Noorganik moddalar


N A Z O R A T S A V O L L A R I



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə202/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   198   199   200   201   202   203   204   205   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

N A Z O R A T S A V O L L A R I
1. A z o t k i s lo t a s i n i n g x u s u s iy a tla r i h a q i d a g a p ir ib b e r i n g .
2. A m m i a k n i o k s i d la s h u c h u n q a n d a y k a ta l i z a t o r l a r is h la t il a d i?
3. P l a t i n a k a t a l i z a t o r i d a a m m i a k n i a z o t m o n o o k s i d i g a c h a o k s i d la s h m e x a n i z -
m i n i t u s h u n t i r i n g .
4. A z o t k i s lo t a s in i a t m o s f e r a b o s i m i va y u q o r i b o s i m o s t i d a is h la b c h i q a r i s h d a
p l a t i n a n i n g y o 'q o l i s h i n i m a l a r d a n ib o r a t e k a n li g i n i tu s h u n t i r i n g .
5. A z o t m o n o o k s i d i n i a z o t d i o k s i d i g a o k s i d l a s h r e a k s i y a s i n i y o z i n g . Bu 
r e a k s i y a n i n g te z lig ig a t e m p e r a t u r a va b o s i m n i n g t a ’s i r in i tu s h u n t i r i n g .
6. K o n s e n t r l a n m a g a n a z o t k is lo ta o l i s h n i n g q a n d a y ta s v irlari m a v ju d ? U la r n i n g
b i r - b i r i d a n farqi n i m a d a ?
7. A z o t k is lo ta s i is h la b c h i q a r i s h d a t a s h l a n d i q g a z l a r n i t o z a l a s h n i n g q a n d a y
u s u lla ri q o ‘l l a n ila d i?
8. K o n s e n t r l a n g a n a z o t kis lo tasi o lish u s u lla r i h a q i d a g a p i r i b b e ri n g .
307


U C H I N C H I Q I S M
M IN E R A L 0 ‘G ‘ITLAR T E X N O L O G IY A SI
MINERAL 0 ‘G‘ITLARNING XALQ XO‘JALIGI
VA QISHLOQ XO‘JALIGIDAGI
AHAMIYATI
S a n o a t n i n g k u n sayin o ‘sishi va q is h l o q x o ‘jal ik m a h s u l o t l a r i g a
t al abni os hi shi o ‘z nav ba ti da m i n e r a l t uz l ar ga b o ‘lgan e ht i yo j n i o r t i-
shi ga olib k e l m o q d a . Ayni qs a, m i n e r a l t u z l a r ishlab c h i q a r i s h u c h u n
x o m a s h y o zaxir asi ni t a ’m i n l a s h va o z u q a m a h s u l o t l a r i g a b o ‘lgan t a ­
l a b n i q o n d i r i s h u c h u n q i s h l o q x o ‘j a l i g i n i k i m y o l a s h t i r i s h k a t t a
a h a m i y a t g a ega. M i n e r a l t u z l a r i c h i d a a y n i qs a m i n e r a l o ‘g ‘it sifatida 
q o ‘l la n i l a di ga n t u z l a r n i n g a h a m i y a t i katta.
Ho zi rg i z a m o n d a i n s o n iy at o ldi dagi t u r g a n m u a m m o l a r d a n biri 
o z u q a m a h s u l o t l a r i va s a n o a t n i x o m a s h y o b i l a n t a ’m i n l a s h s ana la di . 
H o s i l d o r ye r la r hozirgi d a v r d a q i s h l o q x o ‘j a l i k m a h s u l o t l a r i olish 
u c h u n b a n d va yangi yer larni o ‘z l a s ht ir i sh es a deyarli y e c h i l m a s
m u a m m o g a ayl andi . A ho li soni k u n sayin o ‘sib b o r m o q d a . U l ar n i
o z i q - o v q a t m a h s u l o t l a r i b i lan t a ’m i n l a s h n i f a q a t g i n a h os i l dor l ikni
oshi ri sh y o ‘li b i lan t a ’m i n l a s h m u m k i n . H o s i l d o r l i k n i o s hi r i s hn i ng
b i r d a n - b i r asosiy y o ‘li m i n e r a l o ‘g ‘itlarni k o ' p l a b ishlab c h i q a r i s h -
d a n i bor at di r.
M ineral o ‘g ‘itlar
d e b ho si l do r l i kn i o s h i r i s h g a va yer ni u n u m l i
q i l i s h d a i s h l a t i l a d i g a n , t a r k i b i d a o ‘s i m l i k u c h u n z a r u r b o ‘lgan 
e l e m e n t l a r g a ega t uz l ar ga aytiladi.
0 ‘si ml i k t o ' q i m a l a r i turli e l e m e n t l a r d a n tashki l t o p g a n b o ‘lib, 
u n i n g q u r u q q i s m i n i n g 90% ni k a r b o n , ki sl or o d , v o d o r o d tashkil 
qiladi. Q o l g a n 8 —9% ni esa az ot, fosfor, kaliy, ma g n i y, ser a, kalsiy, 
t e m i r tashkil qiladi. Bu asosiy e l e m e n t l a r d a n t as hqar i o ‘si mli k hayoti 
va m o d d a a l m as h in i s h j a r a yo ni ni i dora qilish u c h u n mis, bor, m ol i b -
d e n , k ob a l t , rux va b o s h q a l a r h a m z a r u r e l e m e n t l a r b o ‘lib h i s o b l a ­
nadi . Bu h a m m a s i b o ‘lib 1—2% ni tashkil qi l g a n i sababli 

Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   198   199   200   201   202   203   204   205   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin