M. M. A lim o V a, sh. S. M a V ju d o V a, S. R. A X m ato va termodinamika


nom id agi A lisher N avoiy UO'K 536(075)



Yüklə 107,72 Kb.
Pdf görüntüsü
səhifə2/77
tarix07.01.2024
ölçüsü107,72 Kb.
#203244
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   77
Termodinamika asoslari

nom id agi
A lisher N avoiy
UO'K 536(075)
KBK 22.137
O ’zbekiston MK
ISBN ^78-9943-13-426-3
© «IQTISOD-MOLIYA», 2013
© Mualliflar, 2013


KIRISH
T e rm o d in a m ik a issiqlik effektlari bilan so d ir b o 'la d ig a n tu rli 
ja ra y o n la rd a e n e rg iy a n in g a y la n ish q o n u n la rin i o 'rg a n a d ig a n fan. 
T e rm o d in a m ik a s o 'z i y u n o n c h a s o 'z d a n o lin g a n b o 'lib , «term os» -
issiqlik, « d in am ik o s» - kuch d e g a n m a 'n o n i b ild irad i.
T ex n ik av iy te rm o d in a m ik a fan sifa tid a M .V .L om onosov 
(1746-y.) to m o n id a n e n e rg iy a n in g ay la n ish v a sa q la n ish q o n u n i- 
n in g ochilishi, u n in g «Issiqlik va so v u q lik sabablari» (1747-y.) d e ­
g a n ish id a issiq m o d d a la r m ik ro z a rra c h a la rin in g h a ra k a td a lig i- 
n i isb o tlash , (1765-y.) ru s m ex an ig i I.I.P o lzu n o v to m o n id a n bi- 
rinchi u n iv e rsa l b u g ' m a s h in a sin in g k ash f etilish i n a tija sid a u n i­
v ersal p o rsh e n li d v ig a te lla rin in g ch izm asi y a ra tilish i va term o d i- 
n a m ik a n in g ikkinchi q o n u n in in g yaratilish i n a tija la rid a y u z a g a
k elgan. XIX a s m in g o x irid a te rm o d in a m ik a fani riv o jlan ad i. Ter- 
m o d in a m ik a n in g riv o jlanishiga R .M ayer (1872-y.), D .Joul (1843- 
1846-y.)z E.X.Lens (1844-y.), S.K arno (1824-y.), R .K lazius (1854-y.) 
v a V .T om son (1856-y.) o 'z ish lari b ila n k atta hissa q o 'sh g a n la r.
T e rm o d in a m ik a - fizik, k im yoviy v a texnik term o d in a m ik a
q ism la rig a b o 'lin a d i.
A n iq h o la tla rd a g i u m u m iy u slu b la rg a , q o id ala rg a , fizik xos- 
salarg a xos b o 'lg a n ja ra y o n la rn i o 'rg a ta d ig a n te rm o d in a m ik a n in g
q ism i u m u m iy fizik te rm o d in a m ik a deyiladi.
Ish tiro k etu v ch i jism n in g k im y o v iy x o ssalari o 'z g a rish in i, ular- 
d a g i issiqlik alm a sh in ish in i o 'r g a ta d ig a n qism i k im y o v iy term o- 
d in a m ik a d eyiladi.
T exnik te rm o d in a m ik a esa e n e rg iy a n in g o 'z a ro bir-b irig a ayla- 
n ishini, y a 'n i issiqlik m iq d o rin i ish g a a y la n ish in i va ish n i issiqlik- 
ka a y la n ish in i o 'rg a n a d i. Bu ja ra y o n la r issiqlik d v ig ate lla ri va so­
v u tis h m a sh in a la rid a kechadi.
T e rm o d in m ik a n i o 'rg a n is h d a va u n i a n iq m asa lala rin i tahlil 
q ilish d a tab iiy fan la rd a q a b u l q ilin g an b ir h o d isa n in g u s lu b i ik- 
k in ch isid a n farq qilishiga e 'tib o r b e rish k erak b o 'lad i.
3


K o 'p g in a tajriba m a te ria lla rin i tah lil q ilish d a v o m id a y ig 'ilg a n
q o n u n iy a tla m i ifo d alash n a tija sid a te rm o d in a m ik a n in g u c h ta
q o n u n i y u z a g a keldi.
T e rm o d in a m ik a n in g I q o n u n i e n e rg iy a n i sa q la n ish v a b ir tu r- 
d a n ikkinchi tu rg a o 'tis h q o n u n i a so sid a y ara tild i.
T e rm o d in a m ik a n in g II q o n u n i esa e n e rg iy a a lm a s h in u v id a ja- 
ra y o n la rn in g b a ja rilish y o 'n a lis h la ri o 'z g a ris h la rin i o 'rg a ta d i. Bu 
q o n u n g a b in o a n ik k in ch i tu r a b a d iy d v ig a te l y a ra tib b o 'lm a y d i.
T e rm o d in a m ik a n in g III q o n u n i jism ni m u tla q n o l h a ro ra tg a in- 
tilish d a g i h o latin i tu sh u n tirib berad i.
T u rli xil b o g 'la n is h la rd a g i e n e rg iy a a lm a sh in ish jaray o n la- 
rini iz o h la sh d a faq at s h u n d a y fizik tu sh u n c h a la r va k a tta lik la r 
ish latilad ik i, u la r m a te ria ln i m ik ro sk o p ik (m olekulyar) tu zilish i- 
ga b o g 'liq b o 'lm a g a n tu s h u n c h a la m in g m a 'n o s i boT ib h iso b la n a - 
di. Bu k a tta lik la r o T ch an ad i y o k i o 'lc h a n g a n k a tta lik la r b o 'y ic h a
hiso b lan ad i. U lar k atta s o n d a g i jism ni m ik ro sk o p ik b o 'la k c h a la ri 
ta 's iri n atijalarin i xarak terlay d i.
Issiqlik a p p a ra tla rin i lo y ih a la sh v a q u ris h u c h u n u n in g vazifa- 
sini, ish la sh u slu b in i v a u y e rd a b o T ad ig an issiqlik u z a tis h jaray o n - 
larin i b ilish k erak. Issiqlik u c h xil u su ld a : issiqlik o 'tk a z u v c h a n lik , 
k o n v e k siy a v a n u rla n is h u s u lid a u z a tila d i. H a r b ir tex n o lo g ik
ja ra y o n la m in g b a ja rilish id a issiqlik e n e rg e tik q u rilm a la ri q o 'lla n i- 
ladi. Issiqlik e n e rg e tik q u rilm a la ri e n e rg iy a n i b ir tu r d a n ikkinchi 
tu rg a a y la n tirib b e ra d i. A n iq m a s a la la m i h iso b la sh d a, ifodalar- 
n i k eltirib c h iq a rish d a va u la r o ra sid a g i b o g T a n ish la m i aniqlash- 
d a m ate m a tik a fan in in g o 'r n i katta. Jism la m i, h o d isa la m i v a jara- 
y o n la m i o 'rg a n is h d a , tah lil q ilish d a fizika va k im yo fani b o 'y ic h a
y e ta rli b ilim la m i talab etadi.
T erm o d in am ik a fa n id a n o lin g a n b ilim la r e rk in va o b o d V atan, 
fa ro v o n h a y o t q u ris h d a , m u s ta q il re s p u b lik a m iz n in g ra v n a q i 
u c h u n bilim li, in te lle k tu a l sav iy asi keng, ax loq-odobli b a rk a m o l 
in so n n i ta rb iy a la sh d a m u h im a h a m iy a tg a ega.



Yüklə 107,72 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   77




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin