Noorganik moddalar

( 17)
bilan b i r o ‘q q a
o ‘r n a ti l ga n ikki b os qi ch l i t u r b o k o m p r e s s o r
( 16) , ( 18)
ni h a r a k a t g a
keltirish u c h u n ishlatiladi. S o ‘ngra t a s hl an d iq g az la r q o z o n - f o y d a l a n -
g i c h va e k o n o m a y z e r g a y u b o r i l i b ( u l a r 9 . 1 3 - r a s m d a k o ‘r sa ti lgan 
e m a s ) , s o ‘n g r a a t m o s f e r a h av o si ga t a s h l a b yu b or i l ad i .
S h u n d a y qilib, bo si m ost ida i shlaydigan az ot kislotasining b u n d a y
q u r i l m a l a r i e n e r g i y a b o ‘y ic ha b u t u n l a y a v t o n o m b o ‘lib, e n e rg i ya
b o ‘y i c ha o ‘z - o ‘zini m u s t a q i l i do r a qila oladi. B u n g a asosy s ab a b la r - 
d a n biri b u — gazli t u r b i n a b i l a n t u r b o k o m p r e s s o r n i b i r o ‘q d a
o ‘r n a t i l g a n i n a t i j a s i d a e r i s h i l a y o t g a n e n e r g i y a r e k u p e r a t s i y a s i d i r .
B u n d a n t a s h q a r i , b o s i m o s t i d a i s h l a y d ig an q u r i l m a l a r a t m o s f e r a
b o si mi o s t i d a i shl aydi gan az ot kislotasi q u r i l m a l a r i d a n q u yi da g i bir 
q a t o r afzalliklarga ega:
1. Azot oksidlarini q u ri l m a n i n g asosiy a p p a r a t l a r i d a y o q qayt a ish- 
lash n at ij as ida u l a r n i az ot kislotasiga a yl a n ti r i s h 99% g a c h a k o ‘tar i - 
lishiga erishil adi.
2. I s hl ab c hi qa r i lg a n az ot k i s l ota sini ng k o n s en t ra t s i ya s i 4 5 —50% 
o ‘r ni ga 58% g a c h a , ay rim h o l l a r d a 6 0 —6 2 % g a c h a yet ishadi .
3. T a s h l a n d i q n i t r o za gazlari t arki bidagi a z o t m o n o o k s i d i va azot 
dioksidlarini ishqoriy absorbsiyasini ama l g a oshirishga hojat qolmaydi.
4. Absorbsion m i n o r a l a r hajmi ichi Rashig halqalari bilan toMdiril- 
gan va' a t mo s fe r a bosimi ostida ishlaydigan q u r i l m a l a r d a ishlatiladigan 
m i n o r a l a r h a j m i g a q a r a g a n d a o ‘n m a r o t a b a ki ch ik va soni h a m j u d a
k a m . S h u bilan birga bu m i n o r a l a r d a g i n i t r o z a ga z la ri ga k o ‘rsatila- 
d i ga n gidravlik q ar shil ikl ar h a m b o s i m o s t i d a i shl aydi gan q u r i l m a ­
l ar da b ir n e c h a b a r o b a r kichik.
5. B o s i m o st id a ishl aydi gan q u r i l m a l a r n i q u r i s h u c h u n s a r f l a n a -
d i g a n k a pi tal m a b l a g ‘l ar va a p p a r a t l a r n i ya s as h u c h u n ke r ak b o ‘la- 
di ga n q i m m a t b a h o p o l a t l a r sarfi a n c h a g i n a k ic h i k l as ha d i .
276

---

6
. A z o t kisl otasi i shl ab c h i q a r a d i g a n b o s i m o s t i d a i shl aydi gan 
q u r i l m a m a y d o n i a t m o s f e r a b o s im i o s t i d a i sh l a y di ga n l ar ga q a r a g a n ­
da b ir n e c h a m a r t a kichik.
7. B os im o s t i d a i s hl aydi ga n q u r i l m a l a r n i s b a t a n keng a v t o m a t -
l as hg an b o ‘lib, u l ar ni b o s h q a r i s h a n c h a g i n a s o d d a d i r va m e h n a t re- 
surslari sarfi bir y a r i m m a r o t a b a g a k a m.
S h u n i n g u c h u n h a m b o s i m o s t i d a i s hl aydi ga n az ot ki slota qur i l-
m a l a r i d a m e h n a t u n u m d o r l i g i bi r n e c h a b a r o b a r katta.
A m m o , b o s i m ost ida i shlaydigan nitrat kislota q u r i l m a l ar i d a q i m ­
m a t b a h o p l a t i n a k a t a l i z a t o r i n i n g s o l i s h t i r m a sarfi a t m o s f e r a bosi mi
o stida ishlaydigan qur i lma l ar ga q a r a g a n d a deyarli u c h m ar o t a b a katta, 
y a ’ni 0, 0 4 9 g / l t H N 0
3
0
‘r ni ga 0 , 1 7 0 g / l t H N 0
3
ni t ashkil etadi . 
Bu salbiy h o l a t sezilarli k a m c h i l i k l a r d a n biri b o ‘lib, s h u n i n g u c h u n
h a m oxirgi yi l la r d a b o s i m o s t i d a i shl aydi gan q u r i l m a l a r g a q a r a g a n ­
d a q o ‘sh b o s i m o s t i d a i s h l a y d i g a n a z o t k i s l o t a ishl ab c h i q a r i s h
q u r i l m al a r i k e n g r o q i s hl a t i l m o q d a .
9. 18.
Q O ‘S H 0 , 1 - 0 , 3 5 M P A B O S I M O S T I D A
I S H L A Y D I G A N A Z O T K I S L O T A Q U R I L M A S I N I N G
T E X N O L O G I Y A S I
T exnol ogi ya b o ‘yi cha azot kislotasi ishlab c hi qar i sh azot kislotasini 
sintetik a m m i a k d a n olish nazariy asoslariga t o ‘liq m o s t ushadi , chunki
a m m i a k n i a t m o s f e r a ha v os i t a r k i b i d a g i k i s l o r o d b i l a n o k s i d l as h
j a r a y o n i a m a l i y q a y t m a s b o ‘lib, hosil q il inga n a z o t m o n o o k s i d i n i
a z o t d i ok s i d ig a o ks i dl as h va u ni a bs or bsi ya la sh j a r a yo n l ar i esa a m a ­
liy q a y t a r va h a j m tor ayi shi b il an ket ganl ikl ari u c h u n L e - S h a t e l y e
p r i ns ipi ga b i n o a n oxirgi bu ikki b o s q i c h b o s h l a n g ' i c h b i r i n ch i bos-
q i c h d a n farqli o ‘l a r o q b o s i m q o ‘llashni t a q o z o etadi.
A z ot kislotasi ishlab c h i q a r i s h d a a m m i a k n i oksi dl ash j a r a yo n i 0,1 
M P a , y a ’ni a t m o s f e r a b os i mi o s ti da, az ot m o n o o k s i d i n i oksidlash 
va az ot d i ok s i d in i absor bsi ya la sh j a r a y o n i 0, 35 M P a bo si m ost ida 
a m a l g a oshi ri ladi.
A t m o s f e r a havosi si nt et i k a m m i a k n i oksi dl ash j a r a y o n i d a q o ‘lla- 
n i l ad i g a n p l a t i n a k a t a l i z a t o r i n i z a h a r l o v c h i z a h a r l i a r a l a s h m a (ol- 
t ingugurt dioksidi, ol tingugur t u c h oksidi, fosforli, mishyakli bi ri kma-
lar va h o k a z o j l a r d a n va c h a n g l a r d a n m u r a k k a b t uz i lg a n h av on i 
t ozalash a p p ar a t i ( / ) da t o za l a n ad i va ar alashtirgi ch 
( 2)
ga yuboriladi 
( 9 . 14-r asm).
S int eti k a m m i a k esa g a z g o l d e r ( r a s m d a k o ‘r s a t i l m a g a n ) d a n c h i-
qi b, m a t o l i filtr ( / J ) d a dast labki t o z a l a s h d a n o ‘tib, a r al as ht ir gi ch 
(
2
) g a b or i b , u y e r d a ha v o b il an q o ‘shilib, t a r k i b i d a 
10—11
( h) % 
si nt et i k a m m i a k b o ‘lgan a m m i a k - h a v o a r a l a s h m a s i n i hosil qiladi.
277

---