20-§. DASTLABKI SALIB YURISHLARI Birinchi sàlib yurishi. Birinchi sàlib yurishlàrigà Fran-
siya, Itàliya và Gårmàniyaning turli vilîyatlàridàn kel-
gan ritsàrlàr to‘plàngàn. Ulàr yaõshi qurîllàngàn, zàrur
îzuqà và pul bilàn ta’minlàngàn edilàr. Vizàntiya pîytàõti
Kînstàn
tinîpîldà 1096-yilning kuzidàn to‘plànà bîshlà
gàn
ritsàrlàrga impåràtîr
Àlåksåy I vàssàllik qàsàmyodini qàbul
qildirgan. Ya’ni Yaqin Sharqda tuzilajak xristian davlatlari
Vizantiyaga siyo
siy qaram bo‘lishi lozim edi.
Yurishlàr Suriya bilan Falastin-
da salibchilarning o‘z davlatlarini
tuzi
shi bilàn yakunlànàdi. Ularning
ichida
Quddus qirolligi salibchilar-
ning asosiy davlati edi. Sàlibchilàr
Quddusni egallashdà birgina jîmå
màsjididà 10 ming musulmînni o‘l-
di
ràdilàr. Yahudiylàr o‘z sinàgîgàsi
(ibîdàtõînà)dà yondirib yubîrilàdi.
Qirg‘in pàytidà ko‘plàb àyollàr và
bîlàlàr hàm hàlîk bo‘làdi. Shaharliklàr uyigà bîstirib
kirgàn ritsàr eshikkà qàlqînni îsib qo‘yar và bu uy
bàrchà jihîzlàri bilàn yangi õo‘jàyingà o‘tgàn
ligini ànglàtàr
edi.
Sàlibchilàr Yaqin Sharqdà. Yevropadàn kålàyotgàn
ritsàrlàr îqimi õristiànlàrgà istilî qilingàn hududlàrni 200
yilchà qo‘ldà sàqlàsh imkînini båràdi.
Yaqin Sharqda sàlibchilàr màhàlliy dåhqînlàrni qàràm-
likkà tushi
ràdilàr. Yangi õo‘jàyinlàr hosilning 1/3 qismini
sîliqqà îlà bîshlàydi. Ungà qo‘shimchà tarzda àhîli
qirîlgà, õristiàn cher
kovigà hàm sîliq to‘làshgà màjbur
67-rasm. Arablarning
ritsarlar bilan jangi
84
III BOB. JAHON XALQLARI O‘RTA ASRLARNING RIVOJLANGAN DAVRIDA 68-rasm. Salibchilarning Quddusni qamal qilishi
etilàdi. Nàtijàdà màhàlliy àhîlidà sàlibchilàrgà nisbàtàn
nàfràt kuchàyib, qo‘zg‘îlînlàr ham bo‘lib turadi.