Donni saqlash va dastlabki ishlash texnologiyasi


M aydalash ja ra y o n in in g asosiy vazifalari



Yüklə 101,52 Kb.
Pdf görüntüsü
səhifə79/158
tarix27.09.2023
ölçüsü101,52 Kb.
#149638
1   ...   75   76   77   78   79   80   81   82   ...   158
Donni saqlash va dastlabki ishlash texnologiyasi. Tursunov S. Muqimov Z. Norinboyev B.

M aydalash ja ra y o n in in g asosiy vazifalari
M a y d a la s h ja r a y o n i turli s o h a la r d a k e n g q o ‘llaniladi. Q attiq 
j i s m d a n m a 'l u m v irik lik d a g i t o 'k i l u v c h a n za rrachali m aterial olish 
u c h u n turli u su llar bilan m ay d a la n a d i.
Q a ttiq j i s m n i m a y d a la s h ikki xil u su ld a a m a l g a oshiriladi:
a) o d d iy m a y d a la s h usuli;
b) ta n la b olish usuli bilan m ay d ala s h .
A g a r m a y d a la n a d i g a n m a h s u l o t n in g k i m y o v iy tarkibi v a u n in g
q ism la ri bir xil m e x a n ik tu z ilis h g a eg a b o ’lib, m a y d a l a n g a n d a
m a ’lu m yiriklikciagi bir xil t o ’k ilu v c h a n m a s s a olinsa, bu odd iy
m a y d a l a s h usuli d eb ataladi.
D o n larn i to rtish g a ta y y o rla sh d a u la rn in g a n a to m ik v a m e x a n i k
tu z ilishini h is o b g a olish, b u g ’d o y v a j a v d a r d o n la rig a g id ro te rm ik
ish lo v berish n a tija s id a u la rn in g e n d o s p e rm va qo b iq lari bir-
142


b irid a n o s o n ajraladi. T urli navli un o lis h d a n asosiy m a q sa d
d o n d a n e n d o s p e r m n i m a k s i m a l d a r a ja d a ajratib. q o b i g 'i n i esa 
m a y d a l a m a s d a n olishdir. S h u n in g u c h u n turli navli un olishda, 
t a n la b o lish va m a y d a l a s h usuli q o T la n ila d i.
57-rasm. Yanchish uskunalari.
A g a r m a y d a l a n u v c h i q a ttiq j i s m n i n g k i m y o v iy tark ib i v a m e x a n i k
tuzilishi bir xil b o l m a s d a n , u n g a turli k u c h l a r t a 's i r etishi n a tija sid a
turli k i m y o v iy sifatli v a h a r xil o ‘l c h a m d a g i z a r r a c h a la r olinsa. bu 
ta n la b o lish usuli bilan m a y d a l a s h d e b ataladi. B u n g a e r is h is h u c h u n
b ir m a r o t a b a m a y d a la s h yetarli e m a s , bu j a r a y o n b ir n e c h a m a rta
q a y ta rila d i, h ar s a f a r a r a la s h m a n i elab. m a y d a - y irik lig i b o 'y i c h a bir 
xil b o ‘lg a n z a r r a c h a la r g a e g a b o i g a n f r a k s i y a g a ajra tib o linadi. Bu 
un to r t i s h tiz im id a a so siy usul h is o b la n a d i.
Un z a v o d la rid a g i te x n o lo g ik j a r a y o n l a r k o ' p s is te m a li b o i i b ,
un in g alo h id a q ism la ri bir-biri bilan m u r a k k a b b o g l a n g a n . D o n d a n
un ishlab c h iq a r ish ja r a y o n i bir q a n c h a b o s q i c h l a r g a b o l i n i b ,
u la rn in g h a r bin m a 'l u m v az ifa g a eg a b o i a d i . T e x n o l o g i k jarayon 
c h i z m a k o ‘rin is h id a ifo d ala n ib , u la rn in g grafik s h a k l id a k e t m a - k e t 
bajarilish i u s k u n a va a p p a ra tla rn in g is h c h i p a r a m e trla r in i tasvirlaydi.
143



Yüklə 101,52 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   75   76   77   78   79   80   81   82   ...   158




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin