Noorganik moddalar



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə107/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   103   104   105   106   107   108   109   110   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

Konvertirlangan gaz
Soviiilgan
kon den sat
la b i iv
Konvertirlangan
S i
5
onvertirlangan
K ondensat
km d e n s a t
Q aynoq kon den sat
4 .1 -r a sm .
 
M e t a n v a u g l e r o d m o n o o k s i d i n i 2 M P a b o s i m o s t i d a i s h l a y d i g a n
b i r b o s q i c h l i b u g ‘ - k i s l o r o d l i k a t a l i t i k k o n v e r s i y a s i t e x n o l o g i k t a s v i r i :
/ — issiqlik alm ash tirgic h; 
2 —
aralashtirgich; 
3 —
m etan konvertori;
4 —
b u g
1
to 'p la g ich ; 5, 7 — 

va 
II 
b o s q i c h uglerod m o n o o k s id i k o n v er-
torlari; 
6 —
nam lagic h; 
8, 9 —
skrubberlar; 
10
— so v itg ic h ; 
I I —
nasoslar.
Bu tasvi r b o ' y i c h a o l i n g a n k o n v e r t i r l a n g a n ga z t a r k i b i d a azot
boMmaydi, s h u n i n g u c h u n k o nv e r t i r l a n g a n g az ni a z o t b il an boyitish 
m a q s a d i d a ugl er od di ok si di da n t o z a l a n g a n k o n v e r ti r l a n g a n g a z ugl e­
r o d m o n o o k s i d i va m e t a n d a n t oz al a n i s h i u c h u n s u y u q a z o t bilan 
yuviladi. B u n d a y h o l a t d a m e t a n j u d a h a m t o ‘liq k o n v e r t i r l a n a d i — 
2% li k o n s e n t r a t s i y a g a c h a .
Bosimi 2 M P a boMgan va t a r ki bi da o l t i n g u gu r t b i r i k m a l a r i n i n g
m i q d o r i 10 m g / m 3 d a n o r t i q boMma ga n t abi iy g a z issiqlik a l m a s h ­
tirgich ( / ) ni ng q u v u r l a r a r o j oy i g a y ub or i l ad i ; bu yer ga t o ‘yi ngan 
b u g ‘ h a m y u b o r i l ad i va u q i zd i r i l ay o tg an t abi iy g az b i l an ar a l as hi b,
ha j m b o ' y i c h a bugMgaz nisbati 2:1 ga t e n g boMgan b u g 1- g a z a r a l a s h ­
ma s i n i hosil qiladi. Bu issiqlik a l m a s h t i r g i c h n i n g quvur l i j oy i ga esa 
u g l e r o d m o n o o k s i d i k o n v e r t o r i d a n t e m p e r a t u r a s i 698 К boMgan 
k o n v e r t i r l a n g a n g az kiradi. 673 К g a c h a qi zd i r i l ga n b u g 1- g a z a r a ­
lashmasi m e t a n konver tor i ( 3 ) ning ar al asht ir gi chi ( 2 ) ga yubori ladi.
A r a l a s h t i r g i c h ( 2 ) ga 2,5 M P a b o s i m d a g i 9 5 % li k i s l o r o d h a m
bcr iladi. K i s l o ro d o q i m i g a b u g 1 : kislorod nisbati ( 1- 1, 5) : 1 ga t eng 
bo Mg un c h a sh u b o s i m d a g i 698 К g a c h a o ‘t a qi zd i r i l ga n suv bugM 
beriladi.
A r a l a s h t i r g i c h ( 2 ) d a b u g ‘- k i s l o r o d va b u g 1- g a z a r a l a s h m a l a r i
p u x t a a r al as ht ir i li b, b u g 1 : gaz : kislrod nisbati ( 2 , 7 - 3 ) : 1 : 0 , 65 ga 
t e n g boMgan a r a l a s h m a 653 К d a m e t a n k o n v e r t o r i ( 3 ) ga kiradi.
148


M e t a n konver siya si reaksiyasi k a t a l i z a t o r i s h t i r o k id a t e m p e r a t u r a s i
e n g yu qo ri b o ‘lgan j o y d a 1373 К d a bor a di.
M e t a n k o n v e r s i y a s i d a n s o ‘ng, t a r k i b i d a 6 6 , 1 % v o d o r o d , 2% 
m e t a n , 15, 4% ug l er o d m o n o o k s i d i , 15% u g l e r o d di oksi di va 1,5% 
azot va ar gon b o ‘lgan gaz a r al ashmasi 1163 К ga ya q i n t e m p e r a t u r a d a
k a t a l i z a t o r d a n c hi qa di . Kon ve rs i y a l as h na t i j as i da hosil boMgan bu 
ga z a r a l a s h m a s i n i n g hajmi q u r u q gaz ga ni sb at an h i so b l a n g a n d a d a s t ­
labki t abiiy g a z h a j m i g a n i s b a t a n t a x m i n a n 3 m a r o t a b a g a c h a ort adi .
M e t a n k o n v e r t o r i ( 3 ) n i n g past ki q i s m i d a j o y l a s h t i r i l g a n n a m l a -
g i c h d a g a z n i n g t e m p e r a t u r a s i n i 673 К — 693 
К 
g a c h a t us hi ri shi
u c h u n gaz ga k o n d e n s a t p ur ka la di . N a t i j a d a b u g 4n i n g gazdagi m i q ­
dori 1,2:1 n i s ba t g a c h a ortadi . B u n da y nisbat b ir i nc h i b os qi ch uglerod 
m o n o o k s i d i k o n v e r t o r i 5 d a ug le r o d m o n o o k s i d i n i 673 
К 
— 733 К 
d a k o n v e r s i y a l a s h u c h u n z a r u r d i r . M e t a n n i konver si ya si j a r a yo n i
i kki nchi b os qi ch ug l e r o d m o n o o k s i d i k o n v e r t o r i d a 698 К d a tugaydi. 
Ikki nchi b o s q i ch ug l er o d m on o o k s i d i o l d i da n o ‘r na ti lga n n am l a t g ic h
( 6)
bi ri nc hi b o s q i ch ug le r o d m o n o o k s i d i k o n v e r t o r i d a n c h i q a y o t g a n
g az ni 733 К d a n 698 
К 
g a c h a sovitish u c h u n x i z m a t qiladi.
U g l er o d m o n o o k s i d i n i asosi y q i smi suv b u g ‘i b i l a n b i ri nc hi b o s ­
q i ch ug l er o d m o n o o k s i d i k o n v e r t o r i d a reaksiyaga kirishadi. Bu k o n ­
v e r t o r d a n i s b a t a n y u q o r i r o q t e m p e r a t u r a u s h l a n a d i , b u esa j a r a y o n
tezli gini o s hi r a d i . C h e g a r a l o v c h i o mi li m u v o z a n a t g a y a q i n boMgan 
i kki nchi b o s q i ch ugl er od m o n o o k s i d i k o n v e r t o r i d a ugl er od m o n o o k ­
sidini konver siya l a sh j a r a y o n i n i i kkinchi b os qi ch ug le r o d m on o o k si d i
k o n v e r t o r i d a n i sb a t a n p a s t r o q t e m p e r a t u r a d a o li b bo ri s h m a q s a d g a
mu v of i qd ir .
K o n v e r t i r l a n g a n g a z i k k i n c h i b o s q i c h u g l e r o d m o n o o k s i d i d a n
s o 4ng g a z b o ‘y i c h a k e t m a - k e t u l a n g a n va a y l an i b y u ru v c h i bugMi 
k o n d e n s a t b i l a n s u g ‘o ri l ad i ga n issiqlik a l m a s h t i r g i c h ( / ) va ikkita 
s k r u b b e r l a r
( 8)
va 
{9)
ga yubori ladi .
G a z b o ‘y i c h a b i ri n c h i s k r u b b e r
( 8)
d a k o n d e n s a t k o n v e r t i r l a n ­
g an g az ni 40 3 
К 
— 413 
К 
g a c h a sovi tadi , o 4zi e s a 40 0 
К 
— 408 
К 
d a n 443 
К 
— 453 
К 
g a c h a isiydi. K e y i n c h a l i k bu issiqlik k o n v e r t i r ­
langan gazni uglerod di oksi dida n t ozalash m o n o e t a n o l a m i n eritmasini 
regeneratsiya qilish u c h u n ishlatiladi. S kr ub be r
( 9)
d a konvertirlangan 
gaz ni ug l e r o d d i o k s i d i d a n k ey i nc h a l ik t o za l a s h u c h u n z a r u r boMgan 
s h a r o i t l a r d a n biri, y a ’ni k o n v e r t i r l a n g a n gaz ni b a t a m o m sovitish j a ­
r a yoni a m a l g a oshiriladi.
M e t a n k o n v e r t o r i
( 3)
n i ng t ashqi suvli qobigMdan o l i n ga n b u g 4 
b u g 4t o ‘p la g i c h ( 4 ) d a t o 4p l ani b, s o ‘ng k o nver siya j a r a y o n i d a f o y da - 
laniladi.
149



Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   103   104   105   106   107   108   109   110   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin