150
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
Sîngài dàvlàti
XIV àsr îõiridàn
boshlab mustaqil
faoliyat ko‘r
satgan. Poytaxti –
Gao
shahri. Maro-
kash sultoni XVI asr oxirida Songaini bosib oladi.
Àksum dàvlàti.
Hîzirgi Efiîpiya
ning shimîlidà qàdimdà
Àksum
dàvlàti vujudgà kålib, uning yuksàlishi IV–V àsr-
làrgà to‘g‘ri kålàdi.
Aksum hukm-
dîrlàri kàrvîn yo‘llàri jîylàshgàn
Àràbistînning jànubiy sîhillàri-
ni, Sharqiy Sudànning
bir qismini
egàllàydilàr. Bu davlat Rim impåri-
yasi, kå
yinchàlik Vizàntiya bilàn
yaqin iqtisîdiy và màdàniy àlî
qàdà
bo‘lgàn. Shu sàbàbli Àksum hukm-
dîri và uning à’yonlàri õristiàn
dinini qàbul qilàdilàr.
VII àsrdà Àksum qo‘shini-
ni Àràb õàlifàligi lashkari màg‘
-
lubiyatgà uch
ràtib, Àràbistîn
yarimîrîlining jànubi
dàgi yerlàridàn
màhrum qilgan. Àksumdàgi vàziyat ÕI àsrga kelib muràk-
kàblàshib, davlat parchalanib ketadi.
Rivîyatlàrgà ko‘rà, Àksumning birinchi hukmdîri
Dostları ilə paylaş: