27
Shuning uchun hàm to‘lqinlàr difràksiyasi dågàndà ulàrning
to‘siqni àylànib o‘tishi nàzàrdà tutilgàn.
Àynàn shu difràksiya shàrîfàti bilàn to‘lqinlàr gåîmåtrik
sîya sîhàsigà yetishi, to‘siqlàrni àylànib o‘tishi, kichkinà tirqishdàn
o‘tib ekràngà tushishi và shungà o‘õshàshlàr ro‘y bårishi mumkin.
Òîvushning pànà jîydà eshitilishi hàm tîvush to‘lqinlàri difràk-
siyasining nàtijàsidir.
Yorug‘lik difràksiyasi. Yuqîridàgidåk hîllàr yorug‘lik bilàn
hàm ro‘y båràdimi, dågàn sàvîl tug‘ilàdi.
Buning uchun sxemasi
16- ràsmdà ko‘rsàtilgàndåk tàjribà o‘tkàzàmiz. Yorug‘lik mànbàyi
qàrshisidà kichkinà tirqishli
ÀB to‘siq turgàn bo‘lsin.
E ekràndà
tirqishning sîyasi, yorug‘ dîg‘ hîsil bo‘làdi (16-
à ràsm). Endi
ÀB to‘siqdàgi tirqishni kichràytirà bîràmiz. Òirqishning o‘lchàmlàri
ÀB to‘siq và ekràngàchà bo‘lgàn màsîfàdàn minglàb màrtà kichik
bo‘lgàndà ekràndà yorug‘ và qîrîng‘i àylànàlàrdàn ibîràt muràk-
kàb mànzàrà vujudgà kålàdi (16-
b ràsm).
Bundày mànzàràni fàqàt yorug‘likning difràksiyasiginà
vujudgà kåltirishi mumkin. Yorug‘lik difràksiya mànzàràsini vu-
judgà kåltiràr ekàn, dåmàk, u to‘lqin tàbiàtigà egà bo‘ladi.
16- rasm.
A
E
B
S
S
B
A
E
a)
b)
28
Shuning uchun hàm difràksiya hîdisàsi yorug‘likning to‘lqin
tàbiàtigà egàligini ko‘rsàtuvchi jàràyonlàrdàn biri hisîblànàdi.
Yorug‘lik to‘lqinlàrining to‘siqni àylànib o‘tishi và gåîmåtrik
sîya tîmîngà îg‘ishi yorug‘lik difràksiyasi dåyilàdi.
Dåmàk, to‘g‘ri chiziq bo‘ylàb tàrqàlishdàn hàr qàndày chåtlà-
shish yorug‘lik difràksiyasining nàtijàsi bo‘lib, uning to‘lqin tàbiàti-
gà egàligini isbîtlàydi.
Dostları ilə paylaş: