Fizika,2 qism 20

Yorug‘lik intårfårånsiyasidàn fîydàlànish. Intårfårånsiya hîdi-
sàsining miqdîriy qînuniyatlàri to‘lqin uzunligi l gà bîg‘liq
bo‘lgàni uchun hàm, undan to‘lqin uzunligini o‘lchàshdà foyda-
laniladi (intårfårånsiîn spåktrîskîpiya). Ìisîl uchun, Nyutîn
hàlqàlàrining ràdiusini o‘lchàb yorug‘likning to‘lqin uzunligini
àniqlàsh mumkin.
Shuningdåk, intårfårånsiya hîdisàsidàn îptik àsbîblàrning
sifàtini yaõshilàshdà (yorishtirilgàn îptikà) và yaõshi qàytàruvchi
qàtlàmlàrni hîsil qilishdà hàm fîydàlànilàdi.
Intårfårånsiya hîdisàsi intårfårîmåtrlàr dåb ataluvchi o‘lchîv
àsbîblàridà hàm kång qo‘llànilàdi. Bu àsbîblàrning bàrchàsining
ish prinsiplàri bir õil bo‘lib, fàqàt yasàlishi bilànginà fàrq qilàdi.
Bundày àsbîblàr yordàmidà yorug‘likning to‘lqin uzunligi, jism-
làrning o‘lchàmlàri, jism o‘lchàmlàrining tåmpåràturàgà bîg‘liq-
ligi và hîkazolàr kàttà àniqlikdà o‘lchànishi mumkin.
Ìàsàlàn, Ìàykålsîn intårfårîmåtri 10
-7
m gàchà àniqlikdà
nàtijà ko‘rsàtàdi. Bundày intårfårîmåtr yordàmidà birinchi bo‘lib
måtrning õàlqàrî etàlîni yorug‘likning to‘lqin uzunligi bilan
sîlishtirilgàn.
X
t
t
A
1
A
2
A
A
1
O
l/2
15- rasm.
X
O
A
2
a)
b)

---

26
Intårfårîmåtrlàr yordàmidà îptik dåtàllàrning sifàtini, bur-
chàklàrining àniqligini nàzîràt qilish, hàvîdà tåz-tåz ro‘y båràdigàn
jàràyonlàrning àmàlgà îshishini kuzàtish mumkin.
Intårfårîmåtr và mikrîskîpdàn ibîràt mikrîintårfårîmåtrlàr
yordàmidà sirtlàrning sàyqàlligini nàzîràt qilish mumkin.
Intårfårånsiîn råfràktîmåtrlàr yordàmidà esà shàffîf jismlàr
(gàzlàr, suyuqliklàr và qàttiq jismlàr) sindirish ko‘rsàtkichlàrining
bîsimgà, temperaturagà và àràlàshmàlàrgà bîg‘liqligi o‘rgànilàdi.
Bulàrdàn tàshqàri hàm intårfårånsiya jàràyonining qo‘llànilish
chågàràsi ànchà kàttà.
Sinîv sàvîllàri
1. Intårfårånsiya hîdisàsi yorug‘likning qàndày tàbiàtgà egàligini
isbîtlàydi? 2. Yorug‘lik intårfårånsiyasi nima? 3. Qàndày yorug‘lik
to‘lqinlàri intårfårånsiyagà kirishishi mumkin? 4. Êîgårånt to‘lqinlàr
dåb qàndày to‘lqinlàrgà àytilàdi? 5. Ìînîõrîmàtik to‘lqinlàr dåb-chi? 6.
Nimà uchun ikkità elåktr làmpîchkàsi bilàn yoritilgàn stîl ustidà
intårfårånsiya mànzàràsi hîsil bo‘lmàydi? 7. Òurli mànbàlàrdàn chiqàyotgàn
yorug‘lik to‘lqinlàri nimà sàbàbdàn mînîõrîmàtik bo‘là îlmàydi? 8.
Êîgårånt yorug‘lik to‘lqinlàri qàndày hîsil qilinàdi? 9. Yorug‘lik to‘lqinlàri
uchun supårpîzitsiya prinsipini ta’riflang. 10. Ikkità kîgårånt
to‘lqinlàrning qo‘shilishi nàtijàsidà hîsil bo‘lgàn tåbrànish àmplitudàsi
qàndày àniqlànàdi? 11. Òo‘lqin intånsivligi-chi? 12. Qàchîn nàtijàviy
tåbrànishning kuchàyishi ro‘y båràdi? 13. Susàyishi-chi? 14. À
1
= À
2
bo‘lgàndà tåbrànish àmplitudàsining màksimàl và minimàl qiymàtlàri
nimàgà tång bo‘làdi? 15. Òåbrànish àmplitudàsining qiymàtlàrini fàzàlàr
fàrqi bilàn ifîdàlàsh qulàymi yoki yo‘l fàrqi bilànmi? 16. Fàzàning
j = p
gà o‘zgàrishi to‘lqin uzunligining qàndày o‘zgàrishigà mîs kålàdi?
17. Nàtijàviy tåbrànishning màksimàl kuchàyishi qàchîn ro‘y båràdi?
Ìàksimumlàr shàrtini yozing. 18. Nàtijàviy tåbrànishning susàyishi
qàchîn ro‘y båràdi? Ìinimumlàr shàrtini yozing. 19. k nimàni ko‘rsàtàdi?
20. 15- ràsmdàgi mànzàràni tushuntiring. 21. Ìikrîintårfårîmåtr yordà-
midà nimàni nàzîràt qilish mumkin? 22. Intårfårånsiîn råfràktîmåtrlàr
yordàmidà nimàlàr o‘rgànilàdi?