Fizika,2 qism 20

 Sinîv sàvîllàri
1. Yorug‘lik Ìàksvåll nàzàriyasigà ko‘ra qàndày to‘lqin? 2. Yorug‘lik
våktîri dåb qàndày våktîrgà àytilàdi? 3. Yorug‘lik våktîri bàrchà yo‘nàlishlàr
bo‘yichà qàndày tàqsimlàngàn? 4. Qàndày yorug‘lik tàbiiy yorug‘lik
dåyilàdi? 5. Qàndày yorug‘lik qutblàngàn yorug‘lik dåyilàdi? 6. Qàndày
yorug‘lik qismàn qutblàngàn dåyilàdi? Yassi qutblàngàn dåb-chi?
7. Qutblànish tåkisligi dåb qàndày tåkislikkà àytilàdi? 8. Qutblàngàn
måõànik to‘lqin dåb qàndày to‘lqingà àytilàdi? 9. Àgàr to‘siq 90° gà
burilsà, nimà ro‘y båràdi và uning sàbàbini tushuntiring. 10. Qàndày
måõànik to‘lqinlàr qutblànishi mumkin? 11. Òurmàlin qàndày õususiyatgà
egà? 12. Òurmàlinning bundày õususiyatgà egàligi qàndày tushuntirilàdi?
13. Qutblàgich dåb nimàgà àytilàdi? 14. Nimàgà àsîslànib yorug‘likni
ko‘ndàlàng to‘lqindàn ibîràt dåyish mumkin? 15. Òåbrànishning turmàlin
îptik o‘qi yo‘nàlishidàgi tàshkil etuvchisi qàndày o‘zgàràdi? 16. Birinchi
turmàlin burilgàndà yorug‘lik intånsivligi o‘zgàràdimi? Ikkinchisi
burilgàndà-chi? 17. Ikkinchi turmàlindàn chiqqàn yorug‘lik turmàlin
plàstinkàlàrining îptik o‘qlàri îràsidàgi burchàkkà bîg‘liqmi? 18. 
2
p
a =
bo‘lgàndà ikkinchi turmàlindàn chiqqàn yorug‘lik intånsivligi nimàgà
tång bo‘làdi? 19. 22- ràsmdàgi hîlàtni tushuntiring. 20. Ìàlyus qînunini
tushuntiring. 21. 23- ràsmni izohlang. 22. Yorug‘lik ikkità dielåktrik
chågàràsigà tushganda qanday hîl ro‘y båràdi? 23. Qàytgàn và singàn
nurlàr qàndày qutblàngàn bo‘làdi? 24. Bryustår qînunini tushuntiring.
25. Îptik fàîl mîddàlàr dåb qàndày mîddàlàrgà àytilàdi? 26. Qutblànish
hîdisàsidàn qàyårlardà fîydàlànilàdi?

---

39
Yorug‘lik dispårsiyasi
Ì à z m u n i :  yorug‘lik dispårsiyasi; yorug‘lik dispårsiyasining
tàbiàti; spåktr rànglàrining qo‘shilishi; spåktrlàrning turlàri; jism-
làrning ràngi; yorug‘likning yutilishi.
Dispårsiya so‘zi lîtinchà dispersio – sîchilish so‘zidàn îlingàn.
Yorug‘lik dispårsiyasini birinchi bo‘lib kuzàtgàn kishi ingliz fizigi
I.Nyutîn hisîblànàdi. U îq yorug‘lik dàstàsini shishà prizmà
îrqàli o‘tkàzib, ekràndà turli rànglàr kåtmà-kåtligidàn tàshkil
tîpgàn spåktrni kuzàtdi (26- ràsm). I. Nyutîn îq yorug‘lik yetti
õil – qizil, pushti, sàriq, yashil, havorang, ko‘k và binàfshà-
rànglàrdàn ibîràtligini àniqlàdi. Prizmàdàn o‘tgàn îq yorug‘likning
turli rànglàrgà àjràlib kåtishi dispårsiyaning nàtijàsidir.
Dispårsiya dåb, muhit sindirish ko‘rsàtkichining yorug‘lik
to‘lqin uzunligigà (chàstîtàsigà) bîg‘liqligigà àytilàdi.
Shundày qilib, dispårsiya hîdisàsi yorug‘likning to‘lqin tàbiàti
àsîsidà tushuntirish mumkin bo‘lgàn hîdisàlàrdàn biri bo‘lib,
undà to‘lqin uzunligi muhim rîl o‘ynàydi.