Fizika,2 qism 20

Gyuygåns–Frånål prinsipi. Biz endi 16- à ràsmdàgi mànzàrà
hàqidà chuqurrîq mulîhàzà yuritàylik. Àgàr yorug‘lik to‘lqin
tàbiàtigà egà bo‘lsà, undà yorug‘ dîg‘ chågàràsining kåskin bo‘-
lishini qàndày tushuntirish mumkin? Õuddi shundày mulîhàzàni
yorug‘lik mànbàyi qàrshisidàgi jism sîyasining (4- ràsmga q.) kåskin
bo‘lishi hàqidà hàm àytish mumkin.
Gyuygåns prinsipi yuqîridà kåltirilgàn muàmmîni yechishgà
îjizlik qilàdi. Chunki u to‘lqin àmplitudàsi và, dåmàk, to‘lqin
intånsivligining yo‘nàlishlàr bo‘yichà tàqsimîti hàqidàgi màsàlàni
qàràmàydi.
Gyuygåns prinsipigà binîàn, to‘lqin frînti yetib bîrgàn hàr
bir nuqtàni mustàqil tåbrànish mànbàyi sifàtidà qàràsh mumkin.
Frànsuz fizigi Î.Frånål (1788–1827) bu prinsipni to‘ldirib,
fàzîning istàlgàn nuqtàsidàgi tåbrànishlàrni, to‘lqin frîntining
bo‘làklàridàn ibîràt màvhum mànbàlàr chiqàràdigàn ikkilàmchi
to‘lqinlàr intårfårånsiyasining nàtijàsi sifàtidà qàràsh mumkin, dågàn
qo‘shimchà kiritdi. Uning fikrigà ko‘rà, bu màvhum mànbàlàr
kîgårånt to‘lqinlàr chiqàràdi và ulàr fàzîning istàlgàn nuqtàsidà
intårfårånsiyagà kirishib, bir-birlàrini kuchàytirishlàri yoki so‘ndi-
rishlàri mumkin.
Frånål o‘z prinsipigà binîàn, to‘lqin frîntini shundày bo‘làk-
làrgà (Frånål zînàlàrigà) bo‘lishni tàklif qildiki, bundà qo‘shni
zînàlàrdàn qàràlàyotgàn nuqtàgà yetib kålàyotgàn to‘lqinlàrning
fàzàlàri qàràmà-qàrshi, ya’ni Dj = p và dåmàk, yo‘l fàrqi 
d
l
=
2
gà tång bo‘lsin. Nàtijàdà ikkità qo‘shni zînàning qàràlàyotgàn
nuqtàdà hîsil qilàdigàn tåbrànishlàri bir-birlàrini so‘ndiràdi.
Ìàsàlàn, S nuqtàviy mànbàning istàlgàn Ì nuqtàdà hîsil
qilàdigàn yorug‘lik to‘lqinining àmplitudàsini tîpàylik (17- ràsm).
Gyuygåns–Frånål prinsipigà binîàn, S mànbàning tà’sirini F to‘l-
qin frîntining bo‘làklàridàn ibîràt màvhum mànbàlàrning tà’siri
bilàn àlmàshtiràmiz. Frånål ulàrni, hàlqàsimîn shàkldàgi zînàlàr

---

29
chåkkàsidàn Ì nuqtàgàchà bo‘lgàn fàrq 
l
2
gà tång bo‘làdigàn
qilib tànlàdi, ya’ni
P M
P M
P M
P M
P M
P M
1
0
2
1
3
2
2
-
=
-
=
-
=
l
.
Zînàlàrdàn Ì nuqtàgà yetib bîrgàn tåbrànishlàrning fàzà-
làri qàràmà-qàrshi bo‘lgànligi sàbàbli, nàtijàviy tåbrànish
àmplitudàsi quyidàgichà àniqlànàdi:
À
 = À
1
 - À
2
 + À
3
 - À
4
 + ... + À
m
,
(8.1)
bu yerdà À
1
, À
2
, À
3
, ... À
m
– mîs ràvishdà 1, 2, 3, ..., m-
zînàlàr vujudgà kåltiràdigàn tåbrànishlàr àmplitudàsi. Ifîdàdàn
ko‘rinib turibdiki, tirqishdà jîylàshàdigàn zînàlàr sîni juft bo‘lsà,
Ì nuqtàdà qîrîng‘i dîg‘, tîq bo‘lsà – yorug‘ dîg‘ hîsil bo‘làdi.
Òirqishdà bittà zînà jîylàshganda, Ì nuqtàdà màksimum intån-
sivlik hîsil bo‘làdi.