M. M. A lim o V a, sh. S. M a V ju d o V a, S. R. A X m ato va termodinamika

XII bob. ISSIQ L IK 0 ‘TKAZUVCHANL1K
51-§. A so siy tushunchalar
H a ro ra t m ay d o n i. Jism n in g tiirli n u q ta la rid a g i h a ro ra tla r 
to 'p la m ig a h a ro ra t m a y d o n i d eyiladi.
T -
vaqt.
H a ro ra t m a y d o n i ikki xil h o la td a b o 'lad i:
1. B arq aro r h a ro ra t m a y d o n i (h a ro ra t v a q t o 'tis h i b ila n o 'z g a r- 
m aydi).
2. N o b a rq a ro r h a ro ra t m a y d o n i (h a ro ra t v a q t o 'tis h i b ila n
o 'z g a ra d i).
H a ro ra t m a y d o n i u c h o 'lch a m li 
t =f ( x , y, z),
ikki o 'lch a m li 
t = f ( x , u)
va b ir o 'lch am li
t = (x)
b o 'lad i.
Harorat gradiyenti. 
Jism n in g b ir xil h a ro ra tla ri n u q ta la rin i bir- 
lash tirsak , izo te rm ik sirt h o sil b o 'la d i. 2 ta iz o te rm ik sirt: 
t
h a ro ­
ratli va 
At
ga k o 'p b o 'lg a n h a ro ra tli sirtn i k o 'rib chiqam iz. Bu sirt- 
lar bir-biri b ila n k e sish m ay d i. A n u q ta d a n izo te rm ik sirtg a h a r xil 
y o 'n a lish la r o 'tk a z sa k , h a ro ra t o 'z g a ris h i h a r xil b o 'la d i. Izo term ik
sirtg a n o rm a l b o 'y ic h a y o 'n a lis h o 'tk a z sa k , h a ro ra tn in g o 'z g a rish i 
y u q o ri b o 'lad i.
H a ro ra t o 'z g a rish in i 
At
izo te rm a la r o ra sid a n o rm a l b o 'y ich a
m asofa Ли n in g n isb a tig a h a ro ra t g ra d iy e n ti d eyiladi.
Issiqlik o 'tk a z u v c h a n lik n in g d ifferen sial ten g lam asi. Issiqlik 
o 'tk a z u v c h a n lik o rq a li issiq lik n in g u z a tilish id a q a tn a s h a y o tg a n
k a tta lik la r o ra sid a g i b o g 'lik lik n i issiqlik o 'tk a z u v c h a n lik n in g d if­
ferensial te n g la m a si aniqlaydi.
t = f ( x , y ,
Z, T)
(223)
d l
cp
(224)
116

---

a -
h a r o r a t o 't k a z u v c h a n l i k k o e f f its iy e n ti;
X _
(225)
L ap las o p erato ri:
qv-
jism n in g ichki issiqlik m an b ay i.
Bir q iy m a tlilik s h a rtla ri. D ifferensial te n g la m a n i k o n k re t h o d i- 
sag a tatb iq e tish u c h u n b ir q iy m a tlilik sh a rtla rin i b ilish kerak.
1. G e o m e trik sh a rt (jism ning o 'lch a m la ri, tuzilishi);
2. Fizik s h a rt (jism ning fizik xusu siy atlari);
3. V aqt sh a rti (b arq a ro r, n o b a rq a ro r holat);
4. C h e g a ra s h a rtla ri u c h xil b o 'lad i:
I tartib li c h eg ara sh a rti 
t =f(x, y,
z, 
t
)
II tartib li c h eg ara sh a rti 
q =f(x, y, z,
t
)
III tartib li c h eg ara sharti s u y u q lik h a ro ra ti: 
fs2
(227)
F u re q o n u n i. Issiq lik o 'tk a z u v c h a n lik n in g aso siy q o n u n i Fu- 
re q o n u n id ir. F u re q o n u n ig a a s o sa n iz o te rm ik d F (m 2) y u z a d a n
117

---

v a q t b irlig i 
t
(
s
) 
ich id a o 'ta y o tg a n issiq lik m iq d o ri d Q (J) h a ro ra t 
g ra d iy e n tig a p ro p o rs io n a ld ir:
dQ = -Л (dt / dn) • d f • d i Vt 
(228)
b u y e rd a , Л - issiqlik o 'tk a z u v c h a n lik koeffitsiyenti (Vt/m K), jism ­
n in g fizik kattaligi b o 'lib , q iy m a ti so n jih a td a n h a ro ra tla r farqi 1 °C 
b o 'lg a n d a d e v o m in g b irlik q a tla m id a n v a q t birlig i ich id a o 'ta d i- 
g a n issiqlik m iq d o ri teng.
Izo term ik s irtd a n v a q t b irlig i ich id a o 'ta d ig a n issiqlik m iq d o ri 
issiqlik o q im in in g zichligi d eyiladi.
q m Q / F - T
q = -A (dt / dn), Vt/m2 
(229)