Noorganik moddalar

K on vertir-
langan gaz
8 1
A zot-y o d o r o d j
aralashm asi
6. 7-rasm .
 
K o n v e r t i r l a n g a n g a z n i u g l e r o d m o n o o k s i d i d a n s u y u q a z o t b i l a n
y u v i b t o z a l a s h n i n g t e x n o l o g i k t a s v i r i :
I
— a m m ia k o ld i issiqlik almashtirgichi; 
2 —
t o m c h i ajratgich; 
3, 8 —
am m ia kli
sovitgichlar; 4, 7, 9 — issiqlik alm ashtirgichlar; 
5 —
b u g'latgich; 
6 —
yuvish
m inorasi.
200

---

k o ‘r i n i sh i k e l t i ri l g a n . Bu t i z i m d a k o n v e r t i r l a n g a n ga z va y u q or i
bosi ml i a z o t y o ‘llari da ikkita o ‘rni ga b i t t a d a n a m m i a k o l d i issiqlik 
a l m a s h t i r g i c h va a m m i a k l i s ovi tgic h k o ‘rsatilgan. K o n v e r t i r l a n g a n
g az y o ‘lida k e t m a - k e t u l a n g a n u c h t a issiqlik a l m a s h t i r g i c h o ‘rni ga 
bittasi k o ‘rsa ti lgan, b u yoMdagi qur i t gi ch va filtrlar esa u m u m a n ,
k o ‘r s a t i l m a g a n . U g l e r o d m o n o k s i d i n i fizik a bs or bsi ya la sh j a r a y o n i n i
a m a l g a o s hi r is h u c h u n z a r u r b o ‘l gan sovuql ik siqilgan t o z a a z ot ni
20 M P a d a n 2,6 M P a g a c h a dr os sel las h y o ‘li b i lan hosil qilinadi.
A m m i a k o l d i issiqlik a l m a s h t i r g i c h ( / ) d a k o n v e r t i r l a n g a n gaz 
a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i o q i m i b i lan sovitiladi. Bu gazdagi n a m l i k
k o n d e n s a t l a n i b , t o m c h i aj ra t g ic h ( 2 ) d a aj rat ib o li n ad i . K o n v e r t i r ­
l a n g a n gaz ni m i n u s 233 К — 230 К g a c h a sovitish j a r a y o n i a m m i a k l i
s ovi tgic h 3 n i n g q u v u r l a r a r o f a zo s i d a 228 К — 225 К l arda q a y n a y -
digan s uyuq a m m i a k n i n g b u g ‘lanishi hisobiga olib boriladi. Sovitilgan 
k o n v e r t i r l a n g a n ga z q u r i t g i c h va fil tr dan ( u l a r c h i z m a d a k o ‘rsatil- 
m a g a n ) o ‘t g a c h , issiqlik a l m as h t i r g i c h
( 4)
d a a z o t - v o d o r o d a r a l a s h ­
masi bi lan 87 К g a c h a c h u q u r sovitiladi. K e y i n c h a l i k bu ga z 81 К 
g a c h a 0 , 05 M P a d a q a y n o v c h i ug l e r o d m o n o o k s i d i fraksiyasi bil an 
sovitiladi. Bu v a q t d a k o n v e r t i r l a n g a n g a z d a n m e t a n , ug le r o d m o n o ­
oksidi va a r g o n l a r n i n g b ir q i smi k o n d e n s a t l a n i b , g a z d a n ajratiladi. 
S h u n d a n s o ‘ng k o n v e r t i r l a n g a n gaz t e p a s i d a n t o z a s u y u q az ot bilan 
s u g ‘o r i l a d i g a n yuvish m i n o r a s i
( 6)
ga yu b or i l ad i. Bu g az ko^plab 
sonli t a r e l k a l a r b il an t a ’m i n l a n g a n m i n o r a
( 6)
ni ng p a s t i d a n y u q or i -
s i g a c h a o ‘t ib, m e t a n , u gl e r o d m o n o o k s i d i va a r g o n d a n deyarli b a t a -
m o m t o z a l a n a d i . Bu oxirgi u c h t a gaz s uyuq a z o t d a er ib, quyidagi 
t a r ki bg a ega b o ' l g a n u g l e r o d m o n o o k s i d i fraksiyasini hosil qiladi,
(h) % larda: C O - 2 0 - 3 0 ; N 2 + A r - 4 5 - 7 5 ; H 2 - 5 - 7 ; C H 4 -
2
-
8
.
T o z a l a n g a n a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i yuvish m i n o r a s i
( 6)
d a n
m i n u s 80 К — 83 К d a c hi qi b, issiqlik a l m a s h t i r g i c h l a r
( 4)
va ( / )
ga kirib, k o n v e r t i r l a n g a n gaz ni sovitib 293 К — 303 К d a a m m i a k
si nt ez i ga yub o ri l ad i .
Az ot y o ‘li. 19,6 M P a g a c h a siqilgan t o z a gaz holidagi az ot issiq­
lik a l m a s h t i r g i c h