119
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
mànzàràlàri tàsvirlàngàn. Vitràjlàr và mi
nià
turàlàrdà dåh-
qînlàr và hunàr
mànd
làrning måhnàt jàràyonlàri, jang
manzaralari va boshqalar aks ettirilgàn.
Miniàtyurà
(fransuzcha,
miniature;
lotincha,
minium
–
qi zil bo‘yoq)
–
badiiy usullari o‘ta nafis bo‘lgan
kichik hajmli tasviriy san’at
asarlari. O‘rta asr qo‘l-
yoz
malarini ziynatlash
uchun yaratilgan nafis, mo‘-
jaz rasmlar.
Tàbiàt và insîngà qiziqishning pàydî bo‘lishi.
Yangi
màdàniyat àrbîblàri insînni o‘rgànishni o‘zlàrining àsîsiy
vàzi
fàlàri dåb bilgànlàr. Shu sàbàbdàn ulàrni
gumànistlàr
dåb àtàydilàr. Yangi Uyg‘înish yoki Gumànizm màdàni-
yati nàmî
yandàlàri inson va uning yaràtuvchilik dàhîsini
tàn îlishgà chàqirdilàr.
Uyg‘înish àtàmàsi esà (frànsuzchà «
Rånåssàns
»)
yangi
mà
dà
niyatning àntik dàvr bilàn àlî
qàdîrligini ko‘rsàtàdi.
Sharqqà sàlib yurishlàri và undàn kåyingi Låvànt bilàn
sàvdî-màdàniyat bî
ràsidàgi dîimiy àlîqàlàr itàliyaliklàr-
ning qàdimgi yunîn qo‘l
yozmàlàri, àntik sàn’àt và må’-
mîrchilik yodgîrliklàri bilàn tàni
shishigà imkîn båràdi.
Uyg‘înish màdàniyati màrkàz-
làri.
Bu davrda Itàliyadà
Flîrånsiya
àlîhidà o‘rin tutàdi. Sàv
dî
dàn kål-
gàn dàrîmàd
uni Yev
ropaning eng
bîy shaharlàridàn birigà àylàntiràdi.
Shahar hîkimlàri to‘plàngàn bîy-
liklàr hisîbidàn må’mîrchilik îbidà-
là
rini
bunyod ettirib, hàykàltàrîshlik
và ràssîmchilikni yuksàltirgànlar.
Eng màshhur ràssîmlàr, hàykàl
tàrîshlàr, må’mîrlàr
Flîrånsiyadàn bo‘lib, shahar-råspublikà hîkimlàri ulàrning
bàràkàli ijîdi uchun shàrîit yaràtib bårgànlàr.
Màdàniyat màrkàzlàridàn yanà biri
Vånåtsiya
edi. Sha-
hardà kitîb chîp etish yuksàlgan. Venetsiyada nàshr
qilin-
gàn àntik dàvr muàlliflàri và gumànistlàr àsàrlàri
butun
Yevropadà kång tàrqàlgàn.
101-rasm.
Florensiya
