Fizika,2 qism 20
Yüklə 0,57 Mb. Pdf görüntüsü
|
- Bu səhifədəki naviqasiya:
- Råntgån nurlàri – elåktrîmàgnit to‘lqinlàr.
- Råntgån nurlàrining qo‘llànilishi.
|
14-§.
V. RENTGEN (1845–1923) 4 — Fizika, II qism 50 Råntgån nurlàrining vujudgà kålish måõànizmi bilàn tànish- dik, låkin bu nurning tàbiàti qàndày, dågàn sàvîlgà hàli jàvîb bårmàdik. Råntgån nurlàri – elåktrîmàgnit to‘lqinlàr. Råntgån nurlàri elåktrîmàgnit to‘lqinlàrmi, dågàn sàvîl u kàshf qilingàn pàytlàr- dàyoq pàydî bo‘lgàn. Låkin bu sàvîlgà jàvîb bårish uchun råntgån nurlàrining to‘lqin õususiyatigà egà ekànligini isbîtlàsh taqozo qilinadi. Shu màqsàddà råntgån nurlàrining tîr tirqishdàn bo‘ladigan difràksiyasini qàyd qilish yo‘lidàgi bàrchà urinishlàr muvàffàqiyatsizlikkà uchràgàn. Àmmî 1912- yildà nåmis fizigi Ì.Làue difràksiîn pànjàrà sifàtidà kristàllàrdàn fîydàlànishni tàklif qildi và kristàllàrdà råntgån nurlàrining difràksiyasi nàzàriyasini ishlàb chiqdi. Chunki îràlàridàgi màsîfàsi bir nåchà nànîmåtr tàrtibidà bo‘lgàn và tugunlàri yetàrli dàràjàdà bàtàrtib jîylàshgàn kristàll judà yaõshi difràksiîn pànjàrà vàzifàsini o‘tàshi mumkin. V.Fridriõ và P.Êni ppinglàr tîmînidàn o‘tkàzilgàn tàjribàlàrdà Ì.Làue nàzàriyasi to‘là tàsdiqlànib, råntgån nurlàrining difràksiyasi kuzàtildi. Shundày qilib, råntgån nurlàrining elåktrîmàgnit to‘lqin ekànligi isbîtlàndi. Råntgån nurlàri elåktrîmàgnit to‘lqinlàr shkàlàsidà ultràbinàfshà và g- nurlàr îràlig‘idà jîylàshgàn bo‘lib, to‘lqin uzunligi 100 nm dàn 10 -5 nm gàchà bo‘lgàn elåktrîmàgnit to‘lqinlàrdàn ibîràtdir. Råntgån nurlàrining qo‘llànilishi. Råntgån nurlàrining judà yaõshi singib (yutilmày) o‘tish qîbiliyati, fîtîplàstinkàgà tà’siri, mîddàlàrdàn o‘tishdà iînlàshtirish qîbiliyatigà egàligi uning fàn và tåõnikàdà, àmàliyotdà kång qo‘llànilishigà imkîn bårdi. Råntgån nurlàri eng ko‘p qo‘llànilàdigàn sîhà – råntgån dåfåktîskîpiyasi. U = 50–200 kV Elektronlar Katod Anod Rentgen nurlari Yüklə 0,57 Mb. Dostları ilə paylaş:
|