Noorganik moddalar

K o l c h e d a n (4 5% S ga h is o b la n g a n d a ), kg 
7 6 0 —780
N it rat kis lo ta, kg 
20 gacha
Elektr en e r g iy a , k W - s o a t
2 5 —30
S uv, m
3
 
2 5 —50
6. S U L F A T K IS L O T A I S H L A B C H I Q A R I S H D A
T E X N IK A X A V F S IZ L IG I
Sulfat kislota ishlab c h iq a r ish d a oltingugurt ikki oksidi, az ot oksid- 
lari, b u g ‘la r y o k i q u r u q m a te r ia lla r , t u m a n s i m o n sulfat kislo ta la r 
b ila n z a h a r l a n i s h , sulfat kislo ta va o le u m g a teg ib k e tg a n d a kim yoviy 
ku y ish , t e r m i k kuyish va e l e k t r tok i b ila n s h ik a s tla n is h h o llari u c h -
rashi m u m k in .
K o n ta k t a p p a ra tig a vanadiyli k a ta liz a to r m assasini so la y o tg a n d a
va u n d a n b o ‘s h a ta y o tg a n d a v a n a d iy birikm ali c h a n g havfli b o ‘lib, u 
q o n ay la n ish in i o ‘zg a rtira d i, y allig‘lanish va allergetik teri kasalligini 
keltirib c h iq a r a d i, nafas olish organlariga salbiy t a ’sir k o ‘rsatadi. K o n ’- 
yuktivitni p a y d o b o ‘lishiga va b u r u n n in g shilliq pardasi yallig‘lanishiga 
sabab b o ‘lishi m u m k in . Ishc hi x o n a d a v a n a d iy ch a n g g i m assasining 
k o n se n tra tsiy a si y o ‘l q o ‘yiladigan che gara si k o ‘pi b ila n 0,5 m g / m 3 ga 
teng b o ‘ladi. C h a n g g a qarshi respiratorlar yoki « В К Ғ » m arkali protivo- 
gazlardan foydalanish zarur. K o m m u n ik atsiy a va a p p a ra tla m in g qizigan 
sirtiga tegib k etish n atijasida kuyib qolish, e le k tr toki bilan e h tiy o t- 
sizlik bilan m u o m a l a q ilg a n d a sh ik astlan ish m u m k in .
O ltin g u g u r t dioksidi nafas olish y o ‘llariga t a ’sir k o ‘rsatadi. U n in g
k a tta k o n s e n tr a ts iy a la r i b o ‘g ‘ish, nafas qisilishiga olib keladi. Ishchi 
x o n a l a r d a S O , ni y o ‘l q o ‘y ila d ig a n k o n s e n tr a ts iy a s in in g c h e g ara si 
10 m g / m 3 t o ‘g ‘ri keladi. S O , t a ’siridan h im o y a la n ish u c h u n filtrlovchi 
«V» yoki « В К Ғ » m a rk a li p r o tiv o g a z la r d a n fo y d a la n a d ila r. K u c h li
53

---

s h i k a s t l a n g a n d a n z a r a r k o ‘rg a n k is h in i x o n a d a n t a s h q a r i g a t o z a
h a v o g a o lib c h iq ib , k is lo ro d b e r is h z a ru r. K e r a k b o ‘lgan h o lla r d a
te z tib b iy y o r d a m n i c h a q ir is h lo zim .
S 0 3 o ltin g u g u r t u c h o k sidi n afas olish y o ‘llarin i q ic h itib , q a ttiq
y o ‘ta ln i q o ‘z g ‘a ta d i, o ‘p k a n i y a llig ‘la n ish ig a s a b a b b o ‘ladi. Ish c h i 
x o n a d a S 0 3 ni y o ‘l q o ‘y ila d ig a n k o n s e n t r a t s i y a s i n i n g c h e g a r a s i 
1 m g / m 3 a tro fid a b o ‘lishi m u m k in . H im o y a la n is h u c h u n « В К Ғ » m a r ­
kali p ro tiv o g a z d a n foydalaniladi. Z a h a r l a n g a n d a 2% li ic h im lik sodasi 
b ila n t o m o q n i c h a y is h , t e z d a s h ifo k o rg a m u r o j a a t etish lo zim .
M a r g u m u s h va s elen a n g id rid la ri j u d a k u c h li z a h a r lo v c h i m o d d a -
lardir. I s h c h i x o n a h a v o sid a m a r g u m u s h li b ir i k m a l a r n i n g y o ‘l q o ‘yi- 
ladigan k o n se n tra ts iy a sin in g che gara si k o ‘pi b ila n 0,3 m g / m 3 a tro f id a
b o ‘ladi.
Sulfat kislota va o le u m kishi tanasiga te k k a n id a k uchli, tez b itm a y - 
d igan kuyd irish g a sab a b b o ‘ladi. T a n a n i n g k a tta q ism in i kuydirish 
bilan sh ik astlan ish j u d a xavfli, b a ’z a n u o ‘lim g a olib kelishi m u m k in . 
T e r ig a sulfat kislota yoki o le u m te k k a n d a u n i k u ch li b o s im o stid a 
oqayotgan suv bilan tezda yuvib tashlash kerak. S o ‘ngra terining kuygan 
jo y in i 5% li s o d a e ritm a si bilan n a m la b , vaz elin surtib q o ‘yish kerak.
T o k b ilan s h ik astlan g an d a shikastlangan kishini iloji b o r ic h a te z r o q
to k t a ’s ir id a n o z o d qilish, s u n ’iy nafas o ld iris h k e r a k va s h ifo k o rn i 
c h a q ir is h lo z im .
E le k tr o ‘tk a z g ic h yoki e l e k t r jih o z i b u z ilish i n a tija s id a y o n g ‘in 
s o d ir b o ‘lishi m u m k in . B u n d a z u d lik b ila n e l e k t r s h c h itin i to k s iz - 
la n tiris h z a r u r va o ‘t o ‘c h ir is h g u r u h in i c h a q ir i s h va o ld in i olish 
u c h u n sex m a ’m u riy a tig a x a b a r qilish kerak.
U g le r o d dioksidi — rangsiz, hidsiz, n o r d o n t a ’m ga ega gaz. Ishc hi 
x o n a d a k is h ila r k a m v aq t b o ‘lsalar h a v o d a C 0 2 m iq d o ri 0 ,2 h a jm % 
ni tashkil qilishi m u m k in ; kishilar u z o q vaqt tu r ib q o la d ig a n b o ‘lsalar 
h a v o d a g i C 0 2 m iq d o r i 0,1 h a jm % b o ‘lishi k erak .