Fizika,2 qism 20

Sinîv sàvîllàri
1. Difràksiya so‘zi qàndày mà’nîni ànglàtàdi? 2. Òo‘lqinlàr difràksiyasi
dågàndà nimà nàzàrdà tutilàdi? 3. Òîvushning pànà jîydà eshitilishini
qàndày tushuntiràsiz? 4. 16- à ràsmdàgi mànzàràni tushuntiring. 5. 16- b
ràsmdàgi mànzàràni tushuntiring. 16- b ràsmdàgi mànzàrà vujudgà kålishi
uchun qàndày shàrtlàr bàjàrilishi kåràk? 7. Gyuygåns prinsipi nima?
8. Frånål Gyuygåns prinsipigà qàndày qo‘shimchà kiritdi? 9. Frånål màv-
hum mànbàlàr hàqidà qàndày fikr bildirgàn? 10. Frånål zînàlàri qàndày
prinsipgà àsîsàn bo‘lingàn? 11. Qo‘shni zînàlàrdàn kålàyotgàn to‘lqinlàr-
ning yo‘l fàrqi nimàgà tång? 12. 17- ràsmni tushuntiring. 13. Qo‘shni
zînàlàrdàn kålgàn tåbrànishlàr àmplitudàlàri bir-birlàrigà qàndày munî-
sàbàtdà bo‘lishàdi? 14. Ì nuqtàdàgi nàtijàviy àmplitudà nimàgà tång?
15. Ì nuqtàdà qàchîn qîrîng‘i, qàchîn yorug‘ dîg‘ hîsil bo‘làdi?
16. Òirqishdà bittà zînà jîylàshgàndà nimà bo‘làdi?
S
P
0
P
1
P
2
P
3
b
M
b + 3
2
l
b + 2
2
l
b +
l
2
17- rasm.
F

---

30
Difràksiîn pànjàrà.
Difràksiyadàn fîydàlànish
Ì à z m u n i : pàràllål nurlàr dàstàsining yakkà tirqishdàgi
difràksiyasi; màksimumlàr và minimumlàr shàrti; difràksiîn
pànjàràning tuzilishi; difràksiîn pànjàràdà difràksiya; difràk-
siyadàn fîydàlànish.
Pàràllål nurlàr dàstàsining yakkà tirqishdàgi difràksiyasi. Nåmis
fizigi I.Fràungîfår (1787–1826) kàttà àmàliy àhàmiyatgà egà
bo‘lgàn pàràllål nurlàr dàstàsining difràksiyasini o‘rgàndi. Shuning
uchun hàm bu difràksiyagà bà’zàn Fràungîfår difràksiyasi dåyi-
làdi.
Yassi mînîõrîmàtik yorug‘lik to‘lqini kångligi a bo‘lgàn tirqish
tåkisligigà tik tushàyotgàn bo‘lsin (18- à ràsm). Òirqishdà j
burchàkkà îg‘ib hàràkàtlànàyotgàn chåkkà MC và ND nurlàr
îràsidàgi îptik yo‘l fàrqi
d = NF = a × sinj (9.1)
gà tång bo‘làdi. Bu yerdà F nuqta – M nuqtadàn ND nurgà tushi-
rilgàn pårpåndikularning àsîsi.
9-§.
M
N
j
j
D
C
B
0
B
E
I
1,0
0,047 0,017
- 2
l
a
-
l
a
+
l
a
+ 2
l
a
+ 3
l
a
0
F
-sinj
18- rasm.
a)
b)
sinj
MN tirqish tåkisligidàgi to‘lqin
sirtining îchiq qismini tirqishning Ì
qirràsigà pàràllål bo‘lgàn tàsmà
ko‘rinishidàgi Frånål zînàlàrigà
bo‘làmiz. Hàr bir zînàning kångligi
ulàrning chåkkàlàri uchun yo‘l fàrqi
l
2
gà tång bo‘làdigàn qilib tànlànàdi.
(9.1) ifîdàdàn ko‘rinib turibdiki,
tirqishdà jîylàshàdigàn zînàlàr sîni
j burchàkkà bîg‘liq bo‘làdi. O‘z
nàvbàtidà, ikkilàmchi to‘lqinlàr qo‘-
shilishining nàtijàsi esà Frånål zî-
nàlàrining sînigà bîg‘liq. Bizgà mà’-

---

31
lumki, hàr bir juft qo‘shni Frånål zînàlàri vujudgà kåltiràdigàn
tåbrànishlar àmplitudàsi nîlgà tång, chunki qo‘shni zînàlàrning
tåbrànishlàri bir-birlàrini so‘ndiràdi.