O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

5. 
M eh n at ta ’limi jarayonida am aliy m ash g'ulotlarni tash k il
etish b osqich lari. 
L abo ratoriy a m a s h g 'u lo tla rid a har bir d a rs j a ­
rayonini tash k il etish, uni olib borish, d a rs la rn i tah lil va m u h o ­
k a m a qilish, h a m d a m u h o k a m a q u ro lla rin i yozish yo'l-yo'riqlari 
bilan ta n is h is h u c h u n dastlabki laboratoriya m a s h g 'u lo tid a h a r
bir talab aga b itta d a n m av z u beriladi va navbati bilan h a r bir t a ­
laba dars o 'ta d i va qolgan o 'rto q la ri, m eto d ik a o'qituvchisi b ilan 
birgalikda bu d a rsn i tah lil etib boriladi. D ars tu g agach, m e t o -
dist o'qituvchi rahb arligida o 'tilg a n d a rs m u h o k a m a s i o 'tk a z ila d i. 
D arsn i k u z a tish dav rida q o lg an la r ikki vazifani bajarishadi.
1. 
K u zatilayotgan d a rs d a q a tn a s h g a n s in f o'quvchisi sifatida 
«o'qituvchi» to p sh iriq la rin i b a jaruvchi rolini o'y naydi.
263

---

2. 
Q olgan ta la b a la r k u z atu v ch i sifatida «o‘qituvchi»ning d ar- 
sini tah lil etib boradi.
D a rs o ‘tuvchi m a s h g 'u lo t b o s h la n is h id a n 1—2 k u n oldin 
d a rsni olib borish b o ‘y ich a m eto dist o ‘q itu v c h id a n kerakli yo‘l- 
yo‘riqlarni, m e to d ik y o rd a m n i m as la h at sifatida olgan bo'lishi va 
d ars rejasi h a m d a k o n sp e k tn i tayyorlab, tasd iqlatishi zarur.
D a rs d a v o m id a m etodist 
0
‘qituvchi to m o n i d a n he c h q a n day 
y o ‘l-yo‘riq va k o 'rsa tm a la r berilm aydi.
D a rs d a vo m ida o'q ituvchi t o m o n id a n o 'q u v e h ila rn i b a h o la sh - 
ga qu y idag ich a y o n d a s h ilin is h i kerak:
1. Oldingi m a v z u n i tak ro rla sh va yangi m av z u n i m u s t a h k a m ­
lash h a m d a am aliy ish lar jara y o n id a o 'q u v c h ila r o ‘q ituvch idan
m e to d ik xa ra k terd a g i savollar so 'ram aydi, lekin m av zu m a z m u n i
h aq id a so 'ra b unga q o 'yilgan b a h o m e to d ik a d a n q o ‘yiladigan ba- 
hoga teng kuch li deb qaraladi. C h u n k i d a rsn i ilm iylik tam ovili 
asosida tahlil eta bilish u c h u n u n in g m a z m u n i va m o h iy a tin i t a ­
laba a n iq bilishi birin c h i shart h isoblanadi.
2. 0 ‘qituvchi o'ziga yaqin o ‘quvchiga q o 'y ila d ig an ba h o n i y u - 
qori yoki past q o ‘yishi h a m m u m k in . A m m o dars m u h o k a m a ­
si davrida o ‘quvchiga q o ‘ygan b a h o sini y etarlicha asoslab berishi 
talab etiladi. A ks holda bu o 'tg a n darsi u c h u n o ‘zi oladigan ba- 
hosiga salbiy ta'sir etadi.
D ars tugashi bilan h a r bir d ars tahlili v a ra q a s in in g «fikr va 
m u lo h a z a la r» grafasida fikr va m u lo h a z a la rin i ifodalab bo'lgach, 
o 'tilg a n dars m aqsadi, u n in g yutu q va k a m c h ilik la r in i hisobga 
olgan holda 5 ballik siste m a d a dars o 't u v c h i n i n g b a h o sin i yozib 
qo'yishi talab etiladi.
M e h n a t t a ’lim in i n g b a rc h a s in flar b o 'y ic h a b a rc h a m a v z u - 
larni o'q itish m eto d ikasi b ilan tugal ravishda ta n is h ib chiqish 
u c h u n vaqt yetarli em as. Shu sababli u la r n in g xarakterli t o m o n -
larin i o 'z id a aks ettiruvchi a yrim b o 'lim va m av z u lar ta n l a n a d i -
ki, k o 'p g in a m av z u la r m a z k u r m av zu yoki b o 'lim d a ko'rsatilgan 
m e to d ik a asosida tash k il etiladi va o'tilad i.
L a b o r a t o r i y a m a s h g 'u l o t l a r i n i n g aso siy qism i d a r s t a h l il i
h i s o b l a n a d i. B u n d a d a rs t a h l il i a s o sid a d a r s o 't g a n o 'q i t u v c h i ­
n i n g y u t u q va k a m c h i l i k l a r i n i k o ‘rsa tis h a s o sid a u s h b u m a v ­
z u n i q a n d a y o 'q itis h k e ra k e k a n lig i m e t o d i k j i h a t d a n ish la b
c h iq ila d i. D a r s m u h o k a m a s i d a s tla b d a r s o 't g a n o 'q i t u v c h i n i n g
o ‘z d a r s o ld ig a q o ‘y ilg a n m a q s a d va u n g a e r i s h il g a n li k d a ra ja s i
264

---

h a m d a a y r i m k a m c h i l i k , y u t u q la r i h a q id a g i so 'z i b ila n b o s h - 
l a n a d i.
S o ‘ngra h a r bir talaba o 'z ta h lilin i bayon qilib d arsn i b a h o - 
laydi. D astlabk i 3—4 ta la b a d a n keyin c h iq q a n ta la b a ta h lild a qat- 
n a s h g a n ta la b a la r fikrlarin i h a m ta h lil etib o 'z izo h in i berishi 
talab etiladi.
Tah lil s o ‘n g ida d a rs o 'tg a n o 'q itu v c h i-ta la b a g a so'z beriladi 
va k o 'rsatilg an k a m c h ilik la r h a q id a o ‘z fik rin i avtadi. So‘ngra 
m e to d is t-o 'q itu v c h i barc h a ta h lilla r n i u m u m l a s h t ir i b darsni ba- 
holaydi va m a z k u r m av z u n i o 'q itish n i q a n d a y tash k il etish va olib 
b orish yo ‘l-yo‘riq la rin i tu s h u n tirib beradi. Shu bilan bir vaqtda 
dars m u h o k a m a s id a q a tn a s h g a n b a rc h a ta la b a la r h a m b a ho lan adi 
va m u h o k a m a q aro rig a im z o chekiladi.
D a rs la rn i tash k il etish va olib borish b o 'y ic h a yo'l-yoTiqlar:
1. D a rs d a v o m id a d a rs j a r a y o n in in g b o shqa ru vc hisi va javob- 
gari h a m s iz n in g o'zingiz.
2. D ars d a v o m id a o'q ituvchiga b erilg an b a rc h a h u q u q va im - 
tiyozlarga egasiz.
3. D arsn i q a t ’iy o ld in d a n b elg ilan g an reja asosida olib boring. 
A yrim holda sharoit taqazosi bilan reja d an chetga chiqib ketish 
m u m k i n bo'Isa, d a rsd a g i sistem alilik va m a q s a d d a n chetlash- 
m aslik k a h a ra k a t qiling.
4. D a rs b o s h la n is h ig a q a d a r b a rc h a kerakli jih o z la r n i tayyor- 
lab qo'yin g .
5. D a rs qism lari b o 'y ic h a yo'l-yo'riqlar.
1. Salo m lash ish . U m u m in s o n iy qadriy atlarga s uy angan holda 
m ahalliy, m illiy -e tn o g ra fik x u susiyatlarni k o 'z d a tu tg a n holda 
a m alga oshirilsin .
2. D a v o m a tn i aniqlash. Bu ish la rn i a m a lg a o s h ir is h n in g bir 
n e c h a xil k o 'rin is h la ri bo'lib, u n i to 'g 'ri tan la n g . Bu variantlar:
a) j u r n a l orqali d a v o m a tn i aniqlash;
b) n av batchi orqali d a v o m a tn i a niq lash ;
d) n a v b a tc h id a n k e lm a g a n la r ro 'y h a tin i talab etish vo'li bilan;
e) o 'qituvchi to m o n i d a n ko'z y u g u r tiris h yo'li bilan;
0 old in gi m a v z u n i tak ro rla sh jara y o n id a .
Bu k o 'r in is h la r n i turli s h a ro itd a tu rlic h a qo 'lla sh m u m k in .
3. S in fn in g d a rs o 'tis h g a tayyorgarligini tek sh iris h d a ushbu 
d a rsn i olib borish u c h u n q a n d a y jih o z la r o'qituvchi u c h u n va 
o 'q u v c h ila r u c h u n z a r u r h a m d a u l a r n i n g m avjudligi, o'quv xona-
265

---

sinin g dars o 'tishg a tayyorligi (yoritilganlik, sa nitariya-gigiyenik 
va tex n ik a xavfsizligi talablariga javob berishi) tekshiriladi. Z a r u -
rat sezilsa, u lar tartibga solinib, so‘ngra d ars b o sh lanadi.
4. Oldingi m av z u n i ta k ro rla s h d a n m aq sad faqat o'q u v c h ila r 
b ilim in i b a h o la s h d a n iborat b o'lm ay, balki yangi m a v z u n i o 'r- 
ganish g a z a m in tayyorlash, t a ’lim ja ra y o n id a o ‘qitish shakl va 
m e to d la rin i nechog'li to 'g 'ri ta n la n g a n lig in i h a m d a p e d a g og ik 
faoliyatingizdagi ay rim k a m c h ilik la r n i o 'z vaqtida an iqlash va 
b u n d a n keyin bu k a m c h ilik la r n i y o 'qotish m a q s a d la rid a h a m
am alga oshiriladi.
Oldingi m avzuni takro rlash n ing h a m bir necha ko'rinishlari 
mavjud b o ‘lib, har bir m ashg'ulot uchun ular turlicha a ham iyat kasb 
etadi. Oldingi m avzuni takrorlash uchun tuzilgan savollar qisqa, 
tushunarli va aniq bo'lishi bilan bir vaqtda ha r bir ketma-ket kela- 
digan savollar bir-biriga m antiqan bog'langan, izchillikda bo'lsin.
Ayrim h o lla rd a o 'q u v c h ila r javoblari sizni q o n iq tirm a s a , o l d i n ­
gi d a rs o 'z vaqtida o'qituvchi to m o n i d a n q isqacha ta k r o r la n is h i 
va yangi m avzuga b o g 'la n is h i talab etiiadi. B un day h o ln in g bir 
n e c h a b o r ta k r o r la n is h i k o 'p in c h a o'q itish shakli va m e to d la -
r in in g n o t o ‘g'ri t a n la n g a n lig i oqib atid a kelib c hiqadi. Shu sa- 
babli o 'tis h shakl va m e to d la r in i ta n la s h g a jiddiy a h a m iy a t berish 
kerak.
Oldingi m av z u larn i tak ro rla s h d a v aq td a n o 't a u n u m li foy­
d a la n ish m eto d la rin i q o 'llash talab etiiadi.
5. Yangi m a v z u n in g bayoni. B u n d a ishlab chiqilgan reja b o 'y i­
cha o 'quv m a te ria lin in g o 'quvchilarga yetkazilishi talab etiiadi. 
Yangi m av z u m a z m u n i oldingi m av zu m a z m u n i bilan b og 'lan ish i 
tala b etilsada h a r bir dars m a s h g 'u lo tid a o'qu vchilarga yetkazi- 
ladigan bilim , m alaka va tu s h u n c h a la r m ohiyati j ih a tid a n y a k u n - 
lang an , tugal bo'lgan u m u m iy t a ’lim tiz im i n in g k ic h ik bir qismi 
sifatida b o 'lm o g 'i kerak.
D a rs m o b a y n id a o 'q u v c h ila rg a n a m o y is h e tila d ig a n k o 'rg a z - 
m a li q u ro lla r, n a tu r a l o b y e k tla r o 'z v aq tid a o 'q u v c h ila rg a
k o 'rsa tilish i ta la b e tiiad i. O 'q i t is h n i n g tex n ik a v iy vositalari 
q o 'l la n i li s h i d a o r tiq c h a shovqin yoki d a rsg a xalaqit b e ru v c h i 
e le m e n tla r b o 'lm a s lig i kerak. H a r bir o 'q u v film la ri yoki m ag - 
n ita f o n le n ta la r i m a s h g 'u l o tg a c h a esh itib yoki k o 'rib c h iq ilg a n
b o 'lib , d a rs d a v o m id a k erakli v a q td a g in a u n d a n fo y d ala n ish
tavsiya e tiiadi.
266

---

D a rs d a v o m id a qu y idagilarga a h a m iy a t be ris h in g iz talab eti­
ladi:
— o ‘qituvchi sifatida tash q i k o ‘r in is h in g iz ( k iy im la rn in g be- 
jir im lig i, soch va s o q o lla rn in g holati, k iyim tu g m a la ri qadal- 
g anligi, ...)
— n u tq in g iz (n u tqin gizd ag i o h a n g , tu tilm a y so‘zlashingiz), 
hozirjav o blig in giz, fik rlarni sistem ali va izchil bayon eta bilish in - 
giz, ta n l a g a n m is o lla rd a n o ‘z o ‘r n id a a n iq foydalanish h a m d a
q o ‘llay bilishingiz;
— tu s h u n t i r i s h d a m avzn m a z m u n i n i n o m a ’lu m d a n m a 'lu m -
ga, o s o n d a n qiyinga, s o d d a d a n m u ra k k a b g a t o m o n yo‘nalishdagi 
iz c h illik n in g t a ’m in la n is h i;
— c h iz m a va e sk iz larn i ta y y o rlash n i t u s h u n tiris h u sullarini va 
tex n o lo g iy a sin in g tu s h u n a r li b o i is h i g a ;
— bir v a q tn in g o ‘zida d a rs m a z m u n i n i bayon qilish va 
o ‘q u v c h ila r faoliyatini kuzatib bo rish q ob iliy atin g iz va uni a m a l- 
d a q o ‘llay bilishingiz;
— p e d a g o g ik n a z o k a tn i a m a lg a o s h ir is h d a o 'q u v c h ila r bilan 
b o i g a n m u o m a la n g iz , qat'iylik va sa m im iy lig in g iz , turli holat- 
larda o ‘z in g iz n i tu ta bilishin g iz va u d d a b u ro n lig in g iz ;
— ish j a r a y o n in i to 'g 'ri va a n iq k o ‘rsata bilishingiz;
— d a rs n i m e to d ik j ih a t d a n t o lg ‘ri tash k il eta bilishingiz va 
a m a lg a o s h irish in g iz;
— ilm iylik tam oy ili va t a ’l im n in g p o litex n ik xarakterini ne- 
c h o g ‘li a m a lg a o s h ira bilishingiz;
— t a ’lim va tarbiya birligi ta m o y ilin i a m a lg a oshirishdagi 
faoliyatingiz;
— d a rs m a q s a d in i t o ‘g‘ri tan la y b ilis h in g iz va d ars so‘ngida bu 
m a q s a d g a e ris h g a n lik darajangiz;
— t o ‘g ‘ri va teskari alo q an i t o ‘g ‘ri va o lz o ‘r n id a q o i l a y bi­
lishingiz;
— ta n l a n g a n m e to d la r n i o lz o ‘r n id a va s a m a rali q o i la y oli- 
shin giz;
— d a rsn i y a k u n la s h in g iz , a s b o b - u s k u n a la r n i o ‘z o ‘rniga joy- 
lashtirish va x o n a n i yig‘ishtirish ni tash k il qilishingiz.
Yangi m a v z u n i m u s t a h k a m l a s h d a h a m oldingi m av z u n i tak- 
rorlashdagi m e to d la r va tala b la r q o i l a n i l i s h i m u m k in . Bunda 
yangi m a v z u n i n e c h o g ‘li sa m a ra li o ‘q itg a n in g iz o kz ifodasini 
topadi.
267

---

Shu sababli bu b o ‘lim d a o 'q u v c h ila r bilim va m a la k a la rin i b a ­
holash bilan bir vaq tda kelgusi dars rejasi uchun dastlabki kerakli 
m a ’lu m o tla rn i o lish in g iz m u m k in .
6. 
O 'q u v e h ila r n i b a h o la s h va uyga vazifa b e rish d a b a h o n i n g
obyektivligini t a ’m in l a s h g a h a ra k a t qiling. B a h o la sh d a k ic h ik bir 
savol b ilan o 'q u v c h i b ili m i n i b a h o la s h d a n c h e tla s h in g . H a r bir 
n a z ariy d a rs la rd a k a m i d a 4 —5 o 'q u v c h in i b a h o la s h g a ulg u rin g .
A m a liy m a s h g 'u lo tla rd a esa ]0 0 сс o 'q u v e h ila rn i b a h o la b b o ­
rish talab etiladi.
B a h o la sh d a o 'q u v c h in in g b arc h a faoliyatini hisobga olgan 
holda b a h o la sh tala b etilgan ta q d ir d a g in a ish o 'r n i n i ta s h k il e ti ­
shi, xavfsizlik texnikasi q o id alarig a a m al qilishi, savollarga to'g'ri 
va a n iq javob berishi. hayotiy m iso lla r keltira bilishi, a s b o b - 
u s k u n a l a r d a n to 'g 'ri f o y d a la n is h i, m e h n a t m a d a n iy a ti va h.k.
O'quvchiga bu faktorlar hisobga olinayotganini tushuntirgan ta q ­
dirdagina b ah o n in g tarbivaviy xarakteri ochiladi. Aks holda «keyin- 
gi darsda vana h am yaxshi h arakat qilgin, ishlagin, hozir «4» b ah o
q o'yam an» deyish bilan b aho n in g tarbivaviy xarakteri ochilmaydi.
A lbatta, bu n d a y y o n d a s h is h d a o'q uvchi xulqiga beriladig an
b a h o bilan ilmiga b erilad ig a n b a h o n i farqlash talab etiladi.
D a rs d a o 'q u v c h in in g b ilim va m alakasiga b a h o beriladi. Uyga 
beriladig an vazifa a n iq bo'lib, kerak bo'Isa, qisqa y o 'lla n m a berish 
talab etiladi.
D a rs kuzatuvchi talab alar ikki vazifani bajarish haqida biz 
y uq orid a so'z y uritgan edik. U ndagi birin chi vazifa o'q ituvchi 
to m o n id a n tashkil etiladi va b oshqariladi. I k k in c h i vazifa dars 
ta h lilin i am alga oshirishdir. D ars tah lili m a z m u n i j ih a tid a n uch 
xil k o 'rin ish g a ega:
D a r s ta h l i li
№
M e t o d i k tah lil
P s i x o l o g i k t a h l i l
P e d a g o g i k t a h l i l
1.
D a r s n i n g t u z i l i s h i
N u t q i
T a ’l i m va t a r b i y a
b irli g i
2.
D a r s m a z m u n i
D i q q a t i
P e d a g o g i k o d o b -
n i n g a m a l g a
o s h i r i l i s h i
3.
O ' q i t i s h s h a k l i
F i k r l a s h q o b i l i y a t i
D a r s n i n g s i s t e m a l i -
ligi va i z c h i l l i g i
26 S

---