Noorganik moddalar

3.2. O L TING UG UR TL I X O M A S H Y O N I Y O N D I R I S H D A
ISHLATILADIGAN PECHLAR
H o z irg i v a q td a k o l c h e d a n n i k u y d irish u c h u n q a y n a m a q a tla m li 
va c h a n g s im o n k u y d irish p e c h la r i q o 'l l a n i l a d i . O ltin g u g u r tn i y o n ­
d irish fo rsu n k a li va siklon tip id a g i p e c h la r d a , s h u n i n g d e k q a y n a m a
q a tla m li p e c h l a r d a a m a lg a o s h irila d i.
Qaynama qatlamli pechlarda kolchedanni kuydirish. 
B u n d a y p e c h -
lar 45 
%
F e S 2 h is o b la g a n d a 100, 200 va 4 5 0 t / s u t u n u m d o r l i k k a
ega. P e c h l a r n i n g u n u m d o r lig i 1 s u tk a d a v o m i d a p e c h d a y o n d irilg a n
45 mass. % o ltin g u g u r tli (sh a rtli k o l c h e d a n ) k o l c h e d a n n i m iq d o ri 
b ila n x a r a k te r la n a d i. 1 s u tk a d a 1m3 p e c h h a j m i d a yoki 1m2 a p p a r a t
k e s im id a y o n d ir ila d ig a n k o l c h e d a n m i q d o r i g a ja d a lla s h tir is h d e y i­
ladi. K o l c h e d a n n i k u ydirish g e te r o g e n j a r a y o n i boMgani u c h u n x o m ­
a s h y o n i h a v o b ila n j a d a l a r a la s h tirilis h ig a b o g ‘liq b o ‘ladi. B u n d a y
a r a la s h tiris h q a y n a m a q a tla m li p e c h la r i d a v u ju d g a keltiriladi.
Bu p e c h la r d a q a y n a m a b ir q a tla m li va ikki q a tla m li b o ‘ladi. 1.5- 
ra s m d a q a y n a m a b ir q a tla m li p e c h k o ‘rs a tilg a n . U n i n g ichi o ‘tga 
c h i d a m l i g ‘isht b ila n q o p l a n g a n b o ‘lib, k o r p u s i p o ‘la td a n ib o rat. 
P e c h n i n g p astk i q is m id a p a n j a r a j o y l a s h g a n , p a n j a r a o ‘p irila d ig a n
yoki q a lp o q c h a l i b o ‘lishi m u m k i n . K o l c h e d a n o m b o r d a n ta sm a li 
t r a n s p o r ty o r yoki e le v a to r y o r d a m i d a b u n k e r g a b e r ila d i, u y e r d a n
18

---

lik o p c h a li t a ’m i n la g ic h v a so li- 
n a d ig a n k a m e r a o r q a li p e c h g a
k e l a d i . K o l c h e d a n n i y o n i s h i
u c h u n h a v o v e n t i l a t o r b i l a n
p a n ja r a o s tig a b e r ila d i. B ir - b i ­
rig a j u d a y a q i n d a n t u t a s h g a n
k o l c h e d a n z a r r a c h a l a r in i q o v u ­
sh ib p ish ish ig a y o ‘l q o ‘y m a slik
u c h u n q a t l a m d a t e m p e r a t u r a
8 0 0 — 8 5 0 ° C
d a n
y u q o r i
b o ‘lm asligi k e ra k .
K e ra k t e m p e r a t u r a n i u sh lab
tu rish u c h u n q a y n o v c h i q a t l a m ­
d a so v itis h e l e m e n t l a r i o ‘rn a - 
tila d i, b u l a r d a n suv o ‘tib tu rad i.
Y o n u v c h i k o l c h e d a n h a v o n in g
k o n ta k ti d a v o m iy lig i, q a y n a m a
q a t l a m n i n g b a la n d lig ig a b o g ‘liq 
va u 9 — 12 s g a te n g . 12— 14 h a jm % S 0 2 ega b o ‘lgan k u y d irilg a n
g a z 8 5 0 —9 0 0 °C t e m p e r a t u r a d a q o z o n - u ti l i z a t o r g a t u s h a d i, bu y e rd a
te z d a 4 0 0 —450°C soviydi. Bu h olda q o z o n - u tiliz a to r d a 1 t kuydirilgan 
k o l c h e d a n g a (4 5 % S h i s o b la n g a n d a ) 1,2— 1,5 t q iz itilg a n b u g ‘ hosil 
b o ‘la d i. K u y d i r i l g a n g a z q o z o n - u t i l i z a t o r i d a n k e y in t o z a l a s h g a
y u b o rila d i.
T e m i r k u y in d is i ( o g a r o k ) q a y n a m a q a t l a m b a la n d lig id a b o ‘lgan 
p e c h d e v o r i d a g i t e s h i k d a n b o ‘s h a t i l a d i va u k u y i n d i o m b o r i g a
y u b o rila d i y o k i i s t e ’m o lc h ig a b e r ila d i. Q a y n a m a q a t l a m p e c h id a n
c h iq a y o tg a n k u y in d i a so s a n F e ^ d a n ib o ra t b o ‘ladi. O ltin g u g u rt 
kislotali sex p e c h la r i d a n k u y in d in i olib ketish u c h u n tin im s iz zanjirli 
q i r g ‘ic h l a r h a r a k a t l a n a d i g a n q o ‘z g ‘a lm a s m e ta ll t a r n o v d a n ib o ra t 
q i r g ‘ichli t r a n s p o r t y o r l a r d a n fo y d a la n a d ila r. Q ir g ‘ic h la r k u y in d in i 
q a m r a b olib t a r n o v b o ‘y ic h a h a r a k a tla n tir a d i.
K u y in d i p n e v m a t i k u su ld a h a m c h iq a r ib ta sh la n ish i m u m k in . Q u -
vur o ‘tk a z g ic h la rd a siyraklanishni vujudga k eltirganda h av o d a m uallaq 
h o la td a g i k u y in d i a ra la s h m a s i hosil b o ‘ladi, u 30 m / s g a c h a te z lik d a
h a r a k a t q i l a d i . Q u v u r o ‘t k a z g i c h l a r n i n g s h a k l d o r q i s m la r i n i te z
yeyilishi va k u y i n d i d a n q u v u r o ‘tk a z g ic h la r d a ti q in l a r hosil b o ‘lishi, 
s h u n in g d e k e n e r g iy a n in g a n c h a sarflanishi p n e v m a t i k u su ln in g k a m -
chiligi h is o b la n a d i.
K u y in d in i a jr a tib o lish u c h u n s h u n i n g d e k gid rav lik u s u ld a n h a m
foydalanishadi. Bu h o ld a to z a la n g a n suv y a n a p u lp a hosil qilish u c h u n
ishlatiladi. H osil b o ‘lgan p u lp a tin d irg ic h larg a yuboriladi. T o z a la n g a n