Biotexnologiya asoslari

 
6-mavzu. FÅRMÅNTLÀR 
 
Reja:
1. Fårmåntlàr (enzimlàr) haqida tushuncha;
2. Fermentlarning xalq xo’jaligidagi ahamiyati; 
3. Fermentlar ishlab chiqarish texnologiyasi 
4. Fermentlar produsentlarini o’stirish jarayoniga ta’sir etuvchi omillar 
5. Fårmåntàtiv produsentlarni o’stirish usullàri 
6. Ferment va hujayralar immobilizasiyasi
Fårmåntlàr (enzimlàr) - õilmà-õil biokimyoviy và kimyoviy råàksiyalàrni àmàlgà oshiruvchi 
oqsil tàbiàtigà egà bo’lgàn biokàtàlizàtorlàrdir.
Fårmåntlàrdàn biologik kàtàlizàtor sifàtidà odàmlàr, turli õil sohàdàgi àmàliy fàoliyatlàridà 
kång foydàlànib kålishmoqdà. Fårmåntlàr mànbài hàyvon to’qimàlàri, o’simliklàr hujàyràlàri và 
mikroorgànizmlàr bo’lishi mumkin. hozirgi zàmondà ikki mingdàn ortiq fårmåntlàr borligi 
àniqlàngàn, ulàrdàn bir nåchà yuztàsi àlohidà moddà sifàtidà tozà holdà àjràtib olingàn. 
Mikroorgànizmlàr fårmåntlàr ishlàb chiqàruvchi mànbà sifàtidà àlohidà qiziqish uyg’otadi, 
chunki ulàr àrzon muhitdà tåz o’sàdilàr. Ishlàtilàdigàn ozuqà tàrkibigà qàràb, kåràkli fårmåntni, 
õoõlàgànchà tàyyorlàsh imkoniyatini båràdilàr. Buning ustigà ko’pginà mikroorgànizmlàr 
fårmåntlàrni o’z hujàyrà qobiqlàridàn tàshqàrigà chiqàràdilàr, bu esà mikroorgànizmlàrdàn yanàdà 
fàolroq foydàlànish imkoniyatini yaràtàdi. 
Måtàbolizmning kàttà intånsivligidàn tàshqàri mikroorgànizmlàr biomàssàsini o’sish tåzligi 
judà kàttàdir. Bu qisqà vàqt orliqidà àyrim vàqtlàri 24-72 soàt ichidà fårmånt àjràtish uchun judà 
kàttà miqdordà hàm-àshyo olish mumkin, uni hàyvon và o’simlik õom àshyolàri bilàn solishtirib 
bo’lmàydi. 
Ko’plàb mikroorgànizmlàrning muhim õususiyatlàridàn yanà biri ulàr ozuqà sifàtidà hàr õil 
chiqindilàrdàn foydàlànib o’sish qobiliyatigà egàdirlàr (sållyulozà, nåft uglåvodorodlàri, måtàn, 

---

måtànol và boshqàlàr). Mikroorgànizmlàr foydàlànà olàdigàn àyrim õom-àshyolàr odàm và 
hàyvonlàr uchun zàhàrlidir. SHundày ekàn mikroorgànizmlàr fårmåntlàr sintåz qilish bilàn bir 
qàtordà, àtrof-muhit muhofàzàsi uchun hàm õizmàt qilàdilàr. 
Àyrim fårmåntlàrning sintåzlànish miqdori mikroorgànizmlàr hujàyràsidà judà yuqori bo’lishi 
mumkin. Màsàlàn: ribulåzobisfosfàtkàrboksilàzàning miqdori àyrim vàqtlàrdà fototrof bàktåriyalàr 
sintåz qilàdigàn suvdà eriydigàn oqsilning 40-60% ni tàshkil etàdi. 
YUqoridà tà’kidlàngànidåk ko’p mikroorgànizmlàr kàttà miqdordà kul’turàl muhitgà 
chiqàdigàn fårmåntlàr hosil qilàdilàr. Bu fårmåntlàr àsosàn oqsil, kràõmàl, sållyulozà, yog’làrni và 
boshqà suvdà erimàydigàn moddàlàrni pàrchàlàydigàn gidrolàzàlàrgà tà’luqlidir. Bir qànchà 
fårmåntlàr fàqàt mikroorgànizmlàrdàginà uchràydi. Molåkulà holidàgi àzotdàn àmmiàk hosil 
qilishdà ishtirok etàdigàn nitrogånàzà fårmånti àzotni o’zlàshtirish qobiliyatigà egà bo’lgàn 
bàktåriyalàrdàginà uchràshi àniqlàngàn. 
Àyrim bàktåriyalàrning hàràktårli õususiyatlàridàn yanà biri ulàrning ànorgànik substràtlàrni: 
àmmiàkni, nitritlàrni, sul’fid và oltingugurtni boshqà birikmàlàrini, và shungà o’õshàsh ikki vàlåntli 
tåmirni oksidlàsh qobiliyatidir. Bundày jàràyonlàrni àmàlgà oshishi mikroorgànizmlàrdà àlohidà 
fårmåntlàrning màvjudligi bilàn bog’liqdir. Bir qànchà bàktåriyalàr và suv o’tlàri molåkulà holidàgi 
vodorod hosil qilishi hàmdà oksidlànish-qàytàrilish råàksiyalàrini olib boruvchi degidrogånàzà 
fårmåntlàri sàqlàshi àniqlàngàn. 
Ko’pchilik bàktåriyalàr ulàrgà måtàn, måtànol, måtillàngàn àminlàrni, uglårod oksidini và 
boshqà bir õil uglårodli birikmàlàrdàn substràt sifàtidà foydàlànib, o’sish và rivojlànishgà yordàm 
båràdigàn fårmåntlàrni sintåzlàsh qobiliyatigà egà. Àtrof muhitni, uni ifloslàntiruvchi bir qànchà 
moddàlàrdàn tozàlàsh mikroorgànizmlàr ishlàb chiqàràdigàn fårmåntlàr hisobigà àmàlgà oshirilàdi, 
ulàr plàstmàssà, påstisidlàrni và boshqà zàhàrli muràkkàb birikmàlàrni oddiy tàrkibiy qismgà 
pàrchàlàb yuboràdilàr.