Noorganik moddalar

9 . 1 2 -ja d v a l
T A R K I B I D A 10 ( h ) % A Z O T D I O K S I D I B O ‘ L G A N N I T R O Z A
G A Z I D A N A Z O T D I O K S I D I N I S U Y U Q L A N T I R I S H D A R A J A S I
( ( h ) % d a )
T / r
G a z bosimi,
MPa
Temperatura, К
278
270
263
253
1
.
0 , 1 0
33,12
56,10
72,90
84,49
2
.
0,08
16,16
44,7 4
66,1 8
80,54
3.
0,05
—
9,75
45 ,1 0
68,5 9
Bu j a d v a l d a n k o ‘r i ni b t ur i bdi ki, b o s i m n i os hi ri b, t e m p e r a t u r a n i
253 К g a c h a p a s a y t i r g a n d a h a m t a r k i b i da 10 ( h) % a z ot di oksidi 
b o ‘lgan n i t r o z a g az ini su y uq li k k a t o ‘liq o ‘t ka z i s h m u m k i n e mas .
K o n s e n t r l a n g a n azot kislotasini t o ‘g ‘ridan t o ‘g ‘ri si nt ez qilish y o ‘li 
bil an ol ish a m a l i y o t i d a az ot d ioks i dini s u y u q l a n t i r i s h n i n g b o s h q a ,
y a ’ni az ot d i oks idini k o n s e n t r l a n g a n a z ot k i sl ot a si da yaxshi erishi 
usuli q o ‘l lanadi .
K o n s e n t r l a n g a n az ot kislotasi k u ch s i z n i t r o z a g a z l a r i dagi az ot
di ok si di ni H N 0 3 - N 0 2 ( n i t r o o l e u m ) h ol idagi b i r i k m a hosil qilish 
b i lan yut ish qobi liyati ga ega. Bu m o d d a n i n g k e y i n c h a l i k p a r c h a l a -
nishi na t i j as i da m a h s u li y 98% li k o n s e n t r l a n g a n az ot kislotasi va 
ikki b os qi ch l i s ov i t i s h d a n s o ‘ng s u y u q h o l a t g a o ' t a d i g a n k o n s e n t r ­
l a n g a n a z o t di oksi di hosil b o ‘ladi. S o v it i s h n i n g b i ri n c hi b o s q i c h i d a
suv, i k ki n c h i b o s q i c h i d a esa 263 К — 266 К g a c h a sovitish u c h u n
300

---

tuzli e r i t m a (kalsi y n i t ra t i ni suvdagi 3 5 —4 2 % li e r it m a s i ) q o ‘llanadi.
So v it is hn i 263 К d a n p as t ga t u s h i r i s h g a y o ‘l q o ‘y il ma y d i , c h u n k i bu 
h o l a t s ov i t gic hla rni ng qu v ur l ar in i azot di oksidi q a t t i q kristallari bilan 
t o ‘lib qo li sh ig a oli b kelishi m u m k i n .
A z o t m o n o o k s i d i n i a z o t d i o k s i d i g a c h a o k s i d l o v c h i m i n o r a l a r d a
t o ‘liq o k s i d l a b b o ‘l m a yd i , s h u n i n g u c h u n o k s i d l as h j a r a y o n i n i oxi- 
r i g a c h a y e t k a z i s h u c h u n az ot m o n o o k s i d i g a a l o h i d a ji nsli m i n o r a d a
k o n s e n t r l a n g a n az ot ki slotasini q u y i da g i c h a ki my ov iy reaksiya b o ‘yi- 
c h a t a ’sir ettiril adi:
N O + 2 H N 0 3 = 3 N O , + H 20 - 7 3 , 6 kJ 
(9.35)
Bu v a q t d a N O ni N 0 2 g a o ‘tish dar ajasi 9 8 — 99% g a c h a yetadi,
a m m o b o s h l a n g ‘ich k o n s e n t r l a n g a n az ot kislotasi 7 0 —75 (mas s. ) % 
H N 0 3 ga q a d a r s uyul ib ketadi.
K o n s e n t r l a n g a n a z o t kisl otasini t o ‘g ‘r i d a n t o ‘g ‘ri s i nt ez qilish 
j a r a y o n i d a s u v n i n g m i q d o r i n i n a z o r a t qilib t u ri s h kat ta a h a m i y a t g a
ega. U m u m a n o l g a n d a , suv b u ki my o vi y j a r a y o n g a ikki y o ‘l bil an 
kiradi: b i r i n c h i s i — bu s i n t et i k a m m i a k n i h a v o d a g i kislorod bilan 
o k si dl as h j a r a y o n i d a hosil b o ‘l ayot gan suv b u g ‘lari; ikkinchisi — bu 
a t m o s f e r a h av os i b i lan olib ki ri ladi gan suv b u g ‘lari.
Quy id ag i ki my ov iy r e a ks iya da n:
N H 3 + 2 0 , = N O + 1,5 H , 0 + 0, 75 0 2 = H N 0 3 + H 20
(9.36)
k o ‘ri nib t uribdiki, 100% li az ot kislotasi olish u c h u n reaksion suvning 
t a x m i n a n u c h d a n b i r q i s m ig i n a ke r ak, q o l g a n u c h d a n ikki qi smini
esa n i t r o z a g a z l a r i d a n ajratib t as hl as h l o zi m b o ‘ladi. B u n i n g u c h u n
n i t r oz a gazlari sovitilib, suv b u g ‘lari k o n d e n s a t l a n i b , ni t ro za g az la r i ­
d a n ajralishi m u m k i n . Bi roq bu v a q t d a n i t r o z a gazi dagi az ot m o n o -
oksidi a z o t d i o k s i d i g a c h a m a ’l u m d a r a j a d a o k s i d l an i b qol ad i va u 
suv k o n d e n s a t i b i l a n yut ili b, k u c h s i z a z o t k i s lota sini hosil qilib 
q o ‘yishi m u m k i n va bu kislota suv kondensa ti bilan tashlab yuborilishi 
m u m k i n . A z o t kislotasini b u n d a y y o ‘qol ib ket is hi ga y o ‘l q o ‘ymasl ik 
u c h u n , n i t r o z a gaz la ri ni iloji b o r i c h a t ez sovit ib, hosil b o ‘l ayot gan 
suv k o n d e n s a t i n i gaz fazasi bilan u ch r a s hi s h i ga y o ‘l q o ‘ymaslik, k o n-
d e n s a t n i tezl ik b i l an g az fa za s id a n ajratib t as h l a s h kerak.
B u n i n g u c h u n s i s t ema g a t ez sovitgich o ‘r n a ti l ad i va u nd a g i t e m -
p e r a t u r a s h u n d a y h i s o b l a n g a n b o ‘l m o g ‘i ker akki , gaz fazasi da q o l a -
d i ga n u c h d a n b ir q i sm suv b u g ‘i ni ng ul ushli b o s i m i g a m o s b o ‘lsin. 
B u n d a y h o l a t d a N O : va H N 0 3 oddi y sovitgichdagiga q ar a g a n d a k a m -
roq hosil b o ‘ladi.
K o n s e n t r l a n g a n a z o t kislotasini olish u c h u n hosil q i l in g an s uyuq 
a z ot oksi dl ari ni a v t ok la v d a kerakli m i q d o r d a g i suv bilan ar alashtirib,
301

---

u ar al as hma g a 5 M P a b o si m d a kislorod bilan 353 К d a t a ’sir ettiriladi. 
Av tokl avga suv o ‘rni ga, q o i d a d a g i d e k , t ez s o v i t g i c h l a r d a n , o k s i d ­
lovchi m i n o r a va azot m o n o o k s i d i n i t o ‘l iqroq o k si dl ovchi m i n o r a d a n
s u y u q a z o t o k si dl ar i ni ol ish j a r a y o n i d a hosil b o ‘l ay o tg an ku c h s i z
a z o t kislotasi ber iladi. T e m p e r a t u r a n i a v t o k l a v d a 353 К d a n o s hi -
rishga r uxsat e t i l ma y d i , c h u n k i bu v a q t d a a v t o k l a v n i n g a l u m i n i y d a n
yasa lga n s t ak an i ku c h li k or r oz i ya g a u c h r a s h i m u m k i n .
1 t o n n a k o n s e n t r l a n g a n a z o t kislotasini e n g k a m s ar fl ar b i lan 
ishlab chi qar ishga erishish u c h u n s uyuq azot oksidlarini suvga bo' lg a n
e n g m a q b u l ni sbati 6 , 8 —7,5 a t r o f i d a u s h l a s h t a k l i f etiladi.
Ho zi rg i v a q t d a k o n s e n t r l a n g a n a z o t ki sl ota si ni t o ‘g ‘r i d a n t o ‘g ‘ri 
si ntez qilish usuli bilan ishlab chi qar i shni si ntetik a m m i a k n i at mos fe r a 
havosi dagi ki slorod b i lan o ks idl ab, hosil q i l i n g a n n i t r o z a gazlari dagi 
a z o t oksidlari as os id a tashkil etish k e n g q o ‘l l a n i l m o q d a . Bu usul 
b o ‘y i c h a ( 9 . 2 0 - r a s m ) a m m i a k , a t m o s f e r a b o s i m i o s t i d a k u ch s i z az ot
kislotasi i sh la b c h i q a r a d i g a n o d d i y q u r i l m a l a r d a g i d e k , a t m o s f e r a
havosi b i l an oks id la n i b, n i t ro z a gazlari hosil qi li na di . B u n i n g u c h u n
a m m i a k a m m i a k - h a v o l i v e n t i l a t o r ( / ) b i l a n a r a l a s h t i r g i c h ( 2 ) ga 
yub or i l ad i , lekin h a vo a m m i a k - h a v o l i v e n t i l a t o r d a n c h i q i b , issiqlik- 
a l m a s h t i r g i c h
{4)
d a isitilib, s o ‘ng a r a l a s h t i r g i ch ( 2 ) ga ber il adi . Bu 
y e r d a hosil b o ‘lgan a m m i a k - h a v o a r a l a s h m a s i k o n t ak t a p p a r a t i ( J )
ga yubori lib, u yer da a m m i a k n i p l a t i na katalizator i ishtir okida 1123— 
1173 К a t r o f i d a q u y i d ag i r e ak s iy a b o ‘y i c h a o k s i d l a n i s h j a r a y o n i
ketadi:
4 N H 3 + 5 0 2 = 4 N O + 6 H 20 (b) + 907 kJ 
(9.5)
A m m i a k n i oksidlanish reaksiyasi natijasida hosil boMayotgan r e a k ­
sion issiqlikni bi r qismi issiqli k-almashtirgich