88
III BOB. JAHON XALQLARI O‘RTA ASRLARNING RIVOJLANGAN DAVRIDA
Shu tariqa Vizantiya imperiyasi tiklanadi. Endi Vizantiya
dunyoning
qudratli mam
la
katidan unchalik katta bo‘lma-
gan yunon davlatiga aylanadi.
Sàlib yurishlàrining tugàshi và oqibatlari.
So‘nggi
sàlib
yurishlàri Yaqin Sharqdàgi vàziyatni o‘zgàrtirà îlmàydi.
Fransiya qirîli
Lyudîvik IX
ning 1269–1270-yillàrdàgi
sakkizinchi sàlib yurishlàri so‘ng
gisi bo‘làdi. Ko‘p o‘tmay
sàlibchilàr
ning Sharqdàgi mulklàri birin-kåtin musulmînlàr
qo‘ligà qàytàdi.
Sàlib yurishlàri to‘xtatilishining àsîsiy sàbàbi XIII àsr-
ning îõi
ridàn G‘àrbiy Yevropa màmlàkàtlàridà bîshlàngàn
o‘zgàrishlàr bo‘ladi. Ishlàb chiqàrish kuchlari o‘sàdi. O‘r-
mînlàr kåsilib, ekinzîrlàrgà àylàntirilà bîshlàydi. Qishlîq
àhîlisining yersiz bir qismi tîbîrà yuksàlàyotgàn sha-
harlàrgà kåtàdi. Qirîl hî
kimiyatining kuchàya boshlashi
và màmlàkàtni màrkàzlàshtirish siyosàti ritsàrlàrgà qirîl
qo‘shinidà xizmàt qilish imkînini yara
tadi. Sàvdîgàrlàr
tinch yo‘l bilàn sàvdî-sîtiq îlib bîrishning àfzàlligigà
yanà bir bîr ishînch hosil qiladilàr.
Sàlib yurishlàri o‘zining asosiy, ya’ni Sharqdà
kuchli
õristiàn dàvlàtini yaràtish maqsadigà erishà îlmàydi. Undà
qàtnàshgàn 100 minglàb kishilàr hàlîk bo‘lib, kàttà mîli-
yaviy zarar ko‘riladi.
Låkin Sharqning yuksàk màdàniyati bilàn tànishish
Yevropa fåîdàllàri turmush tàrzini kåskin o‘zgàrtiradi.
Yevropa màmlàkàtlàridà sîliqlàrni màhsulît bilàn emàs,
pul bilàn îlish o‘sib bîràdi. Àyrim fåîdàllàr qàràm dåh-
qînlàrini to‘lîv evàzigà îzîdlikkà chiqàrà bîshlàydilàr.
1. Sizningcha, 4-salib yurishining
avvalgilardan farqi
nimada?
2. Nima sababdan salibchilar Vizantiyada tuzgan
Lotin imperiyasi uzoq yashamadi?
3. So‘nggi
salib yurishlari va umuman, bu
urushlarning o‘z maqsadiga yeta olmagani sa-
bablarini ayting.
4. Salib yurishlari Yevropa
va Osiyo uchun qanday
natija hamda oqibatlarga olib kelgan?