‘z b e k ist o n r esp u b L ik a si oliy va 0 ‘rta maxsus ta’l im V a zir L ig I

„h ozir, shu y e rd a m a v ju d
“, d e g an q a ra sh d a n b o sh la n ib , 
bu q a ra sh la r b ir b u tu n d u n y o n in g ch ek siz va d o im iy m avjudligi, 
un dagi n arsa va h o d isa la rn in g , shu ju m la d a n , in so n la rn in g h a m , 
v a q tin c h a lig i va o ‘tk in c h ilig i to 'g 'r is id a g i q a ra s h la rg a to m o n
rivojlanib b o rgan. Bu — b o rliq t o ‘g ‘risidagi falsafiy m u a m m o n in g
b irin c h i to m o n id ir.
B orliq m u am m o sin in g falsafiy tahlili sh u n i k o ‘rsatadiki, d un yo
b ir b u tu n , ab ad iy m avjud, lekin uni tash k il etgan n a rsa lar o 'z
m avjudligi jih a tid a n h a r xil, o 'tk in c h id ir. Bir b u tu n lik sifatidagi 
d u n y o undagi m avjud n a rsa lard a n ajralm asd ir. B ir jih a td a n , b ir 
b u tu n d u n y o b ila n u n i ta sh k il q ilg a n n a rs a la r, h o d is a la r va 
m av ju d o tla r o ‘rtasid a farq b o ‘lsa, ik k in ch i jih a td a n , d u n y o o ‘zini 
ta sh k il q ilg a n n a rs a la r, m a v ju d o tla r b ila n a jra lm a s b irlik d ag i 
butun lik n i hosil qiladi. B un d an borliq va d u n y o n in g birligi m asalasi 
bilan bogMiq falsafiy m u a m m o n in g ik k in ch i to m o n i kelib ch iq ad i. 
D u n y o n in g h aq iq iy birligi u n in g , m oddiyligi va m o h iv a tid a d ir.
,,B o rliq “ tu sh u n c h a si m o d d iy lik d a n ta sh q a ri, m a ’naviylikni 
h a m o ‘z ichiga oladi. Bu jihatdan inson ongi, b a rc h a ongli va ongsiz 
fao liyatlar, m a ’n a v iy -ru h iy h o d isalar, ,,b o rliq “ tu sh u n c h a si ta r k i­
biga kiradi. C h u n k i, ong an g la n g a n b o rliq d a n b o sh q a n arsa em as. 
Bu borliq t o ‘g ‘risidagi falsafiy m u a m m o n in g u c h in c h i to m o n in i 
tash k il etadi.
D e m a k , b o rliq keng m a ’n o d a eng u m u m iy tu s h u n c h a sifatida 
b ir b u tu n d u n y o va u n dagi n arsa va h o d isa la rd a n to rtib , in son
h ay o ti, ongi, kish ilar fao liy atin in g b a rc h a o by ektiv va subyektiv 
sh a ro itla ri, h a tto ja m iy a td a so d ir b o ‘lay otg an b u tu n ja ra y o n la rn i, 
realliklarni o ‘z ichiga oladi. ,,B o rliq“ tu sh u n c h a si, falsafiy jih a td a n , 
keng m a ’n o d a b ir b u tu n reallik sifatid a tu sh u n ila d i. S h u sababli 
unga, y u qo rid a aytilganlardan tash q ari, inso n hali bilib, o 'z la sh tirib
u lg u rm a g a n n a rs a la r , ta b ia t h o d is a la r i, ta b ia t b o y lik la r id a n
foydalanib, insoniyat yaratgan barch a narsa va hodisalar, jarayonlar, 
k is h ila rn in g ijtim o iy h a y o tla ri, fik rla ri, g ‘o y a la ri, q a ra s h la ri, 
y ashay d ig an jo y la r, m e h n a t q ilad ig an k o rx o n a la r, o 'q iy d ig a n va 
ish la y d ig a n ta s h k ilo tla r , x u lla s, ja m iy a td a g i b a rc h a ijtim o iy , 
iq tiso d iy , siyosiy, m afk u rav iy , m a ’n av iy m u n o s a b a tla r kiradi.
109

---

B in o b a rin , h a r b ir k ish in in g h a y o t faoliyati u n in g o ‘zi u c h u n
h a m , atro fd agi kish ilar u c h u n h am m a ’lum reallik h iso b lan ad i. 
Shu b ilan birga, h a r b ir kishi o ‘z tan a si, o ‘z ruhiga, o ‘z o ‘tm ish i, 
b u g u n i va kelajagiga b o sh q a kishilarga, u m u m a n b u tu n jam iy a tg a
m a ’lum reallik sifatida m u n o sa b a td a b o ‘ladi.
U m u m a n , b o rliq m u a m m o s in i falsafiy ta d q iq etish kish i- 
larn in g m a ’n a v iy -ax lo q iv , siyosiy, h u q u q iy , d in iy va sh u kabi 
am aliy faoliyatlariga va n azariy bilim lariga asoslanadi. Bu ,,b o rliq “ 
kategoriyasi va u bilan uzviy b o g ‘liq b o 'lg a n ,,m avjudlik“ , „reallik 11 
va b o sh q a shu kabi b ir q a to r falsafiy k ateg o riy alar y o rd a m id a
o 'rg an ilad i. Falsafa ,.b o rliq “ tu sh u n ch asin i eng u m u m iy tu sh u n c h a
sifatida o ‘ziga b o sh la n g ‘ich kategoriya sifatida qabul qiladi.
D e m a k , falsafada ,,b o rliq “ kategoriyasi d u n y o , ta b ia t, in so n , 
ja m iy a t, inson o n gi, u n in g in d iv id u allash g an va m o d d iy lash g an
k o ‘rin is h la rin in g sh u n c h a k i m av ju d lig in i em a s, balki u lard a g i 
u m u m iy a lo q a d o rlik n i h a m ifodalaydi. U m u m iy a lo q a d o rlik , b ir- 
b irin i ta q o z o e tish — b o rliq d a g i n a rs a la r, h o d is a la r birligi va 
y axlitligining asosiy b elg ilarid an d ir.
,,B o rliq “ tu sh u n c h a s i falsafiy kategoriya sifatida, b ilish n in g
y u q o ri b osqichi — a b stra k t tafa k k u rg a g in a xos. In so n fikrlash 
jaray o n id a bu tu sh u n c h a orqali dunyodagi alohida narsalar, ularning 
k o n k ret belgilari va xossalari h aq id a em as, balki dun y o d ag i b a rc h a
n arsalar, voq ea va h o d isa la r, ja ra y o n la r o ‘rtasidagi eng u m u m iy
to m o n — u larn in g realligi h aq id a fikr yuritad i.
Falsafiy a d a b iv o tla rd a borliq haqidagi ta ’lim ot ontologiya, deb 
ataladi.