O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi o rta m a X su s, kasb-hunar ta’lim I markazi



Yüklə 6,64 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə35/184
tarix05.10.2023
ölçüsü6,64 Mb.
#152484
1   ...   31   32   33   34   35   36   37   38   ...   184
14-PSIXOLOGIY-E-.G-Goziyev-2011-Darslik

Ehtiyojlarning turlari
In s o n b i r d a v r n i n g o ‘zida h a m in d iv id u a liik . h a m
ijtimoiylikni aks e ttirganligi sababli u n i n g ehtiyojlari shaxsiy 
va ijtimoiy x u s u s iy a tg a egadir. B o sh q a c h a a y tg a n d a . undagi 
t o r m a ’n o d a g i s h a x s i y x u s u siy a tg a e g a b o l g a n t u y g 'u
u y g ‘o t u v c h i ( t a b i a t i n ' o m i g a a l o q a d o r ) e h t i y o j l a r n i
q o n d irish j a r a y o n i ijtim o iy h am k o rlik fa o îiy a tin in g m ahsuli 
b o ‘lgan ( d e h q o n l a r , is hchilar, x o d i m la r va b o s h q a kasb- 
dagi) o d a m l a r n i n g s a ’y -h a ra k a ti, h a m k o r l i k d a g i m e h n a -
ti n in g m o d d i y i f o d a l a n is h i d a n f o y d a la n i s h d a aks ctadi.
U shbu m a sa la g a b o sh q a c h a yondash a d ig a n bo'lsak, un d a 
o ‘z c h tiy o jla rin i q o n d i r i s h u c h u n ijtim o iy m u h i t negizida 
yaratilgan v o s ita v a u s u lla rd a n foydalaniladi, n a tijad a inson 
u yoki b u s h a r o i t g a n is b a ta n ehtiyoj his e tadi. M as a la n , 
y o g ' o c h d a n b o l t a g a d a s t a yasash u c h u n u n d a x o h i s h
m a v ju d iig in in g o ‘zi yetarii enias, balki b i r q a t o r s h a r t- 
sh a r o itla r — d a s t g o h , d u ra d g o rlik a s b o b - u s k u n a la r i bo'lishi 
lozim b o l a d i k i , b u n d a u n in g sifatiga n i s b a ta n h a m ehtiyoj 
t u g ‘ i l a d i . S h u n d a o ‘z x o h i s h - i s t a k l a r i n i r o ’y o b g a
c h i q a r a d i g a n t a l a b b ila n im k o n iy a tg a q a r a t i lg a n ehtiyoj 
vujudga keladi. I n s o n d a g i to r m a 'n o d a g i e h tiy o jla r u n in g
shaxsiy ta l a b l a r in i q o n d i r i s h bilan c h e k l a n i b q o l m a s d a n ,
b alk i h a m k o r l i k f a o l i y a t i d a y u z a g a k e l u v c h i j a m o a v i y
e h tiy o jla rg a o i d x u s u s iy a t kasb e ta d i. A y tay lik , m a 'r u z a
o ‘qishga t a k l i f q i l in g a n o 'q i t u v c h i n i n g m a s h g ‘u lo tg a puxta 
tayyorgarligi o ‘z f a n i n i n g o ‘ta fidoyisi ekanligi u c h u n em as , 
balki j a m o a n u f u z ig a d o g ‘ tushirm aslik m a s ’uliyati, ijtimoiy 
b u r c h hissiga n i s b a t a n ehtiyoj sezganligi tufayli a m a lg a
o sh a d i. S h a x s iy e h t i y o j guruhiy, j a m o a v i y m u n o s a b a t l a r
K6


u y g 'u n l a s h i b ketganligi sababli o ‘z a r o q o r is h i q xusu siy atg a 
e g a b o ‘ladi. H a r q a n d a y i n d i v i d u a l fa o liy a tg a n i s b a t a n
c h t iy o j n in g tug"ilishi ijtim oiy a l o m a t , u m u m iy l i k , h a m -
korlik x u s u siy a tin i kasb c tib, f a o liy a ig a y o n d a s h u v d a y a k -
kah o ilik u m u m i y l i k n i , u m u m iy l i k c s a a l o h id a lik n i u z lu k s iz
ravishda a k s e ttirib turadi.
P six o lo g iy a fa n id a c h tiy o jla rn i ta s n ifla s h ularn i kclib
chiqishi va fa n in in g xususiyatiga k o ' r a a m a l g a oshadi.
O d a t d a , u l a r kclib c h iq is h ig a k o ' r a e h tiy o jla r tabiiy va 
m a d a n i y tu r g a ajratiladi.
T a b i i y e h t i y o j l a i d a in s o n f a o l i y a t i n i n g faolligi, o ‘z 
shaxsiy h a y o ti n i h im o y a qilish, o kz a v lo d i h a y o tin i s a q la s h , 
u n i q o M la b -q u v v a tla sh u c l i u n z a r u r i y s l i a r t - s h a r o i tl a r g a
to rtilg a n lik , to b c lik a k s e ta d i . S l i u n i n g d e k , tabiiy e h t i y o j la r
tarkibiga o d a m l a r n i n g o v q a t l a n i s h , ta s h n a li k n i q o n d i r i s h ,
jin siy m o y illik , uxlash, issiq va s o v u q d a n s a q la n is h , m u s a f -
fo h av o g a in tilish, ta n a a 'z o l a r ig a d a m berisli h a m k irad i. 
Tabiiy e h tiyojla r uzo q vaqt d a v o m i d a q o n d irilm a sa , o q i b a td a
in so n h a lo k a t g a m a h k u m b o l a d i , o ‘z sulolasi hayoti v a
faoliyatini x a v f o stid a qoldiradi.
T a b iiy e h t i y o j la r in so n d a i b t id o i y j a m o a a 'z o l a r i n i k ig a
o 'x s h a s h b o ‘ls a -d a , lekin u l a r o p i n i n g psixologik m o h i y a -
t i g a k o ' r a m a v ju d o tla rn ik id a n h a m sifat, h a m m i q d o r j i h a t -
d a n fa rq la n a d i. E h tiyojla rning q o n d i r i l i s h usullari, sh a k li, 
quroli t o b o r a ta k o m illa s h ib b o r i b , s h u b i l a n birga, u l a r n i n g
m o h iy a ti, m a z m u n i ham o 'z g a r i b b o r m o q d a . Misol u c h u n
hozirgi z a m o n kishisi e r a m i z d a n o ld i n g i a j d o d l a r im iz g a
n is b a ta n o ‘z ehtiyojlarini b o s h q a c h a r o ky o b g a c h iq a r a d i v a
q o n d i r is h g a intiladi. U y - r o 'z g ‘o r b u y u m l a r i n i n g o 'z g a r i s h i
e h tiy o ila rin in g qondirilishiga t a la b d o i m o o sh ib b o ra v era d i. 
S h u n i n g u c h u n in s o n l a r n i n g t a b i i y e h tiy o jla ri ij tim o iy -
tarixiy x u s u siy a tg a ega, c h u n k i u l a r ijtim o iy -ta rix iy t a r a q -
qiyot m a h s u lid ir .
I n s o n faoliy a tin in g faolligi i n s o n i y a t m a d a n i y a t i n i n g
m a h s u li b ila n b o g l i q b o 'lib , u m a d a n i y e h tiy o jla rn i y u z a g a
keltiradi. M a d a n iy ehtiyojlar, m a d a n i y a t t o ‘g ‘risida m u lo h a z a
y u r i t i l g a n d a , u n i n g ijtim o iy i l d iz la r i k ish ilik t a r i x i n i n g
dastlabki m a n b a l a r i bilan uzviy b o g 'l a n i b ketishini t a ’k id la b
87


o ‘tish Io z im . L e k i n ta b iiy e h tiy o jla r m a d a n i y c h tiy o jla r 
bilan o 'z a r o u y g 'u n l a s h g a n b o l i b , b irin c h is i ikkinchisini 
t a q o z o e t a d i , c h u n k i u l a r b i r i - b i r i n i n g n e g i z id a n kelib 
c h i q a d i . S h u b o i s m a d a n i y e h t i y o j l a r o b y e k t i g a ta b iiy
e h tiy o jla rn i q o n d i r u v c h i u y - r o ‘z g lo r b u y u m l a r i, m e h n a t
faoliyati o rq a li b o s h q a kishilar bilan bogM anish vositalari, 
m a d a n i y a l o q a l a r o 'r n a t i s h usullari, s h a x s la r a ro m u o m a -
laga k i r i s h is h u s l u b l a r i , ijtim o iy t u r m u s h z a r u r i y a t i g a
a y la n g a n n a r s a l a r , o ‘qish va tajriba o rttiris h y o l l a r i kiradi. 
O d a td a , j a m i y a t t a ’lim va tarbiya tiz i m i n i egallash, xalq 
a n ' a n a l a r i , m a r o s i m l a r i , b a y r a m l a r i , o d a t l a r i , r a s m -
ru su m lari, x u l q - a t v o r k o 'n i k m a l a r in i o 'z la s h ti r is h ja ra y o - 
n id a r a n g - b a r a n g m a d a n i y e h t i y o j l a r v u j u d g a k e l a d i ,
y a n g i c h a m a ’n o k a s b e t a b o s h l a y d i . Y u q o r i d a t a ' k i d l a b
o ‘t g a n i m i z d e k , t a b i i y e h t i y o j l a r q o n d i r i l m a s e k a n , u l a r
i n s o n n i h a l o k a t y o q a s i g a y c t a k l a y d i , b i r o q m a d a n i y
e h t i y o j l a r n i n g q o n d i r i l m a s f i g i u n d a y o q i b a t l a r g a o lib
k e l m a y d i , b i r o q k i s h i d a g i m a d a n i y f a z i l a t l a r n i n g s h a k l -
I a n i s h i g a p u t u r y e t a d i , u n i n g k a m o l o t i n i s e k i n -
l a s h t i r a d i .
S h u n i t a ’k i d l a s h jo iz k i, m a d a n i y e h t i y o j la r o ‘zin in g
darajasig a k o ‘ra , j a m i y a t t o m o n i d a n o ‘z a ’zolari oldiga 
q o 'y i la y o t g a n t a l a b l a r b ila n bog'Iiqligiga k o 'r a , u l a r o ' z a r o
b ir-b irla rid a n k c sk in farq qiladilar. M a s a la n , hozirgi z a m o n
y o s h la r i n in g b il im o l is h g a nisbatan t i n i m s i z izlanishini, 
y a ’ni bilim olish e h tiy o jin in g m o hiyatini e n g so 'n g i m o d a d a
kiyinishga o d a t l a n g a n xud d i shu y o s h d a g i te n g d o s h in in g
e h tiy o j la ri n i b i r m e z o n b i l a n o M c h a s h v a b a h o l a s h
a d o l a t d a n ern as. C h u n k i ehtiy o jla rn in g m o h iy a tig a , ularni 
q o n d i r i s h u c h u n a m a l g a oshirish k o ‘z d a tu tilg a n faoliyat 
natijasiga, u l a r n i n g xususiyatiga, ijtim o iy yoki individual 
y o ‘nalganligiga k o ‘ra, h arqaysisi a lo h id a -a lo h id a baholanadi. 
Ij tim o iy j a m i y a t n i n g o ‘z fu q a ro lari o l d i g a q o 'y a y o t g a n
ta la b la r ig a , j a m i y a t n i n g h u q u q aso sla rig a , xalq a n ’a n a -
lariga, y u r i s h - t u r i s h q o id alarig a , m a 'n a v i y a t va qadriyat 
tizimiga, m a s la k va d u n y o q a r a s h m o h iyatiga m o s tushadigan 
e h tiy o jla r y u k s a k o n g lilik , ijtimoiy faollik, m a 'n a v i y k a m o -
lot u c h u n x i z m a t q ila d i va jam iy at t a r a q q i y o ti n i n g m u h i m
88


m e z o n l a r i d a n biri b o ’Iib, m a d a n i y e h t i y o j l a r n i n g tug'ilishi 
h a m d a u l a r n i n g q o n d irilis h id a m u h i m o ‘rin egallaydi.
P s ix o lo g iy a f a n i d a e h t i y o j la r o ‘z x u su siy a tig a k o ‘ra 
m o d d i y va m a ’naviy turlarga a jr a tila d i va u la rn i keltirib 
c h iq a r u v c h i m e x a n i z m l a r m a n b a y i h a m t u r l ic h a ekanligi 
e ' t i r o f etiladi.
I n s o n n i n g o v q a tla n is h , k iy in ish , u y - j o y g a ega b o i i s h ,
m a i s h i y t u r m u s h a s h y o l a r i g a i n t i l i s h , k o m f o r t h is s in i 
q o n d i r i s h b i l a n b o g l i q m a d a n i y - m a i s h i y b u y u m l a r g a
e h t i y o j s e z i s h i m o d d i y e h t i y o j l a r m a j m u a s i n i y u z a g a
keltiradi. M a 'n a v i y a t n i yaratish v a o 'z la s h t i r i s h , s h a x s n in g
o ‘z f i k r - m u lo h a z a l a r i va h i s - t u y g ‘u l a r i g a b i n o a n b o s h q a
o d a m l a r b i l a n m u o m a l a g a k i r i s h i s h h a m d a a x b o r o t
a lm a s h tiris h , b ad iiy va ilmiy a d a b i y o t l a r bilan ta n ish ish 
m ahalliy m a t b u o t n i o ‘qish, kino v a te a t r g a b orish, m u siq a
tinglash kabilarga ehtiyoj sczish, y a ’ni ijtim oiy o n g m ahsuliga 
tobelik m a ’n aviy ehtiyojlar tizim in i v u ju d g a keltiradi.
M a ' n a v i y e h t i y o j la r m o d d i y e h t i y o j l a r b i l a n u z v i y
bogM iq b o l i b , v u j u d g a k e l g a n m a ' n a v i y e h t i y o j l a r n i
q o n d i r is h j a r a y o n i m o d d iy e h t i y o j la r n i n g tarkibiga k iruvchi 
m o d d iy n a r s a l a r y o r d a m i d a a m a l g a o s h irila d i, c h u n o n c h i ,
kitob, y o z u v q o g ‘ozi va b o s h q a la r .
E h t i y o j l a r n i n g turlari h a q i d a f i k r y u r it i lg a n d a y a n a
s h u n g a e ’t i b o r b e rish kerakki, k e lib c h iq is h i g a nu iv o fiq
tabiiy tu rg a ta alluqli ehtiyoj o ‘z p r e d m e t i g a k o 'r a m o d d i y
g u ru h g a , x u d d i sh u m e z o n l a r b o ‘y i c h a b i r d a v r n in g o ‘z id a
m a d a n i y e h t i y o j n i n g m o d d i y y o k i m a ' n a v i y e h t i y o j
t u r k u m i g a kiritish m u m k in . S h u t a r i q a e h tiy o jn in g k elib 
c h i q is h i v a p r e d m e t i x u s u s iy a tig a k o ' r a , ikki m e z o n g a
a s o sla n ib m u a y y a n g u ru h la rg a a jr a t il a d i . I n s o n o n g i n i n g
tarixiy t a r a q q i y o tg a va e h t i y o j l a r n i n g o b y e k tig a boM gan 
m u n o s a b a t i g a n is b a ta n e h ti y o jla r h a r xil ta s n ifla n a d i va 
x u d d i s h u m e z o n l a r g a k o ‘ra, u l a r r a n g - b a r a n g t u r l a r g a
a j r a t il a d i . U l a r n i n g iz c hilligi, b a r q a r o r l i g l , d o i m i y l i g i ,
k o ‘la m i, a h a m iy a tlilig i, p r e d m e t l i l i g i , ijtim oiyligi, i n d i -
v id u a llilig i k a b i x u s u s i y a t l a r i b i l a n o ‘z a r o b i r - b i r i d a n
ia r q la n a d i . S h u b ila n birga, e h t i y o j l a r fa oliyat va x u l q -
a tv o r m o tiv la ri b ila n jips a l o q a d a b o i a d i .


M a ' i u m m u h i t d a y ash o v c h i h a y v o n n i n g u yoki bu 
tarzdagi x a t t i - h a r a k a t i a n iq chtiyojni q o n d iris h g a qaratilgan 
b o l a d i . S h u b o is ehtiy o j h a yvonni fa o llik k a u n d a s h bilan 
c h e k l a n i b q o l m a s d a n , balki f a o ll i k n i n g t u r l a r i , sh a k li, 
h a r a k a t l a n t i r u v c h i k u c h ig a h a m o ‘z t a 's i r i n i k o ‘rsatadi. 
H a y v o n d a o v q a t i a n i s h chtiy o jin in g t u g ‘ilishi u n d a faollikni 
v ujudga k e lt i r a d i , n a t ij a d a so‘lak be z la ri ishlay b o shlaydi. 
o ‘lja q id irish , u n i p o y la s h , tutish va iste ’m o l qilish bilan 
b o g ‘liq h o i a t l a r m a jm u a s i yuzaga kcladi. M a z k u r j a r a y o n l a r
s h a r t l i r e f l e k s l a r , f a o l l i k n i k c l t i r i b c h i q a r u v c h i y a n g i 
q o ‘z g ‘o v c h i v a u n g a niuvoflq boMgan y angi h a r a k a t l a r bilan 
bogM an ish i m u m k i n , b i r o q h a y v o n x a t t i - h a r a k a t i n i n g
tu z ilish id a h e c h q a n d a y o ‘zgarish y u z b c r m a y d i . J a h o n
fiziolog va p s i x o l o g la r i t o m o n i d a n h a y v o n l a r d a s hartli 
rc flck slarn i s h a k l l a n t i r i s h g a o id t a jrib a m a tc r ia ll a r i n in g
k o 'r s a t i s h i c h a , v o s i t a sifa tid a f o y d a l a n i l g a n q o ‘n g ‘iroq 
c h a lin ish i h a y v o n u c h u n tashqi q o ‘z g ‘a t u v c h i l a r ich id an
f a q a t o v q a t l a n i s h g a b o g 'l i q s i g n a l ( i s h o r a ) v a z if a s i n i 
b a ja ra d i, xolos.
0 ‘rga tilg an h a y v o n to m o n i d a n te p k in i b osish ja ra y o n i 
unga o v q a t n in g b e rilishi bilan a lo q a d o r x a tti - h a r a k a t tarzida 
a m a l g a o s h i r i l a d i . S h u n i n g u c h u n h a y v o n liar q a n d a y
m u r a k k a b s h a r t l i r e f l e k s l a r y o r d a m i b i l a n o kz x a t t i -
h a r a k a tin i a m a l g a o s h i r g a n b o l i s h i g a q a r a m a y , e h tiyojla r 
b evosita u n i n g p s ix ik as in i aks ettiris h , m u a y y a n obyektga 
y o ‘n a l t i r i s h , x a t t i - h a r a k a t i n i i d o r a q i l i s h f u n k s i y a s i n i
bajaradi.
I n s o n n i n g fa o li y a ti, x u lq -a tv o ri, x a t t i - h a r a k a t i h ay- 
v o n l a r n i k i d a n t u b d a n farq qiladi. u la r n i ta r k i b to p tirish
m u t l a q o b o s h q a a s o s g a qurikidi. M isol u c h u n b o la n in g
o v q a t l a n i s h i , x a t t i - h a r a k a t i , q o s h i q d a n f o y d a l a n i s h i ,
m axsus ajratilgan j o y d a o'tirishi, ovqat yeyish qurolini ishlata 
olishi u n i n g ta b ii y ehtiyojlari tufayli y u z a g a kelgan deyish 
h a q i q a t d a n u z o q fik r, c h u n k i u n i n g n e g i z i d a y o tu v c h i 
m e x a n i z m l a r siri tu s h u n tir ib berilm agan. M a 'lu m k i , tabiiy 
ehtiyojni q o n d i r i s h u c h u n alohida s h a r t- s h a r o i tl a r yaratib 
90


cVtirmasa h a m bo 'lad i. M a s a la n , in s o n d a u y quga ehtiyoj 
tu g ‘iisa, u liolda h e c h q an d a y y u m s h o q o ‘ringa, d iv a n g a
ta la b s e z ilm a y d i, ch a rc h a g a n o d a m d u c h kelgan jo y d a o ‘z 
e h t i y o j i n i q o n d i r a v e r a d i . M a d a n i y x a t t i - h a r a k a t l a r ,
o d a t l a r n i n g i n s o n d a vujudga k e lish i ijtim o iy ta rb iy a n in g
t a 's ir i d a ta b i i y ehtiyojlarni q o n d i r i s h n i n g vositasi, s h a r ti
sifatida g a v d a la n i b . qurollar, b u y u m l a r u la rn in g ta rk ib iy
qism iga a y l a n a boshlaydi. B u n d a y x a tt i - h a r a k a tl a r shaklini 
keltirib c h iq a r u v c h i asosiy m a n b a t u b m a ’nodagi ehtiy o j 
e m a s , b a lk i u n i q o n d i r i s h n i n g j a m i y a t ta ra q q iy o ti t a l a b
qilgan q o id a la r i, usullari, k a m o l o t t a q o z o etuvchi m a d a n i y
k o 'n i k m a l a r hisoblanadi. J a m i y a t n i n g ta ra q q iy o t b o s q i c h -
lariga b i n o a n tab iiy e h tiyojla rni q o n d i r i s h n i n g y a n g i d a n
yangi, y a n a d a takom illashgan vositalari insoniyat t o m o n i d a n
yaratilaveradi va b u lar clitiyojlar ta rk ib i bilan qorishib ketadi. 
M a d a n iy v a m a ’naviy ehtiyojlar t o ‘g ‘risida h a m xuddi sh u n g a
o ‘xshash o ‘zgarish!ar yuz b e r a d i, y a ' n i shaxsning b o s h q a
kishilar bilan m u lo q o tg a k irish is h i, b ilim la rn i o ‘zlashtirishida 
texnik v o s ita la rd a n foydalanishi, n u t q i va kiyinish m a d a -
niyatining 
0
‘sishi, ularni qondirishga ta la b d arajasiningortishi 
m a z k u r e h tiy o jla r rivojlanishini t a 'm i n l a y d i .
P s i x o l o g i y a d a e h t i y o j la r r i v o j l a n i s h i n i n g b i r n e c h a
b o s q ich lari m a v ju d ekanligini t a 'k i d l a b o ktish zarur. C h u n k i
e h tiy o jla r in s o n o n t o g c n e z id a p a y d o b o 'l i b , to u m r i n i n g
o x irig a c h a o 'z g a r ib , ta k o m illa sh ib b o r a d i . Kishilik j a m i y a t -
larida e h t iy o j la r bir-b irid a n h a m m o h i y a t , h a m s h a k l j i h a -
t i d a n ta f o v u t g a ega b o 'lg a n d a y , y o s h d a v rla rig a q a ra b , u f a r
xuddi s h u n d a y m e z o n la r b o ‘y i c h a o ‘z a r o fa rq lan ad ilar.
B ola fa o llig in i r iv o j la n t i r i s h n in g d a s tla b k i b o s q i c h -
l a r i d a y o q , b i o l o g i k a h a m i y a t g a e g a b u y u m l a r ( j i s m l a r
ustu v o rlik xususiyatiga ega b o ‘lm a y d i la r ) , a k s in c h a . u l a r ­
n in g in s o n t o m o n i d a n f o y d a la n ish u su lla ri e h t i y o jla rn in g
o m i l l a r i t a r i q a s i d a g a v d a l a n a d i . B i n o b a r i n , m a z k u r
b u y u m l a r , a s la h a la rn in g ijtim o iy t a j r i b a l a r n i e ga lla shdagi 
a h a m iy a ti, o ‘rni n a m o y o n b o ‘lis h n in g m e x a n iz m la ri sifatida 
m a y d o n g a k e l a d i . B o l a l a r n i n g x u d d i s h u y o ' s i n d a
e g a l l a y d ig a n x a t t i - h a r a k a t l a r i n i n g y a n g i sh a k lla ri — b u
j a m i y a t t o m o n i d a n ijtimoiy a m a l i y o t vazifalariga m u n o s i b


r a v i s h d a i s h l a b c h i q i l g a n u s u l l a r i d a n i b o r a î b o klib, 
b u y u m la r b ilan sh a x s n in g m unosabati ta r z i d a yiizaga keladi, 
kishining k u n d a l i k fa o liy a tid a n n u i h i m o ‘rin egallaydi. Stol 
a tro fid a o 't i r i s h , q o s h i q bilan o vqat y e y is h , k a r a v o td a ux- 
lash, t e le v iz o r t o m o s h a qilish, o ‘y in c h o q o ‘y n a s h , kattalar 
bilan m u o m a l a q ilish yuqoridagi fikr m o h i y a tin i y a n a d a
y o r q i n r o q o c h i b b c r a d i . K a tt a y o s h d a g i l a r y o s h l a r g a
ehtiy o jn i q o n d i r i s h v o sitalarid an f o y d a la n is h q o id a la rin i, 
ijtim oiy m u o m a l a u s u llari, faoliyatni a m a l g a o s h iris h n in g
y o ‘l - y o ‘r i q l a r i n i o ‘r g a t a d i . 0 ‘z c h t i y o j l a r i n i m u a y y a n
b u y u m l a r v o s ita s id a q o n d irish g a va ularn i m u a y y a n faoliyaî 
turiga tatbiq e t i s h n i n g insoniy shakllarini egailashga o ‘rgatish 
m axsus m a s h q l a r o rq a li am alga oshirilib, „ Y e tu k shaxs — 
b o l a “ t a r z i d a y u z a g a k e la d i. D e m a k , b o l a e h t i y o j i
q o n d i r i l a y o t g a n i n s o n i y s h a r t - s h a r o i t l a r t a ’siri o s t i d a
shaxsning x u l q - a t v o r i vositalar ah a m iy a ti bilan em as , balki 
u larning ijtim oiy q iy m a ti bilan belgilanadi. Ehtiyojlarning 
q o n d i r i l i s h d a r a j a s i u n i n g o g 'i r y o k i y e n g i l k o 'c h i s h i
shaxsning s h a k l l a n is h i d a m u h im a h a m i y a tg a ega, shu bois 
ularni q o n d ir i s h n ia q s a d g a muvofiq, o q i l o n a m ezo n la rg a 
suyanib a m a lg a o s h irilsa , ijtimoiy nufuzi y a n a d a ortadi.
I n s o n d a m a d a n i y v a m a ’n a v iy e h t i y o j l a r t u r m u s h
tajrib asin in g o r t i s h i , b ilim saviyasining k en g a y is h i, m axsus 
m a s h q l a r e g a lla n is h i , ijtim oiy h a y o t q o id a la r ig a uzluksiz 
ravishda rio y a q i lis h i, n a rsa va h o d is a la rg a m u n o s a b a t i n i n g
o ‘zgarishi tufayli riv o jla n a boradi. O d a m t o b o r a kam o îg a 
y e tg a n sayin u n i n g o l d i d a y an g ic h a t a l a b l a r k o 'n d a la n g
q o ‘yiladi, u l a r n i b a ja r ish esa e h tiy o jn in g yangi, n isbatan 
m u ra k k a b , m o h i y a t j i h a t d a n tera n x ususiyat kasb etuvchi 
s h a k l l a r i n i v u j u d g a k e l t i r a d i , u l a r n i n g q o n d i r i l i s h i e sa
tuzilishga eg a b o l g a n vositalarni t a q o z o e ta d i. llmlilik a q l- 
zakovat k o 'r s a t k i c h i n i n g yuksalishi, iste’d o d a lo m a tla rin in g
ro 'y o b g a c h iq is h i, fa o llik n in g ortishi, x a tti - h a r a k a t tarkibida 
keraksiz b o ‘g ‘i n l a r n i n g kam ayish eh tiyoji t a k o m i ü a s h g a n
s h a k l i n i n g n a m o y o n b o 'l i s h i n i t a ’m i n l a y d i . I n s o n h a r
j i h a t d a n q u l a y t u r m u s h ( k o m f o r t ) s a r i i n t i l a r e k a n ,
d e m a k k i , u n d a y a n g i e h tiy o jla r y u z a g a k elad i, u la rn in g
92


q o n d i r i l i s h i e s a y a n g i b i r s i f a t d a r a j a s i g a k o ‘t a r i l a d i .
M a d a n i y a t n i n g y a n g i q i r r a l a r i o c h i l i s h i , m a ’n a v i y a t n i
e g a lla sh g a ista k n in g k u c h a y is h i, f a n v a te x n ik a n in g t a r a q -
q iy o ti, m ilia tla r a ro m u n o s a b a t l a r koM am ining k e n g a y is h i
r a n g - b a r a n g ehtiyoj turlari v a s h a k lla ri rivojlanishiga m u h i m
s h a r t - s l i a r o i t l a r y a r a t a d i . I n s o n n i n g b a r k a m o l l i k s a r i
i n t i l i s h d a g i i m k o n i y a t l a r i n i r o ' y o b g a c h i q a r i s h o r z u s i
e h tiy o jla r rivojlanishida h a r a k a t l a n t ir u v c h i kuchga a y la n a d i .
P sixologiya fanida ehtiy o j q u y id a g i tiplarga ajra tilad i:
1. In d iv id u al — yakka s h a x s g a oid.
2. G u r u h i y — real g u r u h l a r n i n g m o d d i y va m a ’n a v i y
intilishi.
3. J a m o a v i y — jip sla sh g a n g u r u h l a r talabi m a j m u a s i .
4. H u d u d i y — e tn ik g u r u h n i n g m u a y y a n o ‘z ig a x o s
t a l a b l a r in in g qondirilishi.
5. E tn i k — m a ’lum m illat y o k i x a lq la rn in g e h t iy o j la r i n i
q o n d ir i s h .
6. U m u m b a s h a r i y — y e r y u z i x a l q l a r i n i n g u m u m i y
t a l a b l a r in i n g aks etishi.

Yüklə 6,64 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   31   32   33   34   35   36   37   38   ...   184




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin