O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

M u stah k am la sh uchun savollar:
1. M e h n a t t a 'l i m ida q a n d a y o'qitish shakllari ni bilasiz?
2. Malakali ishchiga biriktirib o'qitish d eganda n i m a n i t u s h u -
nasiz?
200

---

3. O' q it is h ni frontal, zveno, yakka, a ra las h shaklar i qaysi vaqt­
da q o ‘llaniladi?
4. Si n fd a n t as hq ar i q a n da y a ma l iy m a s h g ‘ulotl ar bor?
4 . 5 . M e h n a t t a ’lim i, k a s b t a n la s h g a y o ‘lla s h d a
e k s k u r s iy a la r n i a m a lg a o s h ir is h m e to d ik a s i
Reja:
1. Ekskursiya d ars la ri ni a ma l ga o s h i r i s h n i n g o ‘ziga xos x u ­
susiyatlari.
2. E ks ku rs iy al ar ni ng d a rs d a n t as hq ar i m a s h g ' u l o t l a r d a tutgan 
o ‘rni.
3. Eks ku rsi ya la rn i t ashkil etish va o ‘t kaz is h metodikasi.
T ayanch 
iboraiar: ekskursiya, texnol ogik jar ayonlar , ilg'or ish 
usull ari , m e h n a t n i ilmiy a sosda t as hki l etish, t aa ss ur ot , masl ahat , 
t aq qo sl a sh , i shlarni mexani zat siyal ash, qiziqish, ishlab c h i q a ­
rish i n ti zo mi , k or xona rahbari, ekskursi yani olib boruvchi , sex, 
ekskursi ya natijalari.
1. 
E kskursiya darslarini am alga osh irish n in g o ‘ziga x os x u ­
su siyatlari. 
Ekskursiya m e h n a t t a ’l i m i n i n g s h u n d a y bir shak- 
lidirki, u n i n g borishi j ar a yo ni da o ' q u v c h il a r a s b o b - u s k u n a l a r n i ,
t ex nol ogik j ar a y o n l a r n i va m e h n a t j ar a yo n l a r i n i ishlab c h i q a ­
rish s haroi ti da m e h n a t n i t ashkil e ti shni k u z a t a d i va o' rganadi. 
K o r x o n a g a ekskursiyalar o' qu v e h il a rn i korxona bilan, u n i n g as- 
b o b - u s k u n a l a r i , m e h n a t j a r a y o n l a r i n i n g t as hki l etilishi va i sh­
lab c h iq a r i l a d i g a n m ah s ul o ti bilan u m u m i y va a ni q s oha tarzida 
t an is ht ir is h m aq s a d i d a h a m ishlab c h i q a r i s h n i n g a ni q ma sa -
lal ari ni, y a ’ni a s b o b - u s k u n a l a r i n i n g eng yangi n a m u n a l a r i n i va 
ishlab c h i q a r i s h n i n g z a mon a vi y t exnologiyasini, ilg‘or ish u s ul ­
lari va m e h n a t n i ilmiy asosda tashki l etish m e t o d l a r i n i o' rgani sh 
m a q s a d i d a h a m tashki l etilishi m u m k i n . D e m a k , ekskursiyalar 
o ' t k a z i s h d a n m a q s a d avvalo o ' qu v c hi la rd a hozirgi z a m o n ish­
lab c hiqar is hi h aqida tas avv u r hosil qiiishdir. Zer o, o' quv usta- 
x onalar i s haroi ti da o' qu vc hil ar o d a t d a mat eri al la rga ishlov be- 
r i s h n i n g s anoat da gi eng yangi y u t u q la r in i aks et ti ra di ga n usullari 
bi la n t a ni s hi sh i mkoni yat iga ega bo' l maydi lar. Shu n ga ko'ra 
aytish m u m k i n k i , ekskursiya o ' q u v eh i l a rn i z a m on a vi y t exni ka,
201

---

texnologiya va bevosita k o r x on ad a ishlab c hiqa ris hni t ashkil qi­
lish bilan t a ni s h t i ri s h ni n g yagona yo‘lidir. Ekskursiya a n c h a g i n a
r n u h i m t u sh u nc h al a r n i , j u m l a d a n , « m e h n a t unumdorl igi » t u s h u n -
chasini shakl la nt iri sh da h a m katta a h a mi y at g a ega. Bu t u s h u n -
c h a n i bayon qilish va k o ‘r sat mal i q o ‘l l a n m a l a r d a n foydalanish 
orqali h a m shakllantirish m u m k i n , albatta. Lekin b u n d a m a z ­
k u r t u s h u n c h a o ‘q uv c hi la rn i ng a ma li y faoliyatidagi, j u m l a d a n ,
ishlab chiqarishga uyus hti ril gan ekskursiyadagi kabi m u s t a h k a m
o ‘zlashtirilmaydi. Ul ar rejalashni t o‘g ‘ri bajarish va bi ri kadigan 
d e ta lla rni a ni q moslash q a n c h a l i k qiyinligini biladilar. M e h n a t
u n um d or l i gi n i o shir ishda m u r a k k a b tikuvchil ik y o l l a r i d a n biri 
bilan t an is his h o' quvchil arda katta t aas surot qoldiradi va u l a r n i n g
esida yaxshi qoladi.
U m u m i y t ani shti ri sh xarakt er iga ega b o ‘lish ekskursiyani 
t a i i m n i n g biror b o l i m i (yog' och va met all ga ishlov berish, servis 
x i zma ti , m e h n a t operatsivasi va hokazolar) b o s h l a n i s h i d a n oldin 
o't kazi li shi kerak. An i q mav z ug a b a g i s h l a n g a n ekskursiyalar- 
ni das tur dagi biror m av z u n i o ' t i s h d a n kevin yoki u n d a n oldin 
o 't k az i lg a ni m a ’qul. Ekskursiya o d a t d a 15—20 o ' q u v ch id a n i b o ­
rat bitta s i n f bilan frontal ravishda o't kazi ladi , biroq ekskursiya 
j ar a yo n i da ayri m o' qu vc hi la r u c h u n yak ka holda m as l a h at l a r va 
i zohl ar berish istisno qili nmaydi .
M e h n a t o'qituvchisi yoki ekskursiyani olib boruvchi e k s k u r ­
siya j ar ay on id a o ' q u v c hi la rn i ng kuzati shiga rahbarlik qilib turadi, 
u l a r n i n g ishlash tamoyil iga va m a h su l ot ishlash texnologiya- 
siga, m e h n a t n i tashkil etish va h okazolarga jalb qilinadi, b ul ar
o' rta sida obyektiv ravishda mavjud bo' lgan a loqa lar ni a niql as h va 
t aqqosl ash y o i i bilan u m u m i y t am o yi l l a rn i bilib o lishni o'rgatadi.
Ma sa la n, o' quvchil ar o' quv ustaxonal aridagi m as h g' u l ot la rd a
asosan yog' och, metall, g a z la ma g a ishlov b e r is h ni ng q o i d a baja- 
ril adigan operatsiyalarini o ' r g an i b oladilar. Tegishli ko r xonal arga
o 't ka zi lg an ekskursiya j a r a y on id a ul ar eng yangi s tanok, m as h i-
nalar, j ih o zl ar bilan va yuqori u n u m l i m e h n a t usullari bilan t a n i ­
shadilar. Ti kuv mat eri all ari ni qayta ishlash ko r xo n a si n in g t ay­
yorlov sexiga o ' t k a / i l g a n ekskursiya dav omi da , o ' qu vc hi la r h ar
xil m a s h i n a l a r n i n g i shlashini, tikuv m a t e ri a ll a ri n in g qirqilishini 
k o ‘r ayot ganlarida u l a r n i n g m e h n a t u nu md or li gi haqidagi bi li m-
larini m u s t a h k a m l a s h va kengaytirish m u m k i n . Bolalar ekskursi- 
yada baravar vaqt m ob a y n i d a q o l d a g i g a ni sba ta n m e x a n i k qaychi
202

---

bi lan a n c h a ko ‘p ish bajarish m u m k i n l i g i n i bevosita ko'radilar. 
A n a shu misol orqali m e h n a t u n um d o r l i g i n i o s h i r i s h n i n g ay­
r i m yo‘llarini ko‘rsatish m u m k i n . M asa la n, q o ‘l qaychi o 'r niga
mex ani zat siyal as ht ir il gan q a yc hi da n foydalanish q o ‘l m e h n a t i
o ‘r ni ni mex an iza ts iy a las hg an m e h n a t egal las hi ni ng n a m u n a l a -
r id a n biridir, m e h n a t u n u m d o r l i g i n i n g oshirilishi esa ishda bir 
y o i a bir n ec h a a s b o b d a n f oydalanishga misol b o ‘la oladi. M e h n a t
u n u m d o r l i g i n i oshiri sh nuqtayi n a z a r i d a n qaychil ash j ar a y o n i n i
t a ’r iflashda o'quvchil arga mu st aq i l holda bir n e c h a mis ol lar kelti- 
rishni tavsiya etish m a ’qul. U l ar ilgari o ' r gani l gan mat eri all arni : 
qo'l va elektr m a s h i n a l a r bilan tikish, qo ' l da va m a s h i n a l a r d a
y o ' r ma s h , q o ‘l va m e x a n i k q a yc hil ar da qirqish va h o k a zo l ar ni es- 
l asalar m a z k u r t op sh ir iq ni bajaradilar.
O ' q uv c hi la r o' quv ustaxonal ar i va ishlab c hiqar is hdagi m e h n a t
j ar a yo n l ar in i taqqoslab, faqat o ' q u v c hi la r m e h n a t i n i n g sifatinigina 
e ma s, balki m e h n a t u n u m d o r l i g i n i o s hi ri sh ni h a m t a ’mi nl ay di ga n 
xilma-xil da sta ki va s t a no k m o s l a m a l a r i d a n keng foydalanish 
yo'li bilan qo 'l da bajariladigan ishl arni mexani zat siyal ash zarur, 
de ga n mustaqil xulosal arga keladilar. 
B u n d a y ekskursiyalar 
o'q uvc hi la rd a o'zlari q u r g a n n a r sa l ar to' g'risida yorqin taassurot - 
lar qoldiradi, u l ar n in g bilim doi ra si ni kengaytiradi, bo' lajak ixti- 
s osl igi ga b o ' l g a n q i z i q i s h i n i
va 
m e h n a t n i q a y t a q u r i s h
m u n o s a b a -
tini shakll anti radi , bilish faolligini rivojlantirishga i mk o n beradi 
va ishlab chiqarish i n ti z o m asosl ari ni qa ror toptiradi.
Kor xona ga o 't k az i la d ig an h a r q a nd a y eks kurs iyani ng m a z m u -
niga quyidagi aniq, ajratilgan u c h t a bosqich kirishi lozim:
1. Kuzat ish obyektini o l d i n d a n t an l as h , u n i n g a ni q maqs adl ar i 
va vazifalarini aniql ash, korxo n ag a dastlabki t a r z da bor ib ko'rish, 
z a r u r hujjatlarni, ekskursi yani o ' t k az i s h tartibi, o'quvc hi la r u c hu n 
beri l ad ig an t op sh ir iq l ar va h i s o b o t l a r n i n g shakll ari ni tayyorlash - 
d a n iborat bo' l gan t ayyorgarlik bosqichi.
2. M e h n a t o'qituvchisi yoki ekus ku rs iy ani olib bor uvchi t o ­
m o n i d a n eks kurs iy an in g m a q s a d l a r i h a m d a vazifalari, kor x on a
hovlisida va b os hqa be lgi la ng a n j oy la r da o ' zi ni t utish qoidalari, 
kuz at is h obyektlari, ekskursiya m a r s h r u t i to' g' risida s u hb at o ' t ­
kazish, o ' q u vc h il a rn i bevosita z a r u r vazifalarni bajarishi nazorat
qilinadi.
3. Ekskursiyaga y a k u n yasash ekskursiya j a r a y on id a paydo 
b o ' l adi ga n mas a la la rn i hal qilishga qaratilgan yakulovchi s uh-
203

---

bat o't kazi sh bilan c h ek l an ma yd i . M e h n a t b o' yi cha navbatdagi 
mas h g' ul o tl a rd a bajar il adigan vazifalarni va hi so bot lar ni tahlil 
qilish h a m d a j a m o a d a erki n ravishda m u h o k a m a qilish yo'li bilan 
ekskursiyaga uzil-kesil y a k u n yasaladi.
Ishlab chiqarishdagi ekskursiyalarni kasb t a ’lim o'qituvchisi 
boshqa fan o'qituvchilari, x us us an fizika o ’qituvchisi bilan birga- 
likda o' tkazi shi m u m k i n . Bu n d a y hollarda ekskursiya vaqti uzay- 
tiriladi va o' rgani sh obyekti a n c h a chu qu rl as had i h a m d a ko' p qir- 
rali bo'ladi.