N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro



Yüklə 5,89 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə97/207
tarix02.10.2023
ölçüsü5,89 Mb.
#151480
1   ...   93   94   95   96   97   98   99   100   ...   207
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

M onopoliya 
- m o n o p o l y u q o r i 
n arxlarni o 'r n a t i s h h a m d a
m o n o p o l y u q o r i f o y d a olish m a q s a d i d a ta rm o q la r, b o z o r la r v a yaxlit 
m a k ro i q tis o d iy o t ustid an h u k m r o n lik n i a m a lg a o sh ir u v c h i 
yirik 
k o r x o n a la r (firm a. k o r p o ra ts iy a la r) n in g birla sh m alari.
« M o n o p o li y a » a t a m a s in in g kelib c h iqishi b o z o rg a oid tu s h u n c h a -
lardan ( y a ’ni. g r e k c h a « m o n o » - y a g o n a , bitta va « p o le o » - s o ta m a n ) 
tarkib to p sa d a, biroq u n in g iqtisodiy a so slari a s lid a ishlab c h i q a r is h g a
b orib taqaladi.
M o n o p o li y a la r v u ju d g a k e lis h in in g m o d d iy asosi ishlab ch iq a r ish -
n in g t o 'p la n is h i hisoblana di.
Ishlab c h i q a r is h n in g t o 'p la n is h i ishlab c h iq arish vo sitala ri, ishchi 
kuchi h a m d a m a h s u lo t ishlab ch iq arish h a j m in in g yirik k o r x o n a la r d a
t o ‘pla nishini n a m o y o n etadi.
Ishlab c h iq a r is h to 'p l a n i s h i n i n g a s o siy sababi b o ' l i b o lin a y o tg a n
f o y d a h a j m in in g k o 'p a y i s h i h iso b lan a d i. F o y d a n i m u n ta z a m r a v is h d a
k o 'p a y ti rib b o rish m a q s a d i d a ta d b ir k o r o lin g a n q o ' s h i m c h a m a h s u lo t 
( fo y d a )n i n g bir q ism in i k a p i ta l la s h t ir a d i, y a ’ni u n g a q o ' s h i m c h a ishlab 
ch iq arish vositalari v a ishchi kuchi so tib oladi. Bu e s a b a ’zi bir k o rx o - 
n a la r n in g o 's i s h i h a m d a ishlab ch iq a rish m iq y o s la r in in g k e n g a y is h i g a
olib keladi. S h u bilan birga raq o b a t a m a ld a g i k a p ita lla r n in g ixtiyoriy 
yoki m ajburiy birla shtirish, m a rk a z la s h tiris h te n d e n siy a sin i keltirib 
chiqaradi. S h u n d a y qilib, ishlab c h iq a r is h t o 'p l a n i s h i n i n g m o d d iy
asosi b o 'l i b k a p ita l n in g to 'p la n is h i v a m a rk a z la s h u v i h iso b lan a d i.
Ishlab c h i q a r is h n in g t o 'p la n is h i o ' z riv o jin in g m a ’lum d a r a ja sid a
m o n o p o li y a la rn i n g p ay d o b o 'l i s h i g a o lib keladi. Ishlab c h i q a r is h n in g
107


t o 'p la n is h i h a m d a m o n o p o li y a la r n i n g p a y d o bo'lish i o ’rtasidagi ichki 
a lo q a la r q u y id a g ila rd a n a m o y o n b o ’ladi:
1) t a rm o q la r d a bir n e c h a y irik k o r x o n a la r n i n g h u k m r o n m a v q e g a
e g a b o ’lishi u la rn in g bir-biri bilan k e lis h u v ig a h a m d a m o n o p o li s tik
b ir la s h m a la r t u z is h ig a im k o n y ara tad i;
2) y irik k o r x o n a la r o ’rtasidagi r a q o b a t j u d a qaltis b o 'lib , ular 
u ch u n katta m iq y o s d a g i y o 'q o t i s h l a r g a olib kelishi m u m k in . S h u n g a
k o 'r a , raq o b a tn i ch e k la sh , to v a rla r g a y u q o r i n arx la r belgilash v a
y u qori f o y d a olish u c h u n yirik ishlab c h i q a r u v c h il a r n in g m o n o p o listik
ittifoqlarga birlashishi lozim b o 'la d i.
M o n o p o li y a la rn i n g v u j u d g a k e l is h id a ishlab c h i q a r is h n in g t o ' p l a -
n ish id a n ta sh q a ri y a n a bir q a to r o m il la r t a 's i r k o 'rs a ta d i:
1) d a v l a tn i n g p r o te k sio n istik b o jx o n a siyosati. U che t eld ag i raqo- 
b a tc h ila rn in g ichki b o z o r g a kirish im k o n iy atin i y o 'q o t i b , m o n o p o ­
liya la rning p a y d o b o ’lishiga sh a ro it y ara tadi;
2) b a n k la r n in g faoliyati va m o liy a v iy siyosati. B a n k la r sa n o a t 
m o n o p o li y a la r i n in g j a d a l o ' s i s h i g a im k o n beradi.
M o n o p o li y a la r n i n g m o h iya tini o c h i b b erish d a u n in g turlarini 
k o 'r i b ch iq ish m u h im a h a m iy a t k a s b etadi. M o n o p o li y a la rn i n g t u r l a ­
rini bir n e c h a m e z o n la r g a k o 'r a ajratish m u m k in .

Yüklə 5,89 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   93   94   95   96   97   98   99   100   ...   207




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin