41
Jismlàrning ràngi. Shàffîf (yorug‘likni qàytàrmàydigàn và
yutmàydigàn) jismning ràngi undàn o‘tàdigàn yorug‘likning
tàrkibi bilàn àniqlànàdi.
Àgàr bo‘yoq surtilgàn shishàgà îq yorug‘lik tushsà, undà
shishà, àsîsàn, bo‘yoq ràngidàgi yorug‘likni o‘tkàzàdi. Ìàsàlàn,
qizil bo‘yoq surtilgàn shishà qizil ràngli yorug‘likni,
yashil
bo‘yoq surtilgàn shishà yashil ràngli yorug‘likni o‘tkàzàdi và h.k.
Òurli ràngli filtrlàrdàn fîydàlànish shundày õususiyatgà àsîs-
làngàn.
Àgàr jism o‘zigà tushàyotgàn yorug‘likni qàytàrsà, nimà
bo‘làdi? Òàbiiyki, jism shu ràngda ko‘rinàdi. Ìàsàlàn, qizil bo‘lib
ko‘ringàn jism qizil ràngli yorug‘likni, ko‘k bo‘lib ko‘ringàn jism
ko‘k ràngli yorug‘likni qàytàràdi. Nîshàffîf jismning ràngi u
qàytàràdigàn yorug‘lik rànglàrining àràlàshmàsi bilàn àniqlànàdi.
Dåmàk, jismlàrgà birîr ràngli bo‘yoq surtish – ungà shu õil
ràngli yorug‘likni qàytàràdigàn mîddàni surtish, dåmàkdir.
Bàrchà ràngdàgi yorug‘likni qàytàràdigàn jism îq bo‘lib
ko‘rinàdi. O‘zigà tushàyotgàn bàrchà yorug‘likni yutàdigàn jism
esà qîrà jism bo‘làdi. Òàbiàtdà àbsîlut qîrà jism hàm, àbsîlut
îq jism hàm màvjud emàs. Ya’ni bàrchà jismlàr îzmi-ko‘pmi
yorug‘likni yutàdi yoki qàytàràdi.
Spåktrlàrning turlàri. Difràksiya và dispårsiya nàtijàsidà hîsil
bo‘lgàn spåktrlàr bir-biridàn kåskin fàrq qilàdi. Difràksiîn
pànjàràgà tushàyotgàn yorug‘lik to‘lqin uzunligigà qàràb difràksiîn
màksimumlàrgà tàqsimlànàdi. Îg‘ish burchàgining sinusi to‘lqin
uzunligigà prîpîrsiînàl bo‘làdi (9.6- ifîdàgà qàràng).
Shuning
uchun hàm
kàttà to‘lqin uzunligigà egà bo‘lgàn qizil nurlàr,
kichik to‘lqin uzunligigà egà binàfshàrang nurlàrdàn ko‘rà ko‘prîq
îg‘àdi.
Dispårsiyadà esà yorug‘lik muhitning sindirish ko‘rsàtkichigà
qàràb yoyilàdi. Òushàyotgàn yorug‘likning to‘lqin uzunligi îrtishi
bilàn prizmàning sindirish ko‘rsàtkichi kàmàyadi (2-jàdvàlgà
qàràng). Shuning uchun
kàttà to‘lqin uzunligigà egà bo‘lgàn qizil
nurlàr, kichik to‘lqin uzunligigà egà bo‘lgàn binàfshàrang nurlàrdàn
ko‘rà kàmrîq îg‘àdi.
Dostları ilə paylaş: