Forobiv foz1l odamlar t o s h k e n t «o z b e k I s t o n m I l L i y e n s I k L o p e d I y a s i» d a V l a t L m I y n a s h r I y o t I 84(5U)1 a b u n a s r f o r o b I y. F 4 Fozil odam lar shahri

2. A L LO H N IN G SH ER IG I YO‘QLIGI
H AQ ID A SO ‘Z
Birinchi mavjud boMgan zot (y a ’ni T angri) o ‘zining asl 
mohiyati bilan b o sh q ac h a, b arc h a narsalardan farqlidir; uning 
borligi esa unin g o ‘zidan bosh q a hech kimga tegishli ham
em as (faqat uning o ‘ziga tegishlidir). C hunki borligM shu borliq 
boMgan narsa bilan ayni borliqqa sohib boMgan bosh q a bir 
narsa orasida har xil farqlilik va ayirma boMishi m um kin emasdir. 
U n d a y holda o ‘rtad a ikki narsa esa asl m ohiyat boMmay, balki 
b i r g i n a asl — o ‘za k boM ishi m u m k i n , x o lo s . U h e c h
o ‘zgarmasligi m u m k in . B o rd i-y u , o ra la rid a b iro r farqlilik 
boMguday boMsa, u holda ularni birlashtiradigandan ayni o ‘sha 
narsa boMmay, balki bosh q a bir narsa boMishi m u m k in . U 
h olda ularning bir-birining boshqasidan farq qiladigan to m oni 
u l a r b o r l i g ' i n i n g b i r q i s m i n i t a s h k i l e t a d i . U l a r n i
birlashtiradigan to m oni esa uning boshqa qismini tashkil etadi. 
S h u n d a y qilib, bu ikkalo v in in g h a r biri t u s h u n c h a bilan 
belgilanadi, ikkala qism ning h a r biri esa o ‘sha asosning sababi 
boMadi. U , o ‘z navbatida, endi birinchi boMolmaydi, balki 
b u n d a u n d a n oldin keladigan b oshqa borliq boMib, u uning 
borligMga s a b a b boMadi - bu esa ( o ‘z n a v b a tid a ) a m r i 
maholdir.
Bordi-yu, agar bu borliq bosh q a boMsa-yu, u shu sababii 
ilk bo rliq d an ajralib tursa - u farq qilishda h a m faqat ilkni 
ajratib tursa sh u n d a g in a ilk borliq ajraladi, unin g o ‘z borligM 
b o M a d i, m a n a s h u b o r l i q e s a , o ‘z n a v b a t i d a , u l a r n i
birlashtirib turadi. M a n a shu borliq ikkalasiga h a m m ushtarak 
hisoblanadi. S h u n d ay ekan, bu boshqa bir borliq ikki narsadan 
tarkib to p g an boMadi, unga m axsus boMgan va b u n g a sh eriк 
boMgan narsadan tuzilgan boMadi. Natijada birinchining borligi 
boshqasining h a m boriligining ayni o ‘zi boMolmaydi, balki 
bu b o rliq s o d d a b o M in m a y d ig a n boMadi, b irin c h is i esa 
boMinadigan boMadi. U holda bu bosh q a borliq ning borligM
10

---

F O Z I L O D A M L A R S H A H R I
q oim boMgan ikki parchasi boMadi. S hunday ekan, birinchisini 
ikki qismi boMadi, b u n d a n u tashkil to p g a n boMadi, uning 
borligM ning sa b a b i h a m boMadi, n i h o y a t , b u n d a n past 
boMadi, h a m d a noqis boMadi. B u n d a n c h iq d i, bu narsa borliq 
nuqtai n a z arid an birinchi darajali e m a s deganidir.
X uddi s h u n in g d ek , b u n d a n bosh q a ilk borliq d an tashqari, 
t u r — n a v j i h a t i d a n u n in g o ‘xshashi boMgan b o s h q a bir 
narsa b o r boMsa, ilk borliq ning borligi m u k a m m a l boMolmaydi. 
C h u n k i m u k a m m a llik o ‘z tu rid a n boshqa boMgan borliq ning 
o ‘zidan tash q arid a b o r boMishi m u m k in boMmagan narsadir. 
Bu h a r bir narsada kechishi m u m k in boMgan holatdir. C h u n k i 
buyuklik xolilik nuqtai naz aridan m u k a m m a l boMgan, o ‘z 
t u rid a n b o s h q a bir b u y u k lik n in g o ‘z id a n tash q arisid a b o r 
boMishi m u m k in boMmagan narsa. D e m a k , m u k a m m a llik asl 
ildizida boMgan boMsa, u n d a n ta sh q a rid a boMgan narsada 
boMishi m u m k in emas. Ayni shaklda m u k a m m a l boMgan har 
b irjism Quyosh, O y va boshqa kezadigan yulduzlarda boMgani 
kabi o ‘z tu rid a n b o sh q a b ir narsada b o r boMishi m u m k in
boMmagan narsadir.
S h u n in g d e k , birin ch i sab a b m u k a m m a l borliq boMgan 
boMsa, u holda u o ‘zidan b oshqa navdagi narsa boMa olmasligi 
tu rg a n gap. D e m a k , u n in g b ir o ‘zi bu b o rliq d a yakkayu 
yagonadir, u shu ji hat d a n h a m birinchidir.