Fizika,2 qism 20

Sinîv sàvîllàri
1. Elåktrîmàgnit to‘lqinlàr shkàlàsini tàvsiflàng. 2. Infràqizil nurlàr
dåb qàndày nurlàrgà àytilàdi? 3. Infràqizil so‘zi qanday mà’nîni ànglàtàdi?
4. Infràqizil nurlàrning to‘lqin uzunligi qàndày bo‘làdi? 5. U kim tîmînidàn
và qàchîn kàshf qilingàn? 6. Infràqizil nur qàndày enårgiyagà egà?
7. Infràqizil nurlàrning mànbàyi nima? 8. Infràqizil nurlàrning biîlîgik
tà’siri qanday? 9. Uning qishlîq õo‘jàligidàgi àhàmiyati qanday? 10. Infrà-
qizil nurlàrning ishlàtilishiga misollar keltiring. 11. Ultràbinàfshà nur-
làrni ta’riflang. 12. Ultràbinàfshà so‘zi qàndày mà’nîni ànglàtàdi?
13. Ultràbinàfshà nurlàr ko‘zgà ko‘rinàdimi? Uning turlàrini aytib bering.
14. Ultràbinàfshà nurlàrning mànbàyi nima? 15. Uning biîlîgik tà’siri
qanday? 16. Ultràbinàfshà nurlàr nimà uchun bàlànd tîg‘ zînàlàridà o‘rgà-
nilàdi? 17. Ultràbinàfshà nurlàrning àhàmiyati nimadan iborat?

---

49
Råntgån nurlàri va ularning tatbiqi
Ì à z m u n i : råntgån nurlàri; råntgån
trubkàsi; råntgån nurlàri – elåktrîmàgnit
to‘lqinlàr; råntgån nurlàrining qo‘llànilishi.
Råntgån nurlàri. Nåmis fizigi
V.Råntgån 1895- yildà trubkàdà gàzlàrning
elåktr tîki o‘tkàzish jàràyonini o‘rgànàyotib
nîmà’lum nurni kàshf etdi. Êåyinchàlik esà
ungà råntgån nurlàri dåb nîm bårishdi. Bu
nurlàr trubkàning kàtîddàn chiqàyotgàn kàttà
tåzlikli elåktrînlàr tushàyotgàn jîyidà yashil
sifàt nurlànish vujudgà kåltirishi nàtijàsidà
qàyd qilindi. Råntgån nurlàrining îddiy nur
uchun nîshàffîf hisîblànuvchi îdàm tanasi, qîrà qîg‘îz, kàrtîn
và yupqà måtàll qàtlàmlàrdàn îsînginà o‘tà îlish qîbiliyatigà
egàligi àniqlàndi.
Råntgån trubkàsi. Råntgån nurlàrining vujudgà kålish må-
õànizmini bilish uchun uni hîsil qilàdigàn, råntgån trubkàsi dåb
ataluvchi màõsus àsbîb bilàn tànishàylik (30- ràsm). Råntgån
trubkàsi ichidàgi bîsim 0,1 mPà àtrîfidà bo‘lgàn shishà bàllîndàn
ibîràt. Vîlfràmdàn spiràl ko‘rinishidà yasàlgàn kàtîd elåktrînlàr
mànbàyi bo‘lib õizmàt qilàdi. Òårmîelåktrîn emissiya nàtijàsidà
kàtîddàn chiqàyotgàn elåktrînlàr îqimi kuchli elåktr màydîndà
tåzlàtilàdi. Òåzlàshgàn elåktrînlar îqimi 45° burchàk îstidà
o‘rnàtilgàn îg‘ir ànîdgà tushàdi. Ànîdning bundày jîylàsh-
tirilishigà sàbàb, undàn chiqàyotgàn nurning yo‘nàlishini bîsh-
qàrishdir.
Òåzlàshtiruvchi màydîndà 
=
=
2
k
2
m
E
eU
v
kinåtik enårgiyagà
egà bo‘lgàn elåktrîn ànîd mîddàsidà tîrmîzlànàdi. Êàttà tåzlikli
elåktrînlàrning ànîddà tîrmîzlànishi nàtijàsidà råntgån nurlàri
vujudgà kålàdi.
Òîrmîzlànish nàtijàsidà vujudgà kålàdigàn råntgån nurlàri
uzluksiz, yaõlit spåktrgà egà. Chunki ànîdgà urilàyotgàn elåktrîn-
làrning tåzliklàri và dåmàk, kinåtik enårgiyalàri hàm turlichà.
Shuni tà’kidlàsh lîzimki, råntgån nurlàrining enårgiyasi uni
vujudgà kåltirgàn elåktrînlàrning enårgiyasidàn kàttà bo‘là
îlmàydi.