M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


səhifə45/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   41   42   43   44   45   46   47   48   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

3 8-rasm .
J i n s i y a ' z o l a r r i v o j l a n i s h i d a g i
n u q s o n l a r :
a —g e m a t o k o l p o s ; 6— g e m a t o m e t r a ;
g e m a t o k o l p o s va g e m a t o m e t r a ;
e —g e m a t o k o l p o s , g e m a t o m e t r a va g e m a t o s a l p i n k s .
b o ‘lib q o la d i. 
Bu — q o n t a n a c h a l a r in i n g p a r c h a la n is h ig a , 
shaklli e l e m e n tl a r n i n g a y n a b , c h o ‘kib tu sh ish ig a , sh ilim sh iq
va k o ‘c h g a n e p ite liy n in g q o ‘shilishiga b o g ‘liq.
Y irin g p a y d o qilu v ch i b a k te r iy a la r q in g a k irg a n d a t o 'p l a n -
g a n q o n yiringlaydi; b a c h a d o n d a yiring t o 'p l a n a d i , b u n g a
piom etra
d e b aytiladi. Bu kasallikni a n iq la s h u n c h a lik qiyin
e m a s . Jin siy a ’z o la r te k s h irilg a n d a qizlik p a rd a si, q in yoki
b a c h a d o n b o ‘y n in in g b itib q o lganligini b a r m o q l a r yoki z o n d
bilan te k sh irish m u m k in . Bilqillagan y u m s h o q o ' s m a borligi 
t o ‘g ‘ri ic h a k orq a li te k s h irilg a n d a q o ‘lga seziladi.
A tre z iy a la r o p e r a ts iy a y o i i bilan d a v o la n a d i. Q izlik p ardasi 
va q i n n in g pastki b o 'lim i bitib k e tg a n d a s h u j o y d a n tilish yoki 
q i n n in g te sh ig in i b e rk itib tu r g a n t o ‘siq n i olib ta sh la sh va uni 
tikish bilan k ifoyalansa b o 'l a d i ( 3 9 - r a s m , 
a.b).
Servikal kanal
63


39-rasm .
Q i z l i k p a r d a a t r y a z i y a s i d a x i r u r g i k d a v o l a s h
u s u l i .
bitib k e tg a n d a b a c h a d o n b a ’z a n sh u j o y d a n y u q o r i r o q d a n
tesh ilad i. 
B u n d a y o p e r a ts iy a n i q ilis h n in g iloji b o N m a g a n d a
b a c h a d o n n i olib ta sh la s h g a t o lg bri keladi.
Y u q o r id a a y tilg an id ek , b a c h a d o n va q in M y u lle r yoMlarida 
rivojlanadi, bu j a r a y o n h o m i la n in g o n a q o rn id a g i h a y o t ini ng 
ik k in ch i oyi oxiriga t o ‘g ‘ri keladi. M y u lle r yoMlarining bir- 
birig a q o ‘s h ila d ig a n q i s m i d a b a c h a d o n va q i n , b i r - b ir ig a
q o ls h ilm a y d ig a n y u q o ri q is m la rid a esa F a llo p iy naylari hosil 
boMadi.
H o m i l a n i n g o n a q o rn id a g i h ay o ti v a q tid a M y u lle r yoMlari­
n in g q o ‘shilish ja r a y o n i d a quyid ag i sab a b la rg a k o ‘ra quyidagi 
rivojlanish n u q s o n i kelib ch iq ish i m u m k in :
• M y u lle r yoMlarining rivojlanm asligi va k a m rivojlanishi;
• M y u lle r yoMlaridan fa q at b itta sin in g rivojlanishi;
• ikkala M y u lle r yoM innng m u sta q il rivojlanishi va u lar 
o ra sida gi t o ‘s iq n in g s a q la n ib qolishi.
TugMlgan, y a s h a b keta o la d ig a n b o la d a a lb a tta b a c h a d o n
boMadi, c h u n k i b a c h a d o n h a t t o y o ‘q d e k tu y u lg a n h o lla rd a
h a m sin c h ik la b tekshirilib, silliq m uskul to la la rin in g kichik 
b i r t o ‘p l a m i n i
( b a c h a d o n k u r t a k l a r i n i ) t o p i s h
m u m k i n .
B u n d a y h o lla rd a q in aksari c h a la rivojlanadi yoki b u tu n la y
boMmaydi (q in aplaziyasi).
M y u l l e r yoM lari 
c h a l a
r i v o j l a n g a n d a va q o ‘s h i l m a y
q o lg a n id a ikkita r u d i m e n t a r b a c h a d o n v u ju d g a keladi.
64


O n a q o rn id a g i h a y o t v a q tid a faqat b itta M y u lle r yo'li 
ta ra q q iy etsa, b ir shoxli b a c h a d o n
{uterus unicornis)
vujudga 
keladi ( 4 0 - r a s m ) .
Bir shoxli b a c h a d o n ta n a s i o d a t d a yoy 
sh a k lid a y o n g a qiysh ay ib , y u q o rig a t o m o n s e k in - a s ta torayib 
b o r a d i va s e z ih n a s d a n F a llo p iy n ayiga o ‘tadi. Bu n u q s o n d a
q in aksari t o r b o ‘lib q o la d i, c h u n k i u ju ft o r g a n n in g bitta 
y a r m i d a n ta ra q q iy e tadi. T u x u m d o n va F a llo p iy nayi o d a t d a
n o r m a l rivojlanadi.
ToMa rivojlangan b ir shoxli b a c h a d o n n o r m a l ishlaydigan 
boNgani u c h u n o d a t d a h e c h q a n d a y kasallik belgilarini keltirib 
c h iq a r m a y d i. B u n d a y b a c h a d o n li ayol h a m x u d d i b a c h a d o n i
n o r m a l
a y o l d e k b o ‘y i d a boM ishi 
m u m k i n , a y n i v a q t d a
h o m ila d o r lik va t u g ‘u r u q n o r m a d a n o ‘z g a r m a y o ‘tishi h a m
m u m k i n .
M y u lle r yoMlaridan biri to^g'ri riv o jlan g an , ikkinchisi esa 
r i v o j l a n m a y q o l g a n boM sa, 

Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   41   42   43   44   45   46   47   48   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin