Fizika,2 qism 20
Yüklə 0,57 Mb. Pdf görüntüsü
|
- Bu səhifədəki naviqasiya:
- Ultràbinàfshà nurlàr.
|
Infràqizil nurlàr. Infràqizil nurlàr elåktrîmàgnit to‘lqinlàr
shkàlàsidà ràdiîto‘lqinlàr và ko‘zgà ko‘rinuvchi qizil yorug‘lik o‘rtàsidà jîylàshgàn. Uning to‘lqin uzunligi 2 mm dàn 760 nm gàchà îràliqdà bo‘làdi. Bu nurlàrning chàstîtàsi qizil nurnikidàn kichikrîq bo‘lgàni uchun infràqizil, ya’ni qizildàn pàstrîq chàstîtàli dåb nîmlàngàn. U 1800- yildà ingliz îlimi V.Gårshål tîmînidàn kàshf qilingàn bo‘lib, judà kàttà enårgiyagà egà. Bu nurlar tushgàn jîyini judà qàttiq qizdiràdi và shu sababli ungà issiq nur deb nom berilgan. Vîlfram tîlàli cho‘g‘lànmà và gàz to‘ldirilgàn turli õil làmpàlàr infràqizil nurlàrning mànbàyi bo‘làdi. Infràqizil nurning eng kuchli tàbiiy mànbàyi – Quyosh. Quyosh nurlàrining qàriyb yarmi infràqizil nurlàrdan tashkil topgan. Infràqizil nurlàr insîn và jînli îrgànizmlàrning to‘qimàlàrigà singib, bàrchà biîlogik jàràyonlàrning bîrishigà ijîbiy tà’sir ko‘rsàtàdi. Uning qishlîq õo‘jàligidàgi àhàmiyati hàm kàttà. Shishà và shàffîf plyonkàlàrdàn o‘tgàn infràqizil nurlàr pàrnik ichidà issiqlik enårgiyasigà àylànàdi (pàrnik effåkti). Shuningdåk, bu nurlàr måvàlàr, sàbzàvîtlàr và bîshqà nàrsàlàrni quritishdà hàm ishlàtilàdi. Nàrsàlàrning infràqizil tàsvirlàrini ko‘rinuvchi tàsvirlàrgà àylàntiruvchi àsbîblàr hàm màvjud. Infràqizil nurlàr yordàmidà qîrîng‘ilikdàgi nàrsàlàrning jîyini àniqlàsh mumkin. Infràqizil làzårlàr Yerdà và kîsmîsdà àlîqà o‘rnàtishdà hàm ishlàtilàdi. Ultràbinàfshà nurlàr. Ultràbinàfshà nurlàr binàfshà yorug‘lik- dàn kåyin jîylàshgàn bo‘lib, to‘lqin uzunligi 400 m dàn 10 nm gàchà îràliqdà bo‘làdi. (Ultràbinàfshà so‘zi binàfshàdàn kàttàrîq chàstîtàli, ya’ni to‘q binàfshà dågàn mà’nîni ànglàtàdi.) Ultràbinàfshà nurlàr ko‘zgà ko‘rinmàydi và shàrtli ràvishdà quyidàgi turlàrgà bo‘linàdi: yaqin ultràbinàfshà nurlàr (400– 200 nm to‘lqin uzunlikli), 1801- yildà nåmis fizigi I.Rittår và ingliz fizigi U.Vîllàstînlàr tîmînidàn kàshf qilingàn; uzîq và vàkuumli ultràbinàfshà nurlàr (200–10 nm) nåmis fizigi 48 V.Shumàn và ingliz fizigi Ò.Làymànlàr tîmînidàn o‘rgà- nilgàn. 3 000 Ê gàchà qizdirilgàn jismlàr ultràbinàfshà nurlàr màn- bàyi bo‘làdi. Bundày mànbà vàzifàsini simîbli, ksånînli và bîshqà gàzli làmpàlàr, istàlgàn yuqîri temperaturali plàzmà o‘tàshi mumkin. Quyosh, yulduzlàr và bîshqà fàzîviy jismlàr ultràbi- nàfshà nurlàrning tàbiiy mànbàyi hisoblanadi. Ultràbinàfshà nurlàr kuchli biîlîgik tà’sirgà egà. Òo‘lqin uzunligi 400–320 nm bo‘lgàn ultràbinàfshà nurlàr chiniqtiruvchi, sîg‘liqni mustàhkàmlîvchi tà’sirgà egà. Insîn îrgànizmidà D vitàmin hîsil bo‘lishigà yordàm båràdi. 320–280 nm li nurlàr bàdànning qîràyishigà îlib kålsà, 280–250 nm li to‘lqinlàr bàktåriyalàrni o‘ldiruvchi tà’sir ko‘rsàtàdi. Bu nurlàrning yuqîri dîzàsi ko‘zning jàrîhàtlànishi và tårining kuyishigà îlib kålàdi. Ultràbinàfshà nurlàr Yer àtmîsfåràsi tîmînidàn kuchli yutilàdi và shuning uchun hàm bàlànd tîg‘ hududlàridà o‘rgànilàdi. Îdàtdà, ulàr ultràbinàfshà nurlàrni ko‘zgà ko‘rinuvchi nurlàrgà àylàntiruvchi fîtî- và luminåssånsiyalànàdigàn mà- tåriàllàrdà qàyd qilib o‘rgànilàdi. Nurlànish va yutilish spåktridàgi ultràbinàfshà nurlàr sîhà- sini o‘rgànish àtîmlàr, mîlåkulàlàr, iînlàr và qàttiq jismlàrning elåktrîn tuzilishini o‘rgànishgà yordàm båràdi. Bu nurlàrni o‘rgà- nish îsmîn jismlàri hàqidà mà’lumît båràdi. Ultràbinàfshà nur- làrning mîddàlàrgà tà’siridan kriminàlistikà và sàn’àtshunîslikdà kång fîydàlànilàdi. Shuningdåk, ultràbinàfshà nurlàr yordàmidà àtmîsfåràdàgi turli zàràrli àràlàshmàlàrni hàm àniqlàsh mumkin. Yüklə 0,57 Mb. Dostları ilə paylaş:
|