Noorganik moddalar

N H
3
(c )
8.9-rasm.
K o n d e n s a t s i o n m i n o r a ta s v i r i :
/ — korpus; 
2 —
issiqlik alm ash tirgic h;
3 —
qay ta rgich; 
4
— 
separatsiya
qurilm asi.
Bug'latgichga
Bug ‘latgichdan
u l a r bu f a zo b o ‘y i c h a h a r a k a t l a n a -
y o t g a n g az ni t o ‘g ‘ri c h i z i q b o ‘ylab 
e m a s , q u v u r l a r g a n i s b a t a n p e r p e n d i -
kul ar har ak at l an is hi ga olib keladi. Bu 
e s a i ss iql ik u z a t i s h k o e f f i t s i e n t i n i
o s hi r i s h u c h u n x i z m a t qiladi. Sovi- 
tilishi ker ak b o ‘lgan g a z q u v u r l a r a r o
f a z o d a n y u rg iz i l a d i , isitilishi k e r a k 
b o ‘l g an g a z , y a ’ni s u y u q a m m i a k
s e p ar at s i y a s i da n c h i q a y o t g a n g a z esa 
q u v u r l a r i chi dagi f a zoga yub or i l ad i .
B u g ‘l a t gi c h ( 2 ) ( 8 . 6 - r a s m g a q a r an g ) 
d a sovitilgan gaz , u y e r d a n g az va 
k o d e n s a t l a n g a n a m m i a k h o l i d a c h i ­
qib, k on d en s a t si o n m i n o r a n i n g pastki 
s ht u t s e r i g a yu bo ri l ad i . Bu q u r i l m a d a
a y l a n m a h a r a k a t hosil qilib, s uy u q 
a m m i a k gaz a r a l a s h m a s i d an ajratiladi 
va bu s u y u q a m m i a k k o n d e n s a t s i o n
m i n o r a n i n g pastki qi s mi ga t o ‘p l a n i b, u y e r d a n t o ‘xt ovsiz r a vi sh da
chi qaz i b turiladi. Suyuq a m m i a k d a n ajratilgan g az yuqoriga k o ‘tarilib, 
p a s t d a R a s h i g hal qa l a r i b il an t o ‘ldirilgan t o m c h i u s h l a g i c h ( J ) ga 
( 8 . 9 - r a s m ) y u b o r i l a d i , u y e r d a g a z s u y u q a m m i a k q o l d i q l a r i d a n
t oz a l anib, k o n d e n s a t s i o n m i n o r a n i n g issiqlik al mas ht i rg i ch i quvurlari 
o r qa l i o ‘tib, o ‘z s o v u g ‘ini q u v u r l a r a r o f a z o d ag i o ‘tib k e l a y o t g a n
n i s b a t a n issiq b o ‘lgan si rkulat siya gaziga b er a d i . Yangi a z o t - v o d o r o d
gazi a r a l a s hm as i k o n d e n s a t s i o n m i n o r a n i n g past ki q is mida gi ma x s us
s ht u t s e r ( ikkinchi qismi k o n d e n s a t s i o n m i n o r a s i n i n g pastki qismidagi 
s uy u q a m m i a k k a tushirib q o ‘yilgan egilgan q u v u r c h a ) orqali beriladi 
va u g l e r o d d i ok s i d id a n t o z a l a n a di .
Sirkulatsion m arkazdan qochma kom pressor (S M Q K )
h a m o ‘rta 
b o s i m d a ishlaydigan yirik quvvatli a m m i a k sintezi agregat ini ng zaruriy 
j i h o z l a r i d a n biridir. A z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i n i n g b i r q is mi h a j m
torayishi (2 m ar ot a b a) bilan sintetik a m m i a k hosil qilganligi, u a m m i ­
akni s uy u q l i k k a a y lant ir i b, a g r e g a t d a n c h i q a z i b t a s h l an i sh i va bir 
q i sm s ir kul at si ya gaz la r i ni d o i m i y r a vis hda p u f l o vc h i g az sifatida 
( i ner t g a z l a r m i q d o r i k o ‘p ayi shi ni oldi ni olish m a q s a d i d a a t m o s f e r a
234

---

h a v o s i g a t a s h l a n i b yubo ri l i s hi n at ij as ida si rkul at si ya g a z in i ng bo s i mi
32 M P a d a n 28 M P a g a c h a pasa yadi ; b u n g a esa y o ‘l q o ‘yib b o ‘l ma y - 
di , c h u n k i b o s i m n i n g pasayishi a m m i a k c h i q i s h i n i n g pasayishiga olib 
keladi. S h u m u n o s a b a t bilan sirkulatsiya gazlarining u m u m i y bosimini
ul ar ni a m m i a k s int ezi m i n o r a s i g a ki r i s h d an avval 32 M P a ga k o ‘t ar -
m o q kerak.
B u n d a y vazifani bajarish u c h u n oxirgi yillari yirik quvvatli a m m i a k
si nt ezi q u r i l m a l a r i d a s i r k u la t s i on m a r k a z d a n q o c h m a k o m p r e s s o r ­
lar ( S M Q K ) qoMlana b os hl an di . U l a r n i n g ( 8 . 1 0 - r a s m ) yuqor i b o si m -
lik k o rp us i ( b ) d a k o m p r e s s o r bilan bi rga e l e k t r dvigatel 
( J )
h a m
o ‘rnat i lgan. K o m p r e s s o r 14 bosqi chl i seksiyali m a s h i n a d a n iboratdir. 
K o m p r e s s o r n i n g siqish bo s i mi 32 M P a ga t e n g b o ‘l gandagi u n u m ­
dorligi 45 0 m 3/ s o a t b o ‘lib, e l e k t r energiyasi b o ‘y i c h a i st e’mol q u v ­
vati 5100 k W, val ( 5 ) n i n g ay la n i s h tezligi 2 97 0 a y l a n i s h / m i n u t .
A m m i a k n i s i n t e z qilish a gr e g at l ar i d a 4 4 , 2 —4 9 , 0 M P a b o s i m va 
t o z a a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i d a n ( k o n v e r t i r l a n g a n g a z u g l e r o d
m o n o o k s i d i d a n s uy u q a z o t d a yuvish usuli b i l a n t o z a l a n g a n b o ' l s a )
f o yd a la n i l ga n b o ‘l ga n d a a z o t va v o d o r o d n i a m m i a k k a aylantirish da -
rajasini a n c h a g i n a y u q or i g a k o ‘t ari shga erishi ladi , c h u n k i bu h o l a t d a
s ir kul at si ya g a z l a r i d a i nert ga z la r m i q d o r i j u d a h a m k a m b o ‘lishiga 
er is hi lg an b o ‘ladi. B u n d a y s h a r o i t l a r d a s i s t e m a d a g i ga z a r a l a s h m a ­
sini sirkulatsiya qilish u c h u n S M Q K o ‘rniga i nj e k t or qoMlash yoMlari 
oc hi l ad i . S h u n i esl atib o ‘tish ker akki , b u n d a y v a q t d a b o s i m 5 , 8 — 
7, 8 M P a ga S M Q K q o ‘l l aganda giga q a r a g a n d a past b o ‘l adi, a m m o
b u n d a y h o l a t l a r d a a m m i a k s int ezi q u r i l m a s i d a n m u r a k k a b t uzi lgan,
k o ‘p e n e r g i y a t al ab q i luvchi va a n c h a g i n a q i m m a t b o ‘lgan S M Q K
ol ib t a s h l a n a d i . Le k in t a r ki bi da i nert gazlari b o ‘lgan a z o t - v o d o r o d l i
gazlar a m m i a k sintezi u c h u n q o' ll ani lga n b o ‘lsa, injektorlarni q o ‘llash 
j u d a h a m m a q s a d g a m u v o f i q e m a s , c h u n k i ga z b o s i m i n i i kki la mc hi
/