Forobiv foz1l odamlar t o s h k e n t «o z b e k I s t o n m I l L i y e n s I k L o p e d I y a s i» d a V l a t L m I y n a s h r I y o t I 84(5U)1 a b u n a s r f o r o b I y. F 4 Fozil odam lar shahri



Yüklə 4,76 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə61/89
tarix13.12.2023
ölçüsü4,76 Mb.
#176499
1   ...   57   58   59   60   61   62   63   64   ...   89
Fozil odamlar shahri 42-bet

A R A S T U F A L S A F A S I
p a y d o b o M u v ch i i z l a n i l a d i g a n n i t a d q i q e t i s h n i n g q a n d a y
usullari b o r , d e g a n m a s a la la r n i t u s h u n t i r a d i . H a r b ir n a z a riy
s a n ’a tg a u b ila n m a x s u s b o gM angan m a v z u d a , i z la n ila d ig a n
m a q s a d l a r va m u q a d d i m o t i a w a l m o s k e la d i. B u la r n i u 
“ fa lsa fa ” d e b a ta lu v c h i n a z a r iy s a n ’a t l a r n i n g h a r biri m is o lid a
t u s h u n t i r a d i .
A r a s t u , n a z a r i y s a n ’a t l a r n i n g b a r c h a x i l l a r i n i q a n d a y
t a r t i b d a b o l i s h i n i , u l a r n i n g o ‘x s h a s h v a f a r q q i l u v c h i
t o m o n l a r i n i , u l a r d a n , qaysi biri k o ' p r o q , qaysi biri k a m r o q
r i v o j l a n g a n i n i , q a y sila ri b o s h q a l a r i d a n p a s t r o q d a t u r i s h ini 
tahlil etadi. U l a r o ra s id a b o s h q a la rig a q a r a g a n d a k o 'p r o q rivoj 
t o p g a n s a n ’at b o r m i yoki y o ' q e k a n lig in i к о ‘rib c h i q a d i . U , 
b ir s a n ’at b o s h q a s i d a n q a n c h a l i k quyi t u r is h in i t u s h u n t i r a d i .
U y a n a , k o ‘p r o q r i v o j l a n g a n d e b o l d i n a y t i l g a n s a n ’a t 
“ fa ls a fa ” va “ b i l i m ” , “ i l m ” d e g a n u n v o n g a e n g loyiq s a n ’at 
e k a n lig in i a y ta d i. U n i o d a t d a m u t l o q m a ’n o d a “ fa ls a fa ” va 
“ b i l i m ” d e b a t a y d i l a r , y o k i y a n a “ f a l s a f a l a r f a s l s a f a s i ” , 
“ b i l i m l a r b i l i m i ” h a m d e y d ilar.
S o ' n g r a u , s a n ’a t d a i z l a n i l a d i g a n i n i t o p i s h u c h u n
m u q a d d i m o t i a w a l d a n q a n d a y f o y d a l a n i s h n i t u s h u n t i r a d i .
A r a s tu , n a z a r iy s u h b a t - b a h s (x iv a ru n n a z a r i y y u n ) q a n d a y
o ' t k a z i l i s h i n i , u n i n g q a n c h a xillari b o r l i g i n i , s u h b a t - b a h s
x illa r in in g n a z a r i y s a n ’a t l a r n i n g b i r o r xiliga xos h a r b ir id a n
q a n d a y f o y d a la n is h z a ru rlig in i, o ' q i t i s h - t a ’lim b e r i s h n i n g o ‘zi 
n i m a d a n ib o ra t, u n i n g q a n c h a xillari b o rlig in i, o ‘q itish n i m a
b ila n b o g 'l i q , o 'q i t i s h n i n g qaysi xili n a z a r i y s a n ’a t l a r n i n g
qaysi xiliga b e v o s ita ta a llu q li e k a n lig in i t u s h u n t i r a d i .
A r a s tu , u s h b u s a n ’a tg a q o b iliy a t k asb e tis h u c h u n in so n
o ' q i s h - o ' r g a n i s h j a r a y o n i d a o 'z i n i q a n d a y tu tish i kerakligini 
t u s h u n t i r a d i . Bu s a n ’a t n i e g a lia sh y o k i b u s a n ’a tg a m a l a k a
hosil qilish u c h u n in s o n q a n d a y ta b iiy r u h iy q o b iliy a tg a ega 
b o 'l i s h i k e r a k ? T a b i a t d a n o l i n a d i g a n r u h iy q o b iliy a tla r o 'z i
q a n c h a ? K i m d a - k i m ta b i a t a t o q ilg a n u s h b u q o b iliy a tla rg a
e g a b o ' l m a s a , u u s h b u s a n ’a t b i l a n s h u g ' u l l a n a o l m a y d i ,
c h u n k i b u s a n ’at b ila n s h u g 'u l l a n i s h n i n g o ' z i u n i n g b a r c h a
u su lla rin i e g a lla sh g a q o b iliy a t b e r m a y d i . A g a r h a q i q a t a n h a m
s h u n d a y b o 'l s a , u h o l d a s a n ’a t b ilan b irg a lik d a in s o n h o la tin i 
y a x s h ila y d ig a n n a r s a la r n i, u n i n g ir o d a g a a s o s la n g a n ta b ia ta n
8 -A -6 0 2 0
113


A B U N A S R F O R O B IY
b e rilg a n xislatlari ni b o s h q a b ir o 'q i t i s h usuli va b i l i m n i n g
b o s h q a xiliga a s o s la n ib bilib o lish k e ra k b o 'l a d i . H a m m a
o d a m l a r h a m h a q i q a t n i tu rli y o ' l l a r b ila n o 'z l a s h t i r i s h g a
q o d i r l a r , u l a r turli v o s ita la r b ilan o ‘z ru h iy a tla r id a turli xil 
i lm la r o rttiris h g a in tila d ila r va u n g a e r is h a d ila r h a m . T a b i a t a n
t u g ' m a x i s l a t l a r i va q o b i l i y a t l a r i b o r l a r , s h u k i t o b d a
tasvirlanganiday, tabiatan a lo h id a odam lard ir. A lohida qobiliyati 
b o ' l m a g a n o d a m esa , t a b i a t a n o d d i y o d a m d i r . B u la r n in g
h a m m a s i “ I k k i n e h i a n a l i t i k a ” ( “ K i t o b fi a l - B u r x o n ” ) 
riso lasid a b a y o n etilg an .
S o 'n g ra A rastu, b o s h q a b ir s a n ’at h a q id a gapiradi. Bu s a n ’at 
t u f a y l i i n s o n , l i a r q a n d a y i z l a n a d i g a n m a q s a d h a q i d a
e h t i m o l i y a x b o r o t b e r u v c h i h a r b i r q iy o s (sillo g iz m )n i z u d lik
b ila n olish q o b iliy a tig a erish ish b o ‘y i c h a m a s h q l a r q iladi. Bu 
s a n ’at m a v ju d b o 'l g a n b a r c h a n a z a riy s a n ’a tla r n in g h a r qaysisi 
b ila n m o s keladi. T a d q i q o t c h i b u q iy o s la r d a n t o p g a n n arsa, 
y u q o rid a eslatilgan kitobda A rastu aytib o 't g a n ilmiy q o n u n la r n i 
to p is h g a q a n d a y d i r tayyorgarlik vazifasini o 't a s h i zarur. A rastu
u l a r n i ( i l m i y q o n u n l a r n i ) t e k s h i r i b c h i q a d i , o ' z i g a
m a ’q u l l a r i d a n f o y d a la n a d i va u l a r d a n n i m a p a y d o b o 'lis h in i 
t u s h u n t i r a d i . U , o d a m n i n g k e l i b c h i q i s h i n i , o n g i n i n g
s a r c h a s h m a l a r i n i a w a l i d a n b o s h l a b t a h lil e t a d i , o ' z i n i n g
q a r a s h la r i va f i k r - o 'y la r in i d a lilla r y o r d a m i d a iz o h la b b erad i. 
D a lilla r tufayli u izlan ilay o tg an n arsa h aq id ag i ilmi yaq in iy ag a 
k o ' p q i y i n c h i l i k l a r b ila n e r is h a d i. S h u n i n g u c h u n u , ilm i 
y a q in iy a n i o 'z l a s h t i r i s h n i ta y y o rla s h g a vosita b o 'l i b x iz m a t 
q ilu v c h i a m a l i y s a n 'a t q o b liy a tig a z a r u r a t s ezad i. U , in s o n
o ' z tadqiqotlari va m u lo h a z a la rid a foydalanishi m u m k i n b o 'lg an
b a r c h a q o n u n l a r h a q i d a g ap ira d i: u la r n in g b a ’z ila r id a n o 'z i
va ru h iy ati o ra s id a b o 'l g a n n i t a d q iq etish p a y tid a , b a ’z ila rid a n
o 'z i va b o s h q a o d a m o r a s id a b o 'l g a n n i t a d q i q e tish u c h u n
f o y d a l a n a d i . Bu s a n ’a t , i n s o n i n g o ' z i v a b o s h q a b i r o v
o 'r ta s id a g i m a v ju d n a rs a n i o 'r g a n i s h j a r a y o n i d a te z d a q iy o slar 
(sillogizm ) to p ish qobiliy atig a erishishga ta yyorgarlik k o 'r is h d a
b ir vosita b o 'la d i. B u n d a y ta y y o rg a rlik o ' z m o h iy a ti b o 'y i c h a
b u s a n ’a t d a n in s o n va u n i n g ru h iy ati o ra sid a g i h o l a t n i t a d q iq
e t i s h d a f o y d a la n is h q o b iliy a tin i b e ra d i.
114



Yüklə 4,76 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   57   58   59   60   61   62   63   64   ...   89




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin