Noorganik moddalar

Azot-vodorod aralashmasi 
— a m m i a k n i oksidlovchi k o n t ak t a p p a -
ratini i shga t us hi r i s h g a t ay y or l a s h u c h u n uni i ch i da g i t e m p e r a t u r a n i
ishchi t e m p e r a t u r a 1163 К — 1173 К g a c h a avv al d a n qi zdi ri b q o ‘yish 
u c h u n y o q i l a d i g a n a r a l a s h m a b o ‘lib, u ra ngsiz , h ids iz, y o n u v c h i
gazdir. 4 — 75 ( h) % c h e g a r a d a h a v o va ki sl or od b il an por t laydi .
Azot dioksidi 
— y o n m a y d i g a n , qi zg‘i s h - q o ‘n g ‘ir rangli, o ‘ziga xos 
b o ‘g ‘u v c h i hi dl i gaz. K u c h l i o k s i d l o v c h i h i s o b l a n a d i . K o ‘p g i n a
org an ik b i ri k m a l a r b u g ‘lari bil an p o rt lovc hi a r a l a s h m a l a r hosil qiladi. 
A z o t di o k s i d i ni h avoda gi m i q d o ri 120 m g / m 3 ni tashkil e t g a n d a k o ‘z 
q o r a c h i g ‘ini yallig‘l ani shi ga oli b keladi. A z o t d i oks idini h avoda gi
m i q d o r i 2 0 0 —40 0 m g / m 3 ga y e t g a n d a b u n d a y a t m o s f e r a d a i shl ov­
chi u n d a qi sqa vaqt b o ‘l ga n d a h a m uni h a y o t i u c h u n x av f - xa t ar
t u g ‘dir adi . A z o t oksidlari o ‘p ka g a h a m t a ’sir k o ‘rsatib, ul ar ni shishib 
ketishiga olib keladi. Az ot o ks idl ar i ni ng y o m o n xususi yat lar i dan biri,
306

---

u l ar ni h a v o d a yu qo ri m i q d o r l a r d a b o ‘l m a g a n h o l d a h a m bu oksi d- 
l arni o ‘p k a l a r d a yig‘ilib qol ishidi r. A z o t o k si dl ar i ni ishlab c hi qa r i s h 
b i nol ar i dagi h a v o d a ruxsat et ilgan konsent ra t si ya si ( N , 0 , ga ni sbat an 
h i s o b l a n g a n d a ) 5 m g / m 3 ni tashkil etadi.
A z o t
k is lo ta s i 
— o ‘t ki r hi dli, s a r i q r o q rangli s uy u ql i k b o ‘lib, 
y o n m a y d i , k u c h l i o ks idl ovchi h i s o b l a n a d i ; k o n s e n t r l a n g a n a z o t kis­
lotasi b il an q o g ‘ozga, y o g ‘o c h q ir i nd i la ri ga t a ’sir e t t i r i lga ni da ularni
a l a n g a l a t i b y u bo r a d i . Z a h a r l i . T e r i g a t u s h g a n d a o g ‘ir kuyi shni hosil 
qiladi. A z o t kislotasi b u g ‘lari na f as olish y o ‘llarini yallig‘laydi va 
tishlarni y em i r a d i . Ishlab c hi qa r i s h binol ari dagi h a v o d a azot kislotasi 
b u g d a r i n i n g ruxsa t etilgan ko n se n tr a ts iy asi 1 m g / m 3 ni tashkil etadi.
A z o t kislotasi ishlab c h i q a r i s h d a t ex n i k a xavfsizligining ma j bu r i y 
s h a r t l a r i d a n biri — b u h a m b o ‘lsa, k o n t a k t a p p a r a t i n i dast labki
qizdirish p a y t i d a ni t ro za gazlari bil an bir q is m a m m i a k n i ok s id la n ma y
o ‘tib ket is hi ga h a m d a k a t a l i za t o r t o ‘rlarini t eshilib qolishiga va ka t a-
l i z a t or ni z a h a r l a n i b qol ishiga aslo y o ‘l q o ‘y ma s li k. N i t r o z a gazidagi 
az ot oksidlari bi lan a m m i a k n i o ‘za r o t a ’siri nat ijasida a m m o n i y nitriti 
va ni trat i a e r o z o l l a r i hosil b o ‘lib qolishi m u m k i n ; ul ar ni k o m p r e s -
sorl ar , g a z p u f l a g i c h l a r va b o s h q a a p p a r a t l a r d e v o r l a r i d a t o ' p l a n i b
qol ishla r i p o r t l a s h g a olib kelishi m u m k i n . B u n d a y h od is a l a r ga azot 
kislotasini t o ' g ' r i d a n t o ‘g ‘ri usul b i lan si nt ez qi lishda h a m y o ‘l q o ‘yib 
b o ‘l m a y di . K o n s e n t r l a n g a n a z o t ki slotasiga o r g a n i k b i r i k m a l a r (sur- 
ka l uv c h i m o y l a r , e r i t u v c h i l a r va b o s h q a l a r ) ni t us hi b qoli shi h a m
j u d a k a t t a x a v f t u g ‘diradi. S h u n i n g u c h u n h a m n a f a q a t az ot kislotasi 
i shlab c h i q a r i s h i , balki b u t u n az ot s a n o a t i d a z a m o n a v i y a v t o m a t -
l as ht ir i lga n q u r i l m a l a r q o ‘l lashga va ul ar ni a s o s a n , yu q or i mal aka l i
k a d r l a r t o m o n i d a n bosh qa r il i sh i t a q o z o etiladi.