M. M. A lim o V a, sh. S. M a V ju d o V a, S. R. A X m ato va termodinamika


XIII bob. KONVEKTIV ISSIQ LIK ALM ASH INUVI



Yüklə 107,72 Kb.
Pdf görüntüsü
səhifə61/77
tarix07.01.2024
ölçüsü107,72 Kb.
#203244
1   ...   57   58   59   60   61   62   63   64   ...   77
Termodinamika asoslari

XIII bob. KONVEKTIV ISSIQ LIK ALM ASH INUVI
(ISSIQ L IK BERISH )
54-§. Umumiy tushunchalar
K on v ek tiv issiqlik a lm a sh in u v i yoki issiqlik b e ris h d eb , q a t­
tiq jism b ila n s u y u q lik yoki g a z la r o ra sid a g i issiqlik a lm a sh u v i- 
ga ay tiladi. K o n v ek tiv issiqlik a lm a sh in u v i b ir v a q tn in g ozz id a ik­
ki u su l: k o n v e k siy a va issiqlik o 'tk a z u v c h a n lik y o 'li b ila n a m a l­
ga o sh irilad i. B u n d a issiqlik tarq a lish i h a ra k a tla n u v c h i m u h itg a
(su y u q lik y o k i gazga) u z lu k siz b o g 'liq d ir.
Issiqlik b e rish jad a llig i k o 'p h o lla rd a issiqlik ta s h u v c h in in g is­
siqlik b e rish y u z a sig a n isb a ta n h a ra k a t tezlig ig a b o g 'liq b o 'la d i. 
Issiqlik ta sh u v c h in in g h a ra k a ti e rk in yoki m ajb u riy b o 'lis h i m u m ­
kin.
E rkin h a ra k a tla h is h y o k i e rk in k o n v ek siy a d e g a n d a tiz im d a
su y u q lik yoki g a z n in g ta s h q i b ir xil b o 'lm a g a n m a s s a v iy k u c h la r 
m a y d o n i (g rav itatsio n , m ag n it, c le k tr yoki in ersiy a m a y d o n la ri 
kuch lari) ta 's irid a g i h a ra k a t tu sh u n ila d i.
M ajburiy h a ra k a t yoki m ajb u riy k o n v e k siy a tizim chegara- 
larig a q o 'y ilg a n tash q i y u z a ku ch lari yoki tiz im ich id ag i su y u q - 
likka q o 'y ilg a n m assa v iy k u c h la m in g b ir xil m a y d o n i; s u y u q lik k a
tiz im d a n ta sh q a ri b e rilg an kinetik e n e rg iy a h iso b ig a y u z a g a ke- 
lu v ch i h a ra k a t h iso b la n a d i.
A m a liy o td a s u y u q lik yoki g a z la rd a e rk in k o n v e k siy a s u y u q - 
lik n in g issiq va so v u q z a rra c h a la ri zichliklari farqi tu fa y li so d ir 
b o 'lad i.
M ajb u riy k o n v ek siy a esa tash q i k u c h v e n tily a tu r yoki n a so s 
ta 's irid a s o d ir b o 'lad i.
S u y u q lik n in g o q ish tartib i k o n v e k tiv issiqlik a lm a sh in u v in in g
y u z a g a k e lish in in g asosini tash k il ctadi.
1884-yilda R ey n o ld s o 'z in in g tajribalari aso sid a su y u q lik n in g
h a ra k a tin i la m in a r y o k i tu rb u le n t b o 'lis h in i k o 'rsa tib b erd i.
122


S u y u q lik n in g z a rra c h a la rin i bii" tek isd a a ra la slim a g a n h o l­
d a y u z a g a k elish ig a la m in a r o q im d ey ilad i. B u n d a o q ish y o '- 
n a lis h id a n o rm a l b o 'y ic h a issiq lik n in g u z a tilish i a so sa n issiq­
lik o 'tk a z u v c h a n lik b ila n a m a lg a o sh a d i. S u y u q lik n in g issiqlik 
o 'tk a z u v c h a n lig i a n c h a kichik b o 'lg a n lig i sababli tezlik u n c h a k a t­
ta b o 'lm a y d i.
O q ish tezligi m u a y y a n q iy m a td a n o rtish i b ila n h a ra k a t h o lati 
k e sk in o 'z g a ra d i, y a 'n i tartib siz h a ra k a t y u z a g a kelib, o q im b u tu n - 
lay ara lash ib k etad i. B u n d ay o q im tu rb u le n t o q im d eb atalad i.
T u rb u le n t o q im d a issiqlik o q im ich id a issiqlik o 'tk a z u v c h a n lik
y o 'li b ila n b a rc h a z a rra c h a la rn in g a ra lash ish i b ild a n tarq ala- 
di, s h u n in g u c h u n h a m issiqlik a lm a sh in ish i tu rb u le n t o q im id a
y u q o riro q b o 'lad i.
R ey n o ld s su y u q lik n in g q u v u rd a g i o q ish ta rtib in i o 'lch a m siz
q iy m a t b ila n an iq la n ish in i k o 'rsa td i, b u q iy m a t R ey n o ld s soni 
d e b ata lad i. L a m in a r su y u q lik y o k i g az b ir te k isd a q a tla m -q a tla m
b o 'lib h a ra k a tla n a d i (Re < 2300), tu rb u le n t o q im d a q a tla m la r bir- 
biri b ila n ara lash ib h a ra k a tla n a d i (Re >10 000).
S u y u q lik n in g q u v u r b o 'y la b h a ra k a tla n ish in i o 'z ig a xos x u s u ­
siy a tla ri bor. Tezligi o 'z g a rm a s b o T g a n su y u q lik n i q u v u r b o 'y lab
h a ra k a tin i k o 'rib ch iq am iz (46-rasm ).
Wo
Wo
123


S u y u q lik q u v u r b o 'y la b oqa b o sh la sh i b ila n ish q a la n ish n a ti­
jasid a d e v o rla r y a q in id a g i s u y u q lik z a rra c h a la ri d e v o rla rg a yo- 
p ish ib qoladi. N atijad a d e v o rla r y a q in id a tezlik n o lg ac h a p a sa y a - 
di. S u y u q lik sarfi o 'z g a rm a g a n lig i sab ab li tezlik q u v u r k e sim in in g
o 'rta s id a k o 'p a y a d i. B u n d a q u v u r d e v o rla rid a g id ro d in a m ik ch e­
g ara q a tla m h o sil b o 'la d i. B u q a tla m n in g q a lin lig i 5 o q im b o 'y la b
o rta d i. Tezlik o rtish i b ila n chegara q a tla m n in g qalinligi kattala- 
sh a d i. S u y u q lik n in g q o v u sh q o q lig i o rtish i b ila n q a tla m n in g q a lin ­
ligi h a m o rta d i. Bu, o 'z n a v b a tid a , s u y u q lik d a n q a ttiq jism sirtiga 
issiqlik k irish n i k a m a y tira d i.
S u y u q lik q u v u r b o 'y la b la m in a r h a ra k a td a b o 'lg a n d a hosil 
b o T g an chegara q a tla m tu fa y li issiqlik a lm a sh in ish i k am b o 'la d i, 
tu rb u le n t h a ra k a t y u z a g a kelishi b ila n h a ra k a tla n m a y q o lg a n
s u y u q lik z a rra c h a la rin in g h a ra k a t tezligi o rtish i tu fayli c h e g a ­
ra q a tla m n in g qalinligi k am ay ad i, n atijad a issiqlik a lm a sh ish i o r ­
tadi.
Issiqlik b e rish jara y o n in i h iso b la sh d a N y u to n -R ix m a n q o n u - 
n id a n foydalaniladi:
Q = a(td - t m) F
(246)
b u y e rd a , Q - issiqlik oqim i, Vt;

Yüklə 107,72 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   57   58   59   60   61   62   63   64   ...   77




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin