Noorganik moddalar

5. Qattiq reagentlarni aralashtirish.
M o d d a l a r n i quyi lti ri sh j a r a y o n i d a uzliksiz a r al as ht i ri sh m a ’l um 
ijobiy a h a m i y a t g a ega, c h u n k i a r al as ht ir i sh n at i j a s i da m o d d a l a r n i
315

---

si rt ida hosil boMgan m a h s u l o t q a t l a m i y e m i r i l i b yangi r e ag e n t l ar ni
reaksiyaga kirishini o so nl as ht ir a di . S h u n d a y qilib y u q o r i d a k o ‘rsatil- 
gan t a d b i r l a r n i jor i y qi linsa t e x n o l o g i y a d a p is hi r i sh j a r a y o n i n i qu la y
s h a r o i t d a olib bori sh m u m k i n .
N A Z O R A T S A V O L L A R I
1. Eritish usullari qanday ishlab chiq arish larda q o ‘llaniladi?
2. C h o'k tirish ja r a y o n in in g qanday turlari bor.
3. T e r m o f o s f a t l a r is hlab c h iq a r i s h d a q a n d a y k i m y o v i y o ‘z g a ris h la r so d ir
b o ‘ladi?
4. Pishish ja ra y o n id a suyuq fa z a n in g b o ‘lishi q a n d a y aham iyatga ega?
5. Qattiq m oddalarni pishirish tezligi n im a g a b o g ‘liq?
6
. T erm ofos fatlar nim a?
7. Fosfatlarni kuydirish davrida n im a u ch u n S iO , q o ‘shiladi?
8
. Qattiq moddalar o'rtasida ketuvchi reaksiyalarni tezlatish tadbirlari nim adan
iborat?
9. Kuydirish ja ra y o n in in g tezlati sh tadbirlari -chi?
10. F o sfo ritn i ko'm ir bilan qaytarishda q u m n i n g aha m iy a ti n im ada?
1.2. E R IT IS H VA E R ITIB AJRATIB O L IS H
M o d d a l a r n i n g kristallik s tr u k t ur a s i n i e r i t u v c h i orqali buzi lishini 
qattiq m o d d a n i n g erishi d e b at ash m u m k i n . E r i t m a g o m o g e n ti zi mni
tashkil e t g a n b o ‘lib, e r u v ch i k o m p o n e n t h a m d a e r ig a n m o d d a n i n g
mo le k u l a s i va i o n l a r i d a n tashki l t op g a n .
H a r q a n d a y q a t t i q m o d d a n i n g s u y u q l i k d a e r i s h i n i k i m y o v i y
r eaksiya d e b t as avvur qilish m u m k i n , c h u n k i j a r a y o n solvitatsiya 
orqali ( a g a r d a e r it uvc hi suv b o ‘lsa g i d r a t a t s i ya ) , y a ’ni e r i t m a d a t u r -
g ‘u n h ol idagi e r ig a n b i r i k m a z a r r a ch a l a r i ( m o l e k u l a , i on l ar ) e r it uv- 
c h i n i n g m o l e k u l al a r i ionlari b i lan hosil b o ‘ladi.
E r u v c h a n l i k fi zi k- ki myovi y j a r a y o n b o ‘lishi m u m k i n . Fiz i k er uv- 
c h a n l i k d a m o d d a er iydi, s h u n i n g d e k , uni y a n a q ay t a kristallizatsiya 
qilish m u m k i n . Ki my ov iy e r u v c h a n l i k d a m o d d a e r i t u v c h i m o d d a
b i lan ki my ov iy r eaksi yaga kirishib, uni q ay t a aj ra t ib olish i mk on i
b o ‘l ma ydi . B a r c h a h o l a t l a r d a erish j a r a y o n i d a s uy u q faza er iydigan 
m o d d a n i n g sirti b o ‘yi cha h a r a k a t d a b o ‘ladi. N a t i j a d a zichlik ayirmasi 
b o ‘l ganl igi s a b a b li t a b i i y k o n v e k s i y a e r u v c h a n l i k k a o li b b o r a d i .
S o ‘ngra m o d d a n i n g b u n d a y h a r a k a t i g a q a r a m a y , fazal ar c h e g a r a s id a
s uy u q d i ff uz i o n q a t l a m hosil b o ‘lib, m o l e k u l a r va kon v ek ti v di f f u­
ziya natijasida erigan m o d d a e r it ma massasiga o ‘tadi, er ituvchi m o d d a
316

---

e s a e r i y o t g a n q a t t i q m o d d a sirtiga q a r a b h a r a k a t l a n a d i . S h u n i n g
u c h u n q a t t i q kristall m o d d a l a r n i n g erish tezligi di ff u z io n k i ne t ik a
q o n u n l a r i b i l a n a n i q l a n a d i . B a ’zi v a q t d a tezli k f a z a l a r n in g sirtidagi 
u chr as huvi g et er o g e n kimyoviy reaksiyani tezligi bilan aniqlanib, y a ’ni 
ki myoviy k i n et i k a q o n u n l a r i g a b o ‘ysunadi . S h u n d a y qilib erish rejimi 
q a t t i q - s u y u q t i z i m d a ki ne t i k va di ff u z io n b o ‘lishi m u m k i n .
Er i sh j a r a y o n i i o n l a r n i n g ki my ov i y p o t e n s i a l i n i n g e r i t m a d a va 
kr i s t al l an is h s i r t i d a t e n g b o ‘l m a g u n c h a d a v o m e t ad i va n a t i j a d a 
t o ‘y i ng a n e r i t m a hosil b o ‘ladi. 0 ‘t a t o ‘y i ng an e r i t m a esa q i s m a n
hosil b o ‘lishi m u m k i n , a m m o b u n d a y e r i t m a t e r m o d i n a m i k b e q a r o r
t i z i m l a r q a t o r i g a kiradi.
F i zi k e r i s h t ezli gini q uyi da gi t e n g l a m a b i lan a n i q l a s h m u m k i n :
- d N / F d r