Noorganik moddalar



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə108/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   104   105   106   107   108   109   110   111   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

Kislorod.
B ug'-gazli
aralash m a
Bug ‘-g a zli
a r a la s h m a ^
K ondensat
M e t a n n i k onver si ya l a sh n a t i j a ­
sida hosil qilingan k on ve r ti rl anga n 
gaz o ‘r t a c h a quyi dagi ( h a j m i y % 
l a r da ) t a r k i b g a ega b o ‘ladi: v o d o ­
r o d — 7 0, 2; u g l e r o d d io k s i d i — 
24, 3; u g l e r o d m o n o o k s i d i — 2,5; 
m e t a n — 1,7; azot — 0,5; a r g o n — 
0,3.
M e t a n k on v e r s i ya s i j a r a y o n i -
n i n g a s o s i y j i h o z l a r i n i t a ’riflari 
q u y i d a kel ti ri lgandi r.
Me t an konvert ori
( 4 . 2 - r a s m ) .
Vertikal s il indr ik a p p a r a t d a n i b o ­
rat b o ‘lib, i c h i d a n o ‘ta c h i d a m l i
g ‘isht bilan q o p l a n g a n d i r . U suvli 
q o b i q q a egadir . Bu esa k o n v e r t o r
k o r p u s i n i q o p l a m a d a m a h a l l i y
n u q s o n l a r p a y d o b o ‘l i sh id an hosil 
b o ' l u v c h i o ‘t ga q i z i sh l ar d a n s aq -
laydi. K o n v e r t o r q o b i g ‘i uglerodli 
p o ‘l a t d a n y a s a l g a n . A p p a r a t n i
pastki q i s m i g a kol osni kli p a n j a r a
o ‘r na ti lga n b o ‘lib, u n g a yirik o ‘tga 
c h i d a m l i m a t e r i a l q a t l a m i , s o ‘ng 
esa k o n v e r t o r n i n g yuqorigi b o ‘g ‘i- 
zigac'ha k a t a l i z a t o r j oylashtir ilgan.
A p p a r a t n i n g yuqori gi t o m i g a a r a ­
l as ht ir g ic h ( 2 ) o ‘r na ti lgan. A p p a ­
r a t ni ng pastki qismi g ‘ov a k b o ‘lib, 
u n a m l a t g i c h vazifasini baj ar adi .
A p p a r a t b a l andl igi b o ‘ylab t e m p e r ^ t u r a l a r n i n a z o r a t qilish u c h u n
t e r m o j u f t l i k ( / ) lar j oy l as hg a n .
M e t a n kon v er to ri i chiga t o ‘l diriladigan k at a l i za t o r hajmi 10 m 3 ga 
t e n g di r , h a j m i y tezligi esa 1200 s o a r 1 ni t as hk il etadi.
Agr e ga t ni ng oxirgi m a h s u l o t — a m m i a k k a ni s b at an h i s ob l a n g an da
quvvati yiliga y u z m i n g t o n n a n i t ashki l etadi .
Radi al xildagi ug l er o d m o n o o k s i d i k o n v e r t o r i ( 4 . 3 - r a s m ) veftikal 
silindrik a p p a r a t d a n i bor at di r va u uglerod m o n o o k s i d i o ‘r tac ha t e m ­
pe r at ur a l i к kat al iza tor i bilan t o ‘ldirilgan. K o n v e r t o r past l egirlahgan 
p o ‘l a t d a n yasa lga n. A p p a r a t n i n g y u q o r i s h t u t s e r i or qa li b u g ‘- ga z 
ar al a s hm as i m ar k a z i y q uv ur ga k i r a d f v a u y e r d a n m e t a l l d a n yasalgan 
t o ‘r ( J ) n i n g k o ‘p sonli d a r c h a l a r brqali i sh ch i k a t a l i z a t o r ( 2 ) ga

Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   104   105   106   107   108   109   110   111   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin