O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

3. 
0 ‘quvchilarning o'zlashtirishini baholash mezonlari. 
H a r
q an da y b aholas h natijalari o ' za ro t aqqos la nis hi, ya’ni o ‘l chanishi 
lozim b o i a d i . Ul arn i taqqoslash b a h o l a s h d a n oldin yoki key in 
ishlab chiqilgan m e z o n l a r asosida a ma lg a oshirilishi m u m k i n .
Bahol ash mezonl ar i o' quv maqsadl ar iga qav d araj ada erishilgan- 
likni a nglat uvchi k o ‘rsatkichdir. Bu ko ‘r sat kichl ar s onla r («besh», 
«to'rt», «uch» va hokazo) so' zlar («a’lo», «yaxshi», «qoniqarli» va 
hokazo) y o r da mi d a tavsiflanishi m u m k i n . Bo s h qa c ha qilib ay- 
tadigan bo' lsak, bah ol as h m ez o nl ar i t a ’lim ol uvchi ni ng qaysi 
o' zlashtirish darajasini na mo yi sh qilishiga qa ra b mos qo' vi ladi gan 
b a h o k o‘r sa t ki ch i ni ng tavsifidan iborat.
Baholash u n i n g m o h iy a ti d an kelib chiqib, ikki xil shaklda 
o ‘tkazilishi m u m k i n : m ez on ga as osl angan b aholas h va m e ’yorga 
a sosl angan baholash.
Me zonga a sosl angan b aholas h — b a h o l a n u v c h i n i n g t a ’lim 
jar a yo n id a
q o ‘lga 
kiritgan 
natijalari ni, 
bilim, 
mal aka 
va 
k o ' n i k m a l a r i n i o l d i n d a n belgilangan o' quv maqs adl ar i asosida 
ishlab chiqilgan h a m m a u c h u n u m u m i y va bir xil mez on lar ga
ko'ra t aqqosl ash va o ' l ch a sh d an iborat b o i g a n baholash shaklidir. 
Bunda v ba ho la sh m e z o n l a r n i a ni q belgilab beruvchi o ‘r ganish 
maqs adl ar i b o 'y i ch a natijalarga b a ho berish i mk on i yat i ni yarat a-
di. Bu orqali natijalar t o ‘g ‘r id a n l o ‘g lri va xolis b a h ol an a di , shu-
286

---

n i ng dek , k uchli g u r u h l a r n i kuchsiz g u r u h l a r d a n vaxshiroq farq- 
lash i m k o n i n i beradi. Bu baholas h shakli ikki b o s q i c h d a n iborat 
bo'lib, bi ri nchi bosqichda b a h o l a n u v c h i n i n g erishgan natijalari 
a n iq l a n a d i , i kki nc hi b o sqic hda esa, natijalar mez on l ar g a t a q qo s -
l anadi va o ‘l chanadi.
0 ‘q u v c h i l a r n i n g o ‘zlashtirishini hisobga olish, ya ’ni aniqlash, 
yangi ma te ri a ln i m u s t a h k a m l a s h vaqtida o ‘tilgan o ‘quv m a t e -
riallarini o ‘zlashtirish, m e h n a t usull ari ni egallash va mustaqil 
m e h n a t t opshi riql ar ini, grafik ishlarini va uv t opshi riql ari ni ba- 
j ar ish l ari h a m d a o ' q u v c hi la rn i ng bi limlari t ekshiriladi va unga 
b a h o q o ‘yiladi.
0 ‘q u v c h i l a r n i n g o ‘q u v - m e h n a t faoliyatini m u n t a z a m tekshirib 
bor is h va u n ga b a h o q o ‘yish u l a r n i n g berilgan t opshi ri ql ar ini
o' z vaqtida va p uxt a, mustaqil bajarishlarini t a ’minl aydi , ilmiy 
- a m a l i y bi li ml ar ni , m e h n a t k o ' n i k ma l a r i va ma la ka la ri ni astovdil 
e gallashga undaydi. Shu bilan birga o' qituvchi va ishlab c h i q a ­
rish t a ’limi o' qi tu vc hi la ri ni ng o' qu vc hi la rda mavjud bo' lgan k a m ­
c h i l ik l ar ni aniql as h bilan birga uni t uzatish chora lar in i izlashga 
undaydi.
B u n d a n t ashqar i o ' q u v c hi la rn i ng o' zlasht irishi ni t ekshirish 
o ' q i t u vc h i l ar n i ng faoliyatiga b a h o berishga h a m asos bo'ladi, 
y a ’ni u usull ari ni ko'rsatishi, m e h n a t va h u n a r t a ’l i m i n i n g t a sh -
kiliy f ormalari , m e t o d l a r i d a n h a m ko' r sat mal i q o ' l l a n m a l a r d a n
s a m a r a l i f o ydal ani sh i ga, mu st aqil i shl arni t as hk il etish, u l a r ­
n i n g bajar il ishi ga r a hb a r l i k qila olishiga b a h o beri sh i m k o n i n i
beradi.
Bilim, dastlabki ko‘n i k m a l a r sifatini nazorat qilish b o' yi cha
b a hol as h m e z o n l a r i n i ko‘rgazmali q o ' l l a n m a sifatida tayyorlab 
us ta xo na ga osib qo' yish h a m ijobiv natija beradi. Bu n d a n t a s h q a ­
ri, ko‘rgazmal i q o ' l l a n m a n i n g oxirida i zoh o ' r n i d a quyi dagi lar ni
yozib q o ‘yish m u m k i n : m e h n a t t a ’limi va yo ‘nalishlari, m a k t a b
j o yl as h ga n iqtisodiy h u d u d d a keng t ar qa lg an s oh a la r kasblarga 
muvofi q t a n l a n a d i . S h un g a ko' ra yo' nalish t a n l a n g a n d a n keyin 
j oy l ar da m e h n a t t a ’limi o ‘qituvchilari o' zlari bahol as h m e z o n l a ­
r ini ishlab chiqi shlari zarur.
Ba ho l ash m e z o n l a r i n i ishlab chiqish b o ' y i ch a u m u m i y tavsi- 
yalarga ko ‘ra, o ' q u v c h i l a r n i n g nazariy, t e x ni k a va t exnologiyaga 
d o i r b i li ml a ri va dastlabki k o ' n i k m a l a r i b o' y ic ha b a ho la sh m e ­
z o nl a r i n i ishlab c h iq a r i s h d a quyi dag i la rni hi sobga olish kerak:
287

---

— texnologiyaga, texni kaga, iqtisodiyot va m e h n a t n i h a m d a
ishlab chiqar ishni tashkil etishga doi r n a zar iy bili ml arni ;
— asosiy t exnologik operatsiyalar va texnologik j ar a yo nl ar n i 
bil ishni;
— asosiy asbob va m o s l a m a l a r n i (qirqish, o ‘lchash t ekshirish 
m o s l a ma l ar i ni ,
priborlar, 
apparatlar, 
stanoklar, 
mas h in a la r,
agregatlar, u l a r n i n g vazifasi, ishlash prinsiplari, boshqari li shi,
t a ’mi rla ni shi va hoka zola rni ) bilishni;
— xavfsizlik texnikasi va shaxsiy gigiyena qoidal ari ni bilishni;
— asosiy m an b a l a r n i , t a ' l i m n i n g t ex ni k va d idakt ik vositala­
rini va u l a rd a n foydalanishni bilishni;
— h a r xil o' quv fanlari ( ma t em at ik a , kimyo, fizika va h.k.) 
bo'yi cha tegishli m a i u m o t l a r d a n foydalana olish k o ' ni k ma s i n i ;
— ishlab chiqarish m a z m u n i d a g i mas al al ar ni hal qilish (ash- 
yo l ar ni ng zarurligini, ul ar ni ishlatishni hisoblash va h.k.) u c h u n
turli b il iml a rd a n mustaqil foydalanishni;
— b u y u m l a r tayyor lashni ng sifatini na zora t qilish k o ' n i k m a -
sini.
Am al iy laboratoriya mas hg 'u lo tl ar i b o' yi cha b aholas h m e -
z onla rini ishlab chiqi shda esa quy i dagi la rda n foydalanish tavsiya 
etiladi:
— navbatdagi ishni rejalashtirishda must aqil li kda n, ish o ' r n i n i
ratsional tashkil etishdan;
— tekshirish, sozlash, rostlashdan;
— mustaqil holda bos hqari sh, ishlash, qayta tiklash, t a nl a sh
va h.k. lardan;
— t a n l a s h n i asoslash, ishlash rejimi, b o ' y o qn i n g rangi, ishlash 
usullari, texnologik operatsiyalari va h o k a zol ar n i m al a r ga asos- 
l anib t a n l a n g a n i n i isbot lashdan va h.k.
O ' q u v c h i l a r n i n g bilim, k o ' n i k m a va mal akal ari ga o'qituvchi 
besh balli t i z i m d a b a h o qo'yadi. B ah o q o ' y i s h n i n g besh balli t izi ­
m in i a ma l d a tatbiq etishda so' zlar bilan i fodal anadi gan «5», «4», 
«3», «2», «1» ball arda ifodalanadi.
K o' p i n ch a o' qi tuvchi lar o ' q u v c h il a rn i ng inti zomi ga oid bi rorta 
kamchi li gi ( kechikib kelishi, m as hg ' ul ot la rg a kelmay qolishi, dars 
vaqtida gaplashib o' tirishi va hokazolar) u c h un ba h on i k a ma y ti - 
rish kabi xatoga vo'l qo'yadilar. Bu o ' r i n d a o'qituvchi tarbivaviy 
ta'sir k o' rsa tis hni ng b os hqa vositalaridan loydalanishi lozim.
B a ho mez onl ar i quyi dagi cha tavsiflanadi:
28S

---

«A’lo» (5 ball) o Lquv mat er ia li ni b u t u n tafsilotlari bilan b i­
lish va t u sh u n i s h , ma te ri a lni izchil, m a n t i q a n b o g' l an ga n hol da 
ha tos iz bayon etish, h i s o b- k it ob va grafi ka ishlarini n a m u n a l i
bajarish, m e h n a t t opsh i ri ql ar in i must aqil , dadil va to'g'ri tat- 
biq etish, m e h n a t usullarini to'g'ri bajarish ( m e h n a t t a ’limi das-
t u r i n i n g talablari doirasida), t exni kaviy t alablar doirasida sifat 
k o ‘rsatkichlariga rioya qilish, ishni vaqt no r ma si doi rasida b aja­
rish «5» ball bilan bah o la na di.
«Yaxshi» (4 ball) b a h o b u t u n o ‘quv mat er ia ll ar ini bilishi va 
t u sh un i s hi , uni og'zaki va y o z ma ravishda to'g'ri bayon etishi, 
h i s o b -k i to b va grafika i shlarini to'g'ri va p uxt a bajarishi, o l i n ­
gan bi l i m l a r da n o ‘q u v - m e h n a t t opsh i ri ql ar ini , berilgan ishni 
b elgilangan vaqt m e ’yoriga muvofiq vaqtida bajarilganligi u c h u n
qo'yiladi.
«Qoniqarli» (3 ball) b a h o dastur idagi asosiy mat eri alni b u n d a n
kevingi o'quv, m e h n a t vazifalarini bajarishga i mk o n be ra di gan 
h a j m d a bilishi va t us hu n is h i, o' quv mat eri al ini b i r m u n c h a xato 
va k a m c h i l i k l a r bilan, o' q i tu v c h in in g o zg in a yor dami orqali s od - 
da qilib bayon etishi, m e h n a t n i t as hki l eti shda biroz k a m c h i l i k
bo' lgan h ol da belgi langan vaqt n o r m a s i n i 75% bajargani u c h u n
qo'yiladi.
«Yomon» (2 bal l ) b a h o d a s t u r m a t e r i a l n i n g k o lp q i s m i n i y a x ­
shi t u s h u n m a s l i k , u n i q o ' p o l x a t o l a r b i l an b a y o n qilish, h i s o b -
k i t o b va g r a f i k a i s hl a r i n i yetarli d a r a j a d a b a j a r m a s l i k , o l i n g a n
b i l i m l a r n i x a t o l a r g a y o ‘1 q o ' v i b t a t b i q e t is h, m e h n a t o p e r a t s i -
y a l a r i n i k o ' p x a t o l a r b i la n ba j ar ish , m e h n a t d a b e l g i l a n g a n sifat 
k o ' r s a t k i c h l a r i n i t a ’m i n l a y o l m a s l i k l a r i u c h u n qo' yi l ad i .
«Juda yomon» (1 ball) b u t u n d a s t u r mat er ia li ni b ilmas lik va 
t u s h u n m a s l i k , o't il gan mat eri alni bayon qilib bera olmaslik, o l i n ­
gan b i l i ml a rd a n a m a l d a foydalana bilmaslik, m e hn a t usull ari ni
q o i l a y olmaslik, b r ak ka yo‘1 qo' yganligi u c h un «1» b a ho qo'yiladi.
B a h ol a rn i ng tarbiyaviy rolini os hi ri sh masalasi diqqatga s azo -
vordir. Shu m un os ab a t bilan usta, o ' q i tuvchi lar qo' ygan b a h o la r in i
i zohl ab berishi m u h im d i r . Bu hoi o'quvchil arga o' z bili ml ari dagi
k a mc hi li kl ar in i , a mal iy ishlaridagi n u q s o nl ar n i bilib olishlariga 
y o r d a m beradi. B ah o l ar ni m u n t a z a m izohl ab borish, u l a r n i n g
t a ’limiy rolini oshiradi.
Da r s j ar a yo ni da o' quvchil arni bilim, mal ak a va k o ' n i k m a l a r i n i
o'qituvchi t o m o n i d a n to'g'ri ba ho l as h ko' p m u a m m o l a r n i ye-
289

---

chishga, t a ’l im-t arbi ya ni yo'lga q o ‘yishga y or daml as ha di . B i l i m ­
larni va m e h n a t ko‘n i k m a l a r i n i tekshirish va ularga b a h o q o ‘yish 
m e h n a t t a ’l i m i n i n g h a m m a bosqichl ari da o ‘tilgan m a t e ri a ln i
m u s t a h k a m l a s h vaqtida m e h n a t usull ari ni eslash va mustaqil t op-
s hiriqlarni bajarishda grafika ishlarini va uyga berilgan vazifala- 
rini ado etishda ama lga o s h i r i l a d i . 0 ‘qi tuvchilarni o ‘quv m e h n a t
faoliyatlarini m u n t a z a m t eks hi ri b borish va b a h o qo'yish ularga 
beri ladi gan topshi riql ar ni o ‘z vaqtida bajarishlarini ta' mi nlaydi.
M e hn at texnikaviy bi li ml ar ni , m e h n a t k o‘n i k m a l a r i n i va m a s a -
lalarini astoydil eslashga undaydi. Ba ho l ash da b a h o n i n g obvek- 
tivligi o ‘quv tarbiyaviy ishda m u h i m rol o'ynaydi. Sh un i ng de k , 
m e h n a t o ‘qituvchilari va ustalari u c h u n o ' q u v c hi la rn i ng o' quv 
m e hn a t faoliyati vaqtida q o' yi ladi gan talablarga rioya qilish h a m
a n c h a m u h i m d i r . Bu n da y talablarga quvi dagi lar kiradi: o' quv m a -
terialini m e h n a t va h u n a r t a ’limi d a s tu r id a belgilangan ha jmd a 
bilish, o l in ga n b il iml ar va m e h n a t k o ' n i k m a l a r i n i chuqurligi 
va anglanganli gi , j av ob l ar ni n g va ko ‘rsatilayotgan u s ul la rn i ng
to'g'riligi, o'r gani lgan ma te ri a ln i tahlil qilish va u m u m l a s h t i r a
bilish, o ' rgani lgan va e ga ll angan b i li m l a r d a n a ma li y faoliyatda 
foydalana olish. Ishdagi must aqil li k va ol in ga n b i li ml arn i a ma l d a
q o i l a n i l i s h i , ish j o 'y in i to'g'ri t ashkil etish h a m d a t ayyorlanayot- 
gan b u yu m l a r g a ni sb a ta n qo' yi la di gan texnikaviy talablarga rioya 
qilish, belgilangan vaqt n o r m a s i n i bajarish va xavfsizlik texnikasi 
qoidalariga a ma l qilish va hokazolar.
A n a shu talablar asosida quyidagi b a h o mez onl ar i belgilab 
chiqilgan. O' qu vc hi la r bilimi, k o ' n i k m a va ma la ka la ri ni t ekshirish 
jarayoni d idakt ik m a s a l al a rn i hal qilishga, ya ’ni bilim, k o ' n i k m a
va m al a ka la r sifatini a niql as hga yo'naltirilgan. Bilim, k o ' n i k m a
va m a l a k a l a r n i n g sifati eng avval u l ar n in g puxtaligi va ongliligi 
bilan tavsiflanadi. Bilim, k o ' n i k m a va m a l a k a l a r n i n g puxtaligiga 
ishonch hosil qilish u c hun ularni faqat o' zlashtirilayotgan p a yt da
emas, balki o ' q u v c hi la rn i ng keyingi faoliyatlarida h a m tekshirish 
kerak. Sh un d ay qilib, b u t u n t a ’lim d a vo mi da o' quvchil arni tizimli 
va rejali ravishda na zo ra t qilish kerak.