Noorganik moddalar

6 .4 -jo d v a !
K O N V E R T I R L A N G A N G A Z N I U G L E R O D M O N O O K S I D I D A N
T O Z A L A S H U S U L L A R I
T /r
Konvertirlangan gazni
ishlab chiqarish usuli
Tarkib, hajmiy %
Uglerod
m o n o o k s i­
didan to za­
lash usuli
H
2
n
2
CO
C H
4
Ar
1
2
3
4
5
6
7
8
1
.
Tabiiy gazni atmosfera
bosimida bug'-kislorod-
havoli katalitik konver­
siyasi va uglerod m o n o ­
oksidini o ‘rta tem pera­
turali konversiyasi
70,5
23,5
5,1
0,5
0,4
M is - a m m i­
akli eritma
bilan absorb­
siyalash
2
.
Tabiiy gazni 0,2 MPa
bosim da bug‘-kislorodli
katalitik konversiyasi va
uglerod monooksidini
o'rta temperaturali
konversivasi
92,8
0 ,6
3,2
2,4
1 ,0
Konvertirlan­
gan gazni
suyuq azot
bilan yuvish
3.
Tabiiy gazni ~ 4 MPa
bosi m da ikki bosqichli
bug'li va bug'-havoli
konversiyasi hamda
uglerod monooksidini
o'rta va past tem pera­
turali konversivasi
74,5
24,0
0,7
0,4
0,3
Metanlash­
tirish
B u n d a y g a z l a r t a r k i b i d a u g l e r o d d i o k s i d i n i n g m i q d o r i o d a t d a
0 , 0 1 —0 , 1 0 % ni t ashkil etadi . K o n v e r t i r l a n g a n g az ni u g l e r o d m o n o ­
o k s i d i d a n m i s - a m m i a k l i e r i t m a b il an t o z a l a s h d a u gl e r o d d ioks i dini
m i q d o r i 1, 0— 1,5% tashkil etadi. B u n d a y m i q d o r o d a t d a k o n v e r t i r ­
l an g an g az ni suvli t o z a l a s h d a k u za ti la di . S u y u q a z o t b i l an yuvib 
t o z a l a s h g a y u b o r i l a y o t g a n k o n v e r t i r l a n g a n g a z t a r k i b i d a u g l e r o d
d i o k s i d i n i n g m i q d o r i 10 s m 3/ m 3 d a n o s hma s l i g i kerak.
6. 8.
K O N V E R T I R L A N G A N GAZN I U G L E R O D
M O N O O K S I D I D A N M I S - A M M I A K L I E R I T M A BILAN
T O Z A L A S H
U g l e r o d m o n o o k s i d i d a n k o nve r ti rl anga n gaz ni m i s - a m m i a k l i e r i t ­
m a b il an a b s o r b si y a l a b , t o z a l a s h usuli a z o t s a n o a t i d a f aqat eski
196

---

q u r i l m a l a r d a g i n a q o ‘l lanadi . Bu usul b i r valentli mi s tuzl ar i e r i t m a ­
larini u g l e r o d m o n o o k s i d i b il an o ‘z a r o t a ’siri n at i j a s i da quyi dagi
reaksiya b o ‘y i c h a k o m pl e k s b i r i k m a hosil qilish xususiyat iga asosl an- 
gandi r:
[ C
u
( N H 3) 2] + + C O + N H 3<=^ [ C u ( N H 3) 3 • C O ] + + Q 
(6.4.)
A b s o r b e n t si fat ida a m m i a k l i suvdagi c h u m o l i ( f o r m i a t l a r ) , sirka 
( as e t a t l ar ) va k a r b o n ( k a r b o n a t l a r ) k i s lo ta la r i ni ng bir val entl i mis 
tuzlari erit mal ar i foydalanilishi m u m k i n . Bu e r it ma l ar ni ng absorbsiya­
lash q obi liya tl ar i e r i t m a d a g i b ir valentli m i sni m i q d o r i g a , ugl erod 
m o n o o k s i d i n i ulushli bosimi ga, t e m p e r a t u r a g a va er it mada gi a m m i a k
va u g le r o d d i o k s i d i n i n g ni sbat iga b o g ‘liqdir.
S a n o a t d a e n g k o ‘p q o ‘l la n a d i g an e r i t m a si fat ida quyi dagi t a r k i b ­
dagi yuqor i sa ma r al i a s e t a t - k a r b o n a t l i m i s - a m m i a k l i e r i t m a l a r foyda- 
l a n i l m o q d a , (g/ /):
C u + ........................................................1 1 0 - 1 2 0
C u 2 + ..........................................................2 0 - 2 5
C H 3C O O H ....................................... 1 1 5 - 1 4 0
N H 3..................................................... 1 3 0 - 1 5 0
C O ,
100
i
l i
F ^
Л
о ч 
и
Bu j a r a y o n d a t oz a l a n a y ot ga n uglerod m o no o k s i d i gazi qayt ar uvchi 
b o ‘lib h i so b l a n a d i . E r i t m a da g i b i r valentli mi s C u + metall holidagi 
mi s C u g a c h a q a yt ar ili b qol ishi ga y o ‘l q o ‘y m a s l i k u c h u n e r i t m a g a
m i s n i n g u m u m i y m i q d o r i n i 15—
2 0 % m i q d o r i d a b i r v a l ent li mis 
C u +g a c h a o s on qaytariladigan ikki 
valentli mi s C u 2+tuzlari q o ‘shiladi.
6 . 5 - r a s m d a 4, 9 M P a b o s i m d a
m i s - a m m i a k l i e r i t m a n i n g a b s o r b ­
siyalash q ob il iy a ti ga t e m p e r a t u r a
va uglerod m o n o o k s i d i n i n g ulushli 
b os i mini t a ’siri k o ‘rsatilgan. Kelti­
rilgan m a ’l u m o t l a r s hu n i k o' r sa t a -
diki, absorbsiyalash j a r a y o n i n i past 
t e m p e r a t u r a l a r d a , m as a l a n , 273 К 
d a olib borish kerak. B u n d a n p a s t ­
r o q t e m p e r a t u r a l a r n i q o ‘l lashga 
y o ‘l q o ‘yib b o ‘l ma ydi , c h u n k i bu 
v a q t da e r i t m a n i kristallanib qolish 
xavfi t u g ‘ilib qoladi.