39
Yorug‘lik dispårsiyasi
Ì à z m u n i :
yorug‘lik dispårsiyasi; yorug‘lik dispårsiyasining
tàbiàti; spåktr rànglàrining qo‘shilishi; spåktrlàrning turlàri; jism-
làrning ràngi; yorug‘likning yutilishi.
Dispårsiya so‘zi lîtinchà
dispersio – sîchilish so‘zidàn îlingàn.
Yorug‘lik dispårsiyasini birinchi bo‘lib kuzàtgàn kishi ingliz fizigi
I.Nyutîn hisîblànàdi. U îq yorug‘lik dàstàsini shishà prizmà
îrqàli o‘tkàzib, ekràndà turli rànglàr kåtmà-kåtligidàn tàshkil
tîpgàn spåktrni kuzàtdi (26- ràsm). I. Nyutîn îq yorug‘lik yetti
õil – qizil, pushti, sàriq, yashil,
havorang, ko‘k và binàfshà-
rànglàrdàn ibîràtligini àniqlàdi. Prizmàdàn o‘tgàn îq yorug‘likning
turli rànglàrgà àjràlib kåtishi dispårsiyaning nàtijàsidir.
Dispårsiya dåb, muhit sindirish ko‘rsàtkichining yorug‘lik
to‘lqin uzunligigà (chàstîtàsigà) bîg‘liqligigà àytilàdi.
Shundày qilib, dispårsiya hîdisàsi yorug‘likning to‘lqin tàbiàti
àsîsidà tushuntirish mumkin bo‘lgàn hîdisàlàrdàn biri bo‘lib,
undà to‘lqin uzunligi muhim rîl o‘ynàydi.
Dostları ilə paylaş: