56
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
gàvjum bîzîrlàrdà màhàlliy và bîshqà màmlàkàtlàrdàn
kåltirilgàn buyumlàr sîtilàrdi. Õitîy, Àfrikà, Àràbistîn,
O‘rtà Îsiyodàn ko‘plàb sàvdîgàrlàr mato, zàrgàrlik
buyumlàri, àtir-upàlàr, ziràvîrlàr îlish màqsàdidà hind
shaharlàrigà kålishàrdi.
1. Hindlàrdà màvjud qàysi vàrnà-kàstàlàrni bilàsiz?
2. Yirik yer egàligi turlàrini gàpirib båring.
3. Mamlakatda yer egaligi turlarini izohlang. Ular
o‘lkamizdagidan nimasi bilan farq qilgan?
4. Sharq xalqlari
ertaklaridagi Hindistonning
afsonaviy boyliklari nimalar hisobiga yaratilgan?
13-§. ÕITÎY (IV–X ASRLARDA)
Õitîyning birlàshishi.
Õàn quldîrlik impåriyasi III àsr
dà
inqirîzgà uchràb, uning o‘rnidà 3 tà mustàqil:
Våy, Shu
và
U
dàvlàtlàri vujudgà kålàdi. Shu pàytdàn Õitîydà
yerga
egalik munîsàbàtlàri shàkllànà bîshlàydi.
VI àsrning ikkinchi yarmidà Turk õîqînligining
hujumi
xavfi Õitîyning birlàshuvigà turtki bo‘lgan. Màmlàkàt-
ni chåklànmàgàn hîkimiyatgà egà bo‘lgàn
Suy
sulîlàsi
(589–618) vàkili bîshqàrgàn. Uning iõtiyoridà
kuchli
qo‘shindàn tàshqàri, ko‘p sînli sîdiq àmàldîrlàri hàm bîr
edi. Màm
là
kàtning màrkàzlàshuvi to‘rt àsr dàvîm etgàn
o‘zàrî urushlàrgà chåk qo‘yib, iqtisîd và màdàniyatning
rivojlani
shiga îlib kålgan. Ekin màydînlàri kångàyib, àhîli
sîni ko‘paygan, sàvdî-sîtiq jînlànib, shaharlàr yuksàlà
bîshlàgan. Yangi hîkimiyat sîliqlàrni tàrtiblàshtirib, pul
islîhîti o‘t kàzgan.
III asrda Xitoyda yer egaligi
munosabatlari shak-
llana boshlaydi. Suy sulolasi (589–618)
davrida
Xitoyda
markaz
lashuv nihoyasiga yetdi.
Màmlàkàt vilîyatlàri îràsidàgi iqtisîdiy àlîqàlàrni
mustàhkàmlàsh, Õuànõe và Yanszi dàryolàri îrà
lig‘idàgi
57
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
hududlàrni sàvdî-sîtiq munîsàbàtlàrigà tîrtish màqsàdidà
–
Buyuk kànàl
qurilàdi. Bu tàdbir màm
làkàt miqyosidà
yagona suv yo‘lining bàrpî etilishidàn tàshqàri, sharqiy
vi
lîyatlàrning dångizgà
chiqi
shigà shàrîit yarà
tàdi. Låkin
Suy sulîlàsining bîshqàruvi uzîq dàvîm etmàydi.
Õitîyning shimoli-g‘àrbidàgi
mahal-
liy hokimlàrdàn biri
Dostları ilə paylaş: 
