Noorganik moddalar

{16)
ga, s o ‘ngra 333 К — 338 К g a c h a sovitish u c h u n suvli sovitgich 
{11)
ga, u y e r d a n esa a b s o r b si o n m i n o r a
{10)
n in g p a s tk i qi smi ga y u b o ­
riladi. A b s or b s i o n m i n o r a
{ 10)
b ir n e c h t a t a r e l k a l a r d a n iborat. H a r
b i r t ar e l k a ustiga a z o t kislotasini sovitib t u ri s h u c h u n i l o n s i m o n
sovitgichlar joylashtirilgandir. Bu sovitgichlarga a y l a n m a si kldan t e m ­
p er at ur a s i 298 К — 300 К b o ‘lgan suv ber il ib t ur a d i . Ab sor bs ion 
m i n o r a
{ 10)
n i ng t e p a q i s m i d a n t e m p e r a t u r a s i 313 К d a n yuqor i
b o N ma g a n suv b u g ‘i k o n de n s a t i beriladi, pastki q i s m i d a n esa k o n s e n ­
tratsiyasi 5 8 —60% boNgan az ot kislotasi ch i qa r i li b , u o ‘z t arkibi dagi 
fizik erigan 0 , 0 4 —0,05 (mass. ) % azot o k si dl ar i da n t ozalanishi u c h u n
p u f l a n u v c h i m i n o r a ( 9 ) ga y u bor i ladi . A z o t o k s i d l a r i d a n az ot ki sl o­
tasini t o z a l a s h u c h u n p u f l a n u vc h i m i n o r a ( 9 ) g a isitgich 
{4)
d a n
284

---

h a v o ber il adi . U fizik er ig a n azot o k si dl ar i ni o ‘zi bil an p u f l a n u v c h i
m i n o r a ( 9 ) d a n o l ib c h i q i b ketib, suvli sovitgich ( / / ) g a ki ra y ot ga n 
n i t r o za gazlari b i lan q o ‘shilib, q o ‘s h i m c h a m i q d o r d a a z ot kislotasi 
hosil qi lishga x i z m a t qiladi. 60% li m a h s ul i y a z dt kislotasi o ‘z o q imi
b i l a n o m b o r x o n a n i n g kisl ota s a ql agi chl a ri ga y u bor i ladi .
T a s h l a n d i q n i t r o z a gazlari a bs or b s i o n m i n o r a
{10)
d a n c hi qi b,
y o n d i r i s h u s k u na s i
{8)
ga kirib, u y e r d a t abi iy g az ni y oqi sh hisobiga 
q i zdirilib, a r a l a s h t i r g i c h ( 7 ) d a t abii y ga z b il an ar al asht iri li b, 753 К 
g a c h a q iz d i r i l g a n h o l d a q o ld iq az ot o k s i d l ar i d a n kataliti k t ozal as h 
u c h u n katalitik t ozal as h reaktori 
(6)
ga yuboriladi . To za la s h j ar a yo ni - 
n i n g ka t a l i z a t o r i sifatida a l u m o p a l l a d i y l i A P K - 2 k at al iza tor i i s h l a ­
t i l a di . A z o t o k s i d l a r i n i p a r c h a l a s h g az a r a l a s h m a s i d a k i s l or od ni
m e t a n g a b o ‘l gan nisbati 0 ,56 ga t e n g b o f l g a n d a a m a l g a oshi riladi.
T a s h l a n d i q g az la r katalitik p a r c h a l a s h d a n s o ‘ng, t ar ki bi da 0, 008% 
az ot oksi dl ar i b il an 1023 К — 1033 К t e m p e r a t u r a d a g az turbi nal i 
agr egat t a r ki bi ga ki ruvchi r e k u p e r a t s i o n t u r b i n a ( 5 ) ga kiradi. Bu 
t u r b i n a d a t a s h l an d i q gazla r ni ng issiqlik energiyasi me x a n i k energiyaga 
ayl ant iri ladi va u l ar n i n g b o si mi 0 , 9 3 2 —0,981 M P a d a n 0 , 1 0 3 —0, 105 
M P a g a c h a p as ayti ri la di . R e k u p e r a t s i o n t u r b i n a ( 5 ) d a hosil q i l i n ­
g a n e n e rg i ya k o m p r e s s o r l a r
( 23)
va 
( 12)
l a r d a m o s r a vi s h d a t o z a ­
l anga n h a v o n i va n i t r o za gazlarini siqish u c h u n k e r a k bofl gan m e x a ­
nik encr gi yani deyarli t o ‘liq qoplaydi. Bu yer da y et i s h ma g a n me x an ik
e n e r g i ya n i b u g ‘li t u r b i n a ( 9 . 1 5 - r a s m d a k o ‘r s a t i l m a ga n ) ni q i s m an
ishlatish bilan q o p la n a d i . Bosimi pasaytirilgan t as hl an d iq gazlar r e k u ­
p e r a t s i o n t u r b i n a ( 5 ) d a n c h i q i b , y o n d i r i s h u s kuna s i 
( 8)
ga kirib, 
o ‘z issiqligini a b s o r b si o n m i n o r a
( 10)
ni ng t ep a q i s m i d a n kel ayot ga n 
n i t r o z a gaz la r i ga b er ib , o ‘zi 473 К g a c h a sovib, m o ‘rili q u v u r orqali 
a t m o s f e r a g a t a s h l a b yubori ladi .
Ho z ir gi d a v r d a a z o t kislotasini b u n d a y yirik quvvatli e n e r g o t e x ­
n o l o g i k A K - 7 2 r u s u m l i z a m o n a v i y a g r c g a t l a r d a i shlab c h i q a r i s h
n a f a q a t 0 ‘z b e k i s t o n R e s p u b l i k a s i n i n g yirik k i m y o k o r x o n a l a r i d a
( C h i r c h i q « E l e k t roki myos anoa t » va s h un g a o ' x s h a s h OAJ larda), balki 
M D H ning b i r q a t o r d a v l a t l ar i d a h a m k e ng q o ‘l l a n m o q d a .
9. 20. A Z O T K I S L O T A S I I S H L A B C H I Q A R I S H D A
A T R O F - M U H I T M U H O F A Z A S I B O ‘YI CHA 
T ADB I RL AR
X a lq x o ‘jal igini , x us us an , q i s hl oq x o ‘jaligini azotli m i n e r a l o ‘g ‘it- 
larga, t i bbiyot ni azotli d o r i - d a r m o n l a r g a , t o g ‘- k o n s anoa ti va m u d o -
faani es a p o r t l o v c h i m o d d a l a r g a va b o s h q a b ir q a t o r s o h al a r n i azot
285

---

kislotasiga b o ‘lgan t al abi ni t o b o r a o sh i b bo ri sh i az ot kislotasi ishlab 
c h i q a r i s h n i o g ‘i s h ma y k o ‘payt iri shni t a q o z o etadi . Bu esa o ‘z n a v b a-
ti da t a s h l a n d i q g az la r h a j m i n i t o ‘g ‘r i d a n t o ‘g ‘ri ort ishi ga, aniqrogM 
a t m o s f e r a h avos iga t h i q a r i b y u b o ri l a d i g a n a z o t oksidlari m i q d o r i n i
h a m k o ‘pa y i b ketishiga olib keladi.
Az ot oksi dl ar i kuchl i z a har l i m o d d a l a r d a n h i s o b l a n ib , h a r q a n -
day tirik m a v j u d o t u c h u n j u d a xavflidir. A yr i m o ‘s i m li kl a r bir k u b o-
m e t r h a v o d a bir m i l l i g r a m m a z o t oksidlari b o r b o ‘lgan a t m o s f e r a d a
b i r soat i c h i da s hi ka s t l a n a d i l ar . A z o t oksi dl ar i i n s o n l a r n i na f as olish 
y o ‘l l ar i ni ng shilliq p a r d a l a r i n i yallig‘lanishiga, terisini ki slorod bilan 
t a ’m i n l a n i s h i n i y o m o n l a s h t i r i s h g a va b o s h q a k o ‘ngilsiz o q ib at l ar ga
olib keladi.
A z o t ki sl ota ishlab c h i q a r i s h i n i n g t a s h l a n d i q gazlari tarki bi dagi
a b s o r b s io n m i n o r a l a r d a n s o ‘ng 0 , 05 % d a n 0 , 2 0 % g a c h a az ot o k s i d ­
lari b o ‘lishi m u m k i n . B u n d a y ga z la rn i az ot o k s i d l a r i d a n q o ‘s h i m -
c h a t o z a l a m a y t o ‘g ‘r i dan t o ‘g ‘ri a t mo sf er a havosi ga c hi qar ib yubori sh 
s an i t ar i y a t al ab l ar ig a b i n o a n q a t ’iyan m a n etiladi.
Az ot ok s i d la r i n i a t m o s f e r a g a t a s h l a s h n i k a m a y t i r i s h m a q s a d i d a
q uyi dagi asosi y c h o r a l a r t a k l i f etilishi m u m k i n :
1. N i t r o z a gazlaridagi azot oksidlarini t o ‘liqroq yutish xususiyatiga 
ega b o ‘lgan i shqor l ar , k o n s e n t r l a n g a n sulfat kislotasi, a m m i a k va 
b o s h q a s h u l a r g a o ‘x s h a s h m o d d a l a r n i n g e r i t m a l a r i n i a b s o r b e n t l a r
si fat ida q o ‘llash.
2. T o z a l a s h n i n g a d s o r b s i o n us ul ini va a d s o r b e n t si fat ida silika- 
gel, fa oll a sh t i ri l ga n k o ‘m i r va a z o t o k si dl ar i ni t a n l a b yut ish x us us i ­
yatiga ega b o ‘lgan b o s h q a m o d d a l a r n i q o ‘llash.
3. T a s h l a n d i q gaz la r ni az ot o k s i d l a r i d a n u l a r n i e l e m e n t a r a zo tg a 
q a d a r qa yt ar ish y o ‘li bilan t o z a l a s h d a yuqori s a ma r a l i katalitik usulni 
qoNlash.
A z o t ki sl ot as i i s hl ab c h i q a r i s h d a a z o t o k s i d l a r i n i s el e k t i v va 
n o s e l e k t i v q a y t a r i s h g a a s o s l a n g a n k at a l i t i k us ul q o ‘l l an ad i . Az ot
o ksi dl ari ni katalitik qa y ta r ish u c h u n a s os a n , ikki xil k a t a l i z a t o r — 
a l umi niy- va na di yl i kat al iza t or A V K - 1 0 va a l umi niy- pa l la di yl i A P K - 2
ishlab chi qi lgan.
A z ot ok si dl ar i n i q a y t a r u v c h i m o d d a si fat ida tabiiy g az , a m m i a k ,
v o d o r o d a r a l a s h m a s i , u g l e r o d m o n o o k s i d i , k e r o s i n b u g ‘l ari va 
h o k a z o l a r ishlatilishi m u m k i n . Q a y t a r i s h j a r a y o n i n i s har oit lar i va 
q o ‘llaniladigan katalizator turini t anl ash qayt ar uvchi gaz sifatida qaysi 
m o d d a ishl atil ishiga b o g ‘liq.
A z o t o ks idl ar i ni q a yt ar ish nat ij asi da u l a r ni t o z a l a n g a n gazdagi
m i q d o r i n i 0 , 0 0 1 —0 , 0 0 5 % g a c h a k a m a y t i r i s h ga erishi ladi , bu esa bi r
286

---

j o y n i n g o ‘z i da yiliga 1 ml n. t o n n a azot kislota ishlab chi qar ish quvvati 
tashki l e t i l g a n d a va gaz l a r ni c h i qa z i b tashl ash b a l andl igi 100— 150 m 
b o ‘l g a n d a h a m h a v o n i n g yer ga ya q in q a t l a m l a r i d a a z o t oksidlari 
m i q d o r i n i s a n i t a r n o r m a l a r i t al ab la r ig a j a v o b b er i s h i n i t a ’mi nla ydi.
9. 21. T A S H L A N D I Q N I T R O Z A GAZL ARI N I
T O Z A L A S H
T a s h l a n d i q n i t r o z a gazlari k i m y o s a n o a t i d a a z o t kislotasi ishlab 
ch iq ar ish j a r a y o n i n i n g c h i qi n d i gazlari sifatida hosil b o ‘lib, ular tarki- 
bini a s o s a n e l e m e n t a r a z o t, ki sl or od, a r g o n , u g l e r o d di oksidi (ular 
a s o s a n a m m i a k n i o ks idl as h u c h u n i sh la t i l a d i ga n a t m s o f e r a havosi 
bilan az ot kislotasi q ur i lmasi ga kiradilar), suv b u g ‘i ( ha vo bilan kiradi 
va a m m i a k n i o k si dl as h j a r a y o n i d a hosil b o ‘l adi ), a z o t m o n o o k s i d i ,
a z o t d i ok s i di , a z o t n i n g b o s h q a oksidl ari ( a m m i a k n i va a z o t m o n o ­
o ksi di ni o k si dl as h, az ot d i oks idini t o ‘liq abs or bsi ya l a nmas ligi n a t i j a ­
s ida hosil boMadilar) tashki l e t a d i l a r va b u n d a y g a z l a r a r a l a s h m as i ni
a t m o s f e r a h a v o s i g a t a s h l a b y u b o r i s h m u m k i n e m a s , c h u n k i u la r
t arki bi dagi a z o t oksi dlari t irik o r g a n i z m l a r u c h u n o ‘ta zaharli m o d d a
his ob l an ib , u l a r n i n g m i qd o rl ar i ruxsat eti lgan s a n i t a r n o r m a m i q d o r -
l ar i d a n b i r n e c h a m a r o t a b a k o ‘pdir. S h u m u n o s a b a t b i lan bu t a s h ­
l a n d i q n i t r o z a gazlari a z o t o k s i d l a r i d a n al ba t t a t o z a l a n m o g h kerak.
A z o t ok s i d l ar i n i kat al it ik t o z a l a s h d a t o z a l a n i sh i k e r ak b o ‘lgan 
n i t r o z a gazlari t a r ki bi ga m a ’l u m m i q d o r d a g i q a y t a r u v c h i kiritiladi. 
N o s e l e k t i v q a y t a r i s h u s ul i da az ot o k si d l a r i d a n t o z a l a s h u c h u n gaz 
a r a l a s h m a s i g a t abiiy ga z kiritiladi va qa y ta r ish j a r a y o n i a l u m i n i y -
p al ladi yl i k a t a l i z a t o r A P K - 2 (bu k a t a l i z a t o r t a r k i b i d a p al la d i y 2% 
ni tashki l e t a d i ) i s ht i r o k i da a m a l g a oshiril adi. K a t a l i z a t o r ikki q a t ­
l a m d a n i bo ra t b o Ti b, i k k i nc h i q a t l a m i — k a t a l i z a t o r n i asosi, y a ’ni 
f aqat a l u m i n i y o k s i d i d a n tashkil t o pg a n .
K a t a l i z a t o r d a a v v a l a m b o r tabi iy ga z t ark i b i da g i m e t a n ni t ro z a
gaz ida gi o z o d k is l o ro d b il an q u y i d a g i c h a re aksi yaga kirishadi:
C H 4,g, + 2 0 2(g| = C 0 2(g) + 2 H 20 (b| + 802 kJ 
(9.27)
Bu rc ak s i y a n a t ij as ida ajralib c h i q a y o t g a n issiqlik a z ot o ks i d l a r i ­
ni q ay t a r i sh u c h u n k e r ak b o ‘lgan 673 К — 1073 К dagi t e m p e r a t u -
r a n i hosil qilishga x i zma t qiladi. S h u n d a n s o ‘n g quyi dagi reaksi ya- 
lar s o d i r b o ‘ladi:
C H . . . + 2NCL, = N 7, . + 2 H 70 . h. + C O . , . + 331 kJ 
(9.28)
4(g) 
2(g) 
2(g) 
2 (b) 
2(g) 
x