Noorganik moddalar

Kuydirish jarayoni. 
M a ’l u m k i k o ‘p ki myoviy j a r a y o n l a r , ay ni qs a 
q a t t i q m o d d a l a r o ‘rtasi dagi k at a l i t i k k i m y o v i y j a r a y o n l a r y u q o r i
t e m p e r a t u r a d a o l i b b o r i l a d i . K i m y o v i y j a r a y o n l a r n i n g k e c h i s h
t e m p e r a t u r a s i g a qa r ab kuydirish j ar a yo n in i bir q a n c h a turlarga b o ‘lish 
m u m k i n . M a s a l a n , oksidlash va qaytar ish y o ‘li b i lan kuydirish, kalsi- 
n atsi ya, p i s h i r i s h j a r a y o n l a r i va b os hq a l ar .
O k s i d l a s h y o ‘li b i lan h avo i sh t i r o k id a ku yd ir i sh yu q or i t e m p e -
r a tur al i m a h s u l o t ishlab c h i q a r i s hg a a s o sl a n g a n . M a s a l a n , ikki va -
lentli t e m i r oksi di ( F e O ) ni u c h valent li t e m i r o ks idi ga aylantirish:
311

---

б Ғ еО + 0 2 = 2 Ғ е 0 Ғ е 20 3
4 Ғ е О + О , = F e 20 3
X r o m rud as id a gi u c h valentli x r o m n i olti val ent li x r o m g a a y l a n -
tirishni misol qilish m u m k i n . K o ‘p i n c h a t abiiy sulfid ru d as in i sulfat 
h o la t g a oksi dl ash h a m yu q or i t e m p e r a t u r a d a olib boriladi:
C u S + 1 , 5 0 , = C u O + S O,
2 S 0 , + 0 , 5 0 2< = > 2 S 0 3 
C u O + S 0 3
f
^ C
u
S 0 4
Y u q o r i d a k o ‘rsatilgan j a r a y o n d a avvalo met al l oksidi hosil b o ‘lib 
gu g ur t d i oks idi u c h o ks idi ga q a d a r o k s i d l a n a d i . S o ‘n gr a gu g ur t uch 
oksidi met al l oksidi b i lan bir l ashi b sulfat hosil qiladi.
Sulfid r u d a la r i n i e r u v c h a n h o l at g a kel tirish u c h u n b a ’z a n xlor 
bi ri kma l ar i b i lan kuydi ri ladi . Bu usul xlorli ku yd i ri sh d e b at al adi.
B u n i n g u c h u n sulfid bi ri km a l ar i osh tuzi b i l a n ar a l as ht i ri b 5 5 0 — 
600°C d a r a j a d a kuydi ri ladi . N a t i j a d a ajralib c h i q q a n S 0 2, C l , va 
F1C1 met al l ok s i d l ar i b i lan re aksi yaga kirishib x l o r i dl a r hosil qiladi.
B a ’zi b i r kuydi ri sh j a r a y o n l a r i q a y t a r u v c h i re aksi yal arga a s o s l a n ­
g a n b o ‘ladi. M a s a l a n , t a b i a t da gi f os f o r i t l a r d a n e l e m e n t l a r fosforni 
olish q a y t a r i s h j a r a y o n i b i lan ketadi. Q a y t a r u v c h i r e a ge n t sifatida 
k o ‘m i r q o ' l l a n i l a d i . J a r a y o n k r e m n i y i s h t i r o k i d a 1500°C t e m p e ­
r a t u r a d a ketadi.
C a 3( P 0 4) 2 + 5 C + 3 S iO , = P, + 5 C O + 3 C a S i 0 3
Bu reaksiya nat ij asi da ga z h o l a t i d a e l e m e n t a r fosfor va t os h qo l
hosil b o ‘ladi. S o ‘n gr a fosfor ni suv b i lan ishlash tufayli t e r m i k fosfor 
kislotasi ol inadi .
K o ‘p h o l a t l a r d a turli m i n e r a l r u d a l a r turli ki my ov iy b i r i k m a l a r
b i lan y u q or i t e m p e r a t u r a d a pishiriladi. N a t i j a d a e r u v c h a n yoki eri- 
m a y d i g a n m a h s u l o t l a r hosil boMishi m u m k i n . Maisalan, fosforitlarni 
i shqor i y m e t a l l a r tuzl ar i b i l a n pishirish n a t ij as i da e r u v c h a n h ol a t g a 
kelgan t er mo fo s f at n o m i bil an a t al ga n fosfor o ‘g ‘itlari olish m u m k i n :
C a 3( P 0 4) 3F + 2 N a 2C 0 3 + S iO , =
= 3 C a N a P 0 4 + C a S i 0 3 + N a F + 2 C O ,
T e r m o f o s f a t l a r n i ishlab c hi qa r i s h t e x n o l o g i ya s i n i n g a n c h a s o d-
daligi va si fat si z f o s f o r i t l a r q o ‘llash i m k o n i y a t i b o ‘l gani sababli
s a n o t d a k e n g q o ‘llanishi m u m k i n .
312

---

S h u n d a y qilib q a t t i q m o d d a l a r n i t e r m i k usul b i lan q a y t a ishlash 
g e t e r o g e n j a r a y o n l a r t u r k u m i g a kir adi . R e a k s i y a b e v o s i t a q a t t i q
m o d d a l a r z a r r a c h a l a r i o ‘rt as id a yoki q a t t i q z a r r a c h a l a r s u y u q va gaz 
fazasi b i l an ket ishi m u m k i n .
Ikki kristall ik m o l e k u l a g a ki ru v ch i m o d d a b i r - b i r i bilan u c h r a s h -
g a n d a , u c h r a s h i s h ( t o ‘q n a s h i s h ) n u q t a s i d a re aksi ya m a h s u l o t i d a n
i bo ra t b o ‘l gan m o n o m o l e k u l a r q a t l a m hosil b o ‘ladi. Kristall p a n j a -
ra hosil qi l ga n z a r r a c h a l a r t o ‘lqin singari h a r a k a t qiladi. H a r a k a t -
n i n g tezligi t e m p e r a t u r a n i n g ortishi bilan t ezl as hadi . S h u n i n g u c h u n
q a t t i q z a r r a c h a l a r kristall p a n j a r a s i n i n g t e b r a n i s h a m p l i t u d a s i qiz- 
d i r i l g a n d a e l e m e n t l a r a l m a s h i n i s h j a r a y o n i k e t ad i, y a ’ni ichki diffu- 
ziya b o s h l a n a d i . Bu b o s h l a n i s h t e m p e r a t u r a s i r e a k si y a n i n g b o s hl a -
nish t e m p e r a t u r a s i g a t e n g b o ‘ladi.
M o d d a l a r n i n g p is hi sh j a r a y o n i d a z a r r a c h a l a r s ir t ini ng y u m s h a -
shi va kristall p a n j a r a y e mi r i l i s hi s o d i r b o ‘l adi. K o ‘p a n o r g a n i k
t uz l a r n i ng pishish t e mp er a t ur as i t a x m i n a n erish da r aj as ida n 2 ba r ob ar
past b o ‘ladi. Metall oksidlari u c h u n 0, 8 b a r o b a r past. Kristall m o d d a
q a n c h a m a y d a va s o l i sh t i r m a yuzasi k o ‘p b o ‘lsa, s h u n c h a t e z va 
o s o n pi sh a d i . Pishish j a r a y o n i p o l i m o r f o ‘z g a r i s hl a r va ka p i l l ar a d -
s o r b s i y al a n g a n su v ni ng y o ‘qolishi nat ij asi da h a m ketishi m u m k i n .
Pi sh ga n m a t e r i a l l a r n i n g asosi y xususiyatlari u l a r n i n g g ‘ovak va 
m u s t a h k a m b o ‘lishidir. G ‘o v a k m at e r i a l l a r p i sh i sh i nat ij asi da gaz 
m o d d a s i hosil b o ‘ladi va x o m a s h y o m a y d a z a r r a c h a l a r d a n iborat 
m o d d a g a ayti ladi.
Y u q o r i t e m p e r a t u r a d a pi shi ri lga n m a h s u l o t l a r j a r a y o n nati jasida 
y u m s h a g a n h o l a t d a b o ‘lib, sovishi nati jasida q a t t i q , k a m g ‘ovak tosh 
hosil qiladi. Bu