Noorganik moddalar

’
287

---

c H 4(g) + 4 N O (8) = 2N 2(g) + 2 H 20 (
m
+ C 0 2(g) + 443 kJ 
(9.29)
Az ot o k si dl ar i ni qa y ta r ish reaksiyal ari h a m issiqlik chi qi shi bilan 
ketadi va t o z a l a n g a n gaz r e a k t o r d a n 973 К — 1073 К d a c h i q a d i va 
bu issiqlik suv b u g ‘i ol ish u c h u n ishlatiladi.
Bu usul d a t abii y gaz 10% g a c h a o r t i q c h a b o ‘l ga n d a t a s h l a n d i q
n i t ro z a gazlari t ar ki bi dagi az ot o k si dl ar i ni o ‘r t a c h a 0 , 0 0 5 % g a c h a
k a m a y t i r i s h n i t a ’mi nl ay d i va u hozirgi d a v r d a az ot kislotasi olish 
t ex nol ogi yas i bilan uzviy b o g ‘l a n ga n. S h u n i n g u c h u n h a m n i t r oz a 
gaz la r i ni a z o t o k s i d l a r i d a n t abiiy gaz ni q o ‘llab t o za l a s h usuli azot 
kislotasini 0 , 7 1 6 M P a b o s i m d a va yirik b i r l a m c h i quvvatli e n e r g o ­
t ex n ol o gi k A K - 7 2 a gr e g at l ar i d a ishlab c h i q a r i s h d a keng q o ‘llanilib 
k e l i n m o q d a .
Bu usul n i n g k a m c h i l i k l a r i d a n biri, bu h a m b o ‘lsa az ot o k s i d l a ­
r i d an t o z a l a n g a n t a s h l an d i q g az l a r t a r ki bi da zaharli ligi j i h a t i d a n azot 
o k si d l a r i d a n q o l i s h m a y d i g a n ug l er o d m o n o o k s i d i n i n g hosil boMishi- 
dir. Ug le r od m on o ok si di tabiiy gaz tarkibidagi m e t a n n i c h a la oksi dl a­
nishi n at i j a s i da p a y d o b o ‘lishi m u m k i n :
C H 4,„ + 0.5 0 2(g| = C O (g) + 2 H 2(s) 
(9. 31)
Bu j a r a y o n g a y o ‘l q o ‘yma s l i k u c h u n m e t a n n i n g sarfini n i t r oz a
gaz la ri dagi a z ot m o n o o k s i d i va az ot di oksidi m i q d o r i g a q a r ab a n i q
b o s hq a r i s h t al ab etiladi.
N i t r o z a gazlari tarkibidagi azot oksidlarini selektiv qaytari sh usuli­
da gaz a r al a s h m a s i g a t abi iy g a z o ‘r ni ga a m m i a k gazi kiritiladi va 
j a r a y o n a l u m i n i y - v a n a d i y l i A V K - 1 0 kat al i za to r i i s h t i r o k id a 573 К
t e m p e r a t u r a d a quyi dagi re aksi yal ar asosi da o li b boril adi:
4 N H 3(g) + 6 N O (g) = 5 N 2(g) + 6 H 20 (b) + 1810 kJ 
(9.12)
8 N H 3 + 6 N O , = 7 N 2 + 1 2 H 20 + Q 7 
(9.35)
Bu q ay t a r i s h reaksi yalari a m m i a k o r t i q c h a b o ‘l g an d a g i n a a m a l g a
o s h ad i va s h u n i n g u c h u n h a m a m m i a k n i a z o t o ks i dl ar i ga b o ‘lgan 
ni sbat i 1.15:1 ga tengligi t al ab etiladi. O r t i q c h a a m m i a k g az fazasi- 
dagi o z o d ki sl or od b i lan a y r i m s h a r o i t l a r d a r e a ks i y a g a kirishishi 
u c h u n ishlatilishi m u m k i n .
4 N H 3(g) + 3 0 2(g) = 2 N 2(g) + 6 H 20 (g) + 1270 kJ 
(9.11)
Bu us ul da h a m t ashl anl iq g az la r tarkibidagi a z o t oksidlari miqdor i
0 , 0 0 5 % d a n k o ‘p b o ‘lmasligi t a ’m i n l a n a d i .
288

---

В и u s u l n i n g x a r akt er l i j o y l a r i d a n y a n a biri s h u n d a k i , q o l l l an a-
y o t g a n a m m i a k k a t a l i z a t o r i s h t i r o k i d a f aqat a z o t oksi dl ar i bilan 
re aksi yaga kirishib, u l ar ni zaharl i xu s us iy at ga eg a b o ‘l m a g a n e l e ­
m e n t a r a z o t g a c h a qay t ar ad i .
S h u n i h a m a l o h i d a t a ’k i dl as h ker akki , n i t r o z a gazlari t arkibi dagi 
az ot oksi dl ari ni a m m i a k bilan qayt ar i sh j a r a y o n i d a ni sbat an q i m m a t ­
b a h o a m m i a k n i n g sarfi m e t a n g a q a r a g a n d a b i r n e c h a m a r o t a b a
k i ch ik di r , c h u n k i a m m i a k 573 К d a f aqat a z ot oksidlari b i l an g i n a 
reaksiyaga kirishadi va p a s t r o q t e m p e r a t u r a l a r d a a m m i a k o z o d kislo­
r o d bilan r eaksiyaga kirishmaydi . Bu esa n i t r oz a gazlarini azot o k s i d ­
l a r i d a n a m m i a k y o r d a m i d a t o z a l a s h n i n g t abiiy g a z y o r d a m i d a t o z a ­
l a s h d a n asosiy farqidir.
T a s h l a n d i q n it r o za gazlari t arkibidagi az ot oksi dalarini utilizatsiya 
q il is hni ng e n g real us ul lar i dan biri — b u a d s o r b s i o n —des or bsi on usul 
b o ‘lib, u n d a uzl uksi z si rkul at si ya q il uvchi s o r b e n t , y a ’ni silikagel 
i shl at il adi. Bu u s u l d a t a s h l a n d i q n i t r o z a gazlari b i lan bi rga azot 
oksidl ari h a m m o ‘rili q u v u r d a n c h i q i b , a tr of ga t a r q a l g a n d a n s o ‘ng 
a t m o s f e r a n i n g Y e r g a y a q i n q a t l a m l a r i d a az ot oksidl ari m i q d o r i n i
s an i t ar i ya n o r m a l a r i d a n o s hi b k et ma s li g i ni t a ’mi nl ay d i.
Hozirgi v a q t d a az ot oksidlarini t a s h l a n d i q ga z la r t ar k i bi da n m o l e-
k u l a r e l a k l a r d a a ds or b s iy a l a s h, m o c h e v i n a n i n g n o r d o n e r i t m a l a r i va 
b o s h q a y u vu v c h i s u y uq l i k la r b il an yuvish usullari h a m t opi lgan.
Bu pr ogr essi v usu l l ar n i a z o t o k s i d l a r i d a n g a z l a r a r a l a s h m as i n i
t o z a l a s h d a q o ‘llash a t r o f m u h i t n i y axshi lashga va rivojlanib b o r a y o t -
gan azot kislota ishlab c hi qar i sh s a no a ti ni n g xavfliligini kamaytirishga 
va o x i r - o q i b a t a z o t ki sl ot a t a n n a r x i n i p a s a y t i r i s h g a o li b kelishi 
m u m k i n .
9. 22. A Z O T K I S L O T A I S H L A B C H I Q A R I S H N I N G
T E X N I K - I Q T I S O D I Y K O ‘R S A T K I C H L AR I
Hozirgi v a q t d a asosiy t exni k-i qt isodi y k o ‘r s atkichlar qatoriga qu y i­
dagi k o ‘r s a t k i c h l a r n i kiritish m u m k i n : a z o t ki sl ot a ishlab c hi qa r i s h
q u r i l m a s i n i n g yillik quvvat i; bu q u vv a t l a r h a r xil b o N g a n d a b i r xil 
q u vv a t n i t a ’m i n l a s h u c h u n tal ab e t i l ad i g a n m a y d a q u r i l m a l a r soni 
(l ini yal ar s o ni ) ; s o l i sh t i r m a kapital xar ajatlar; m a h s u l o t t an na r x i ;
m e h n a t u n u m d o r l i g i va h o k az o la r .
Bu k o ‘r s a t k i c h l a r h a r xil b o s i m o s t i d a ishl at il adiga n a z ot kislota 
ishlab c h i q a r i s h q ur i l m a l a r i u c h u n 9 . 7 - j a d v a l d a keltirilgan.
Bu j a d v a l d a n k o ‘rinib t ur i b d i k i , t a q q o s l a n a y o t g a n a z ot kislota 
ishlab c h i q a r i s h q u r i l m a l a r i d a q o ‘l l ani la di gan b o s i m n i o r t i b borishi
1 9 -
289

---

b il an s o l i s h t i r m a kapital xar aj at lar , m a h s u l o t t a n n a r x i kabi asosiy 
t e x n i k - i q t i s o d i y k o ‘r sa tki chl ar , a k s i n c h a k a m a y i b , ijobiy t o m o n g a
o ‘z g a r y a p t i va a z o t ki sl ot a i sh la b c h i q a r i s h a g r e g a t l a r i d a g i a z o t
d ioks idini absor bsiyasi j a r a y o n i d a q o ‘l l a n a d i g a n b o s i m n i o ‘r t a c h a 3 
m a r o t a b a o r t t i r g a n d a m e h n a t u n u m d o r l i g i deyarli 2 m a r o t a b a o ‘sishi 
kuza ti lyapt i.