Noorganik moddalar

5. N I T R O Z A U S U L I B IL A N S U L F A T K IS L O T A
I S H L A B C H I Q A R I S H
5 .1 . JARAYONNING NAZARIY ASO SLARI
N a s a d k a li m i n o r a l a r d a S 0 2ni n i t r o z a b i l a n o k s i d l a s h d a su lfat 
kislo ta o lin a d i. Bu q u y id a g ic h a ifo d a la n a d i:
S 0
2
+ N
2
0
3
+ H 20 = H
2
S 0 4 + 2 N O
Bu j a r a y o n s u y u q fa z a d a o ‘ta d i va q a y t m a s j a r a y o n b o ‘lib h i s o b ­
la n a d i. S ulfat k islo ta n in g hosil b o ‘lishi b ila n b irg a a z o t o ksidi ajralib 
c h iq a d i, u sulfat k is lo ta d a e r im a y d i, s h u n i n g u c h u n u g az fazasiga 
ajralib c h iq a d i va shu z a h o tiy o q g az d a m avjud kislorod b ilan reaksiya­
ga kirishadi:
N O + 0
2
2 N 0 2 + 112,8 kJ
A z o t o k s i d l a r i N O va N 0
2
b i r - b i r i b i l a n re a k s iy a g a k iris h ib
e k v im o le k u la r a r a l a s h m a hosil qiladi:
N O + N 0
2
f * 2 N 0 3 + 3 3 ,2 kJ
Bu b irik m a sulfat kislota b ilan yutilib nitrozil sulfat kislota H N S 0
5
hosil qiladi:
N
2
0 3 + 2 H
2
S 0 4 = 2 H N S 0
5
+ H 20
S 0
2
ni n itro z a bilan birikish ja r a y o n i getero g en li b o ‘lganligi u c h u n
u n in g tezligi g a z va s u y u q fa zani a jra tish sirtig a b o g i i q .
Sulfat kislo ta olish reaksiyasi te n g la m a s ig a m o s ra v ish d a b ir hajm
S 0
2
g a z fazasiga 2 h a jm N O ajra tib c h i q a r a d i . A m a l d a b i r in c h i m i ­
n o r a d a n k e y in g a z d a 1 — 1,5 h a jm g a y a q in N O b o £ladi. Bu fa q at 
k im y o v iy ta h lilla r b ila n e m a s , balki 1 t H
2
S 0
4
o lish u c h u n z a r u r
boMgan a z o t o ksidlari m iq d o r i — a z o t a y la n is h i h isobi y o r d a m i d a
h a m ta s d iq la n a d i:
1 0 0 0 N 20 3 
76
- H SQ
--1
= 1000 • 
= 775 kg N
2
0 3 , y o k i 1290 kg H N O ,
A m a l i y o t d a m i n o r a tiz im la r id a H N 0
3
n in g z a r u r m iq d o r i 500 kg 
y a q in n i tashkil e tadi. Bu n az ariy m iq d o rn in g t a x m i n a n 40% ga t o ‘g ‘ri 
keladi. D e m a k , a z o t o k sid lari S 0
2
ni su lfat k is lo ta g a q a y ta ishlash 
j a r a y o n i d a b ir in c h i m a r t a q a t n a s h a d i , bu e sa N O ni N O , g a c h a o k ­
s id la n is h i fa q a tg in a g az fa z a sid a e m a s , balki s u y u q fa zadaligi b ila n
t u s h u n tir ila d i. B u n in g tasdigM s h u n d a k i , b i r i n c h i m i n o r a d a N O ni
50

---

N O , g a c h a o k s id la n a d i, b u esa h iso b lash b o ‘y ic h a N O ni N O , g a c h a
g a z fa z a sid a o k s i d l a s h i d a n k o ‘p r o q b o ‘ladi.
N itr o z ils u lf a t kislo ta suvsiz sulfat k islo ta d a b a r q a r o r b o ‘lib, sulfat 
k is lo ta n in g suvli e r it m a l a r id a esa g id ro liz la n a d i. G id r o l i z darajasi 
te m p e r a t u r a n i n g ortishi va sulfat kislota ko n sen tra tsiy a sin in g pasayishi 
b ila n k o ‘p a y a d i. X o n a t e m p e r a t u r a s i d a H
2
S 0
4
k o n s e n tr a ts iy a s id a n
g id ro liz la n is h d a r a ja s in in g b o g ‘liqligi keltirilgan: