Noorganik moddalar

Sulfat k islotasin ing ishlatilishi. 
S u lfat k islotasi x alq x o ‘ja lig id a
k a tta m i q d o r d a ish latila d i. S h u n in g d e k , ta n n a r x i b o 'y i c h a a r z o n va 
e n g k u c h li k is lo ta la r d a n biridir. A y n iq s a o ‘g ‘it s a n o a ti d a , tib b iy o td a
t o ‘q im a c h ilik , k im y o s a n o a ti d a esa n a m g a z la rn i q u r i t i s h d a , m u d o -
5

---

fa a d a , n e f tn i q a y ta ishlash s a n o a ti d a , a m m i a k l i c h iq in d i g a z la r d a n
a m m i a k n i u s h la b , a m m o n i y sulfat kabi m in e r a l o ‘g ‘it ishlab c h i q a ­
rish d a k o ‘p ishlatila di. E k s tra k s io n fo sfo r k islo ta sin i ishlab c h i q a ­
rish d a h a m sulfat kislotasi k o ‘p ishlatiladi.
Sulfat kislotasi m e ta lla rn in g yuzini yuvish d a k o ‘p m i q d o r d a sarfla- 
n a d i. Bu j a r a y o n n i n g c h iq in d is i b o ‘lib t e m i r sulfati hosil b o ‘ladi, 
uni k rista lla n tirib c h o ‘k m a g a tu sh irib o lin a d i. K o n s e n t r la n g a n sulfat 
va a z o t k is lo ta la rin in g a r a la s h m a s i o r g a n ik m o d d a l a r n i n itr a tla s h
j a r a y o n i d a . A n i l - b o ‘yo q s a n o a ti d a y a r im m a h s u l o t la r n i , p o rtlo v c h i 
m o d d a l a r (n itro g lits irin , tro til va b o s h q a la r ) o lish u c h u n q o ‘lla n ila - 
di. Sulfat kislotasini y a n a gidroliz s a n o a tid a k a ta liz a to r sifatida, s u n ’iy 
to la ish lab c h i q a r i s h d a va b o s h q a k o ‘p s o h a l a r d a is h la ta d ila r.
1.2. ISHLAB C H IQ A R IS H USULLARI
Z a m o n a v i y sulfat kislotasi ishlab c h i q a r u v c h i k o r x o n a la r u c h u n
d a s tla b k i x o m a s h y o o ltin g u g u r t d io k sid i ( o ltin g u g u r t t o ‘rt o k sid i), 
k islo ro d v a suv h is o b la n a d i. U l a r o ra sid a g i o ‘z a r o t a ’s irla sh u v q u y i- 
dagi s t e x io m e tr ik t e n g l a m a b o ‘y ic h a k etadi:
S 0 2 + y 2 0 2 + n H 20 = H2S 0 4 + (n - 1)H20 + Q
Bu j a r a y o n n itr o z a va k o n ta k t usu llari b ila n a m a lg a o sh irila d i.
N i t r o z a va k o n ta k t u s u lla rin in g b i r - b i r i d a n asosiy farqi a so s a n
S 0 2 g a z in i S 0 3 gaziga q a n d a y o k s id la s h g a b o g ‘liq. N i t r o z a u su lid a
S O , ni S 0 3 g a c h a o k s id la n is h i a so s a n s u y u q fa z a d a k e c h a d i va kis- 
l o r o d n i b e r is h a z o t o k sid lari y o r d a m i d a a m a lg a o s h iris h g a a s o s l a n ­
gan . A z o t o k sid lari ( N 0 2, N 20 3, N 20 3) S O , ni S 0 3 g a c h a o k sid lab , 
o ‘zlari N O g a c h a q a y ta rila d i. N O esa g a z a r a la s h m a s id a g i k islo ro d
b i l a n s u y u q va g a z li f a z a l a r d a o k s i d l a n a d i . 0 ‘t g a n a s r n i n g 70- 
yilla rigacha natriy sulfat (ke yinroq superfosfat) ishlab ch iq a rish u c h u n
n i t r o z a usuli b ila n o lin a d ig a n sulfat k islotasi q o ‘lla n ib k e lin g a n .
A n g liy a d a 1 8 31-yilda F illips S O , k is lo ro d b ila n q a t t i q p la tin a
k a ta liz a to r i yu za sid a o k sid lan ish m u m k in lig in i ixtiro qilishi fa q atg in a 
o ‘tg a n a s r n in g 7 0 -y illa rid a g in a k e n g q o ‘lla n ila b o s h l a n a d i . B u n d a y
u s u ln in g k e c h o £zlash tirilish ig a p la tin a li k a t a l i z a to r o ‘z faolligini tez 
y o ‘q o tish i sabab b o ‘lgan b o ‘lsa, ik k in c h id a n esa o le u m iste ’m o lch ila ri 
p a y d o b o ‘lm a g a n edi.
0 ‘tg a n a s r n in g 7 0 -y illa rid a K n i t c h a n i n g ishlari tufayli o l t in g u ­
g u r t t o ‘rt o k sidi ta rk ib id a m ish y a k m a v ju d lig i tu fayli a n iq l a n d i . U 
k u y d irish gaz in i k a ta liz a to r z a h a r i d a n to z a la s h u su lin i h a m to p d i.
6

---

K o n t a k t j a r a y o n i n i n g riv o jla n is h id a R o ssiy a d a ishlab c h iq a r ilg a n
T e n t e le v k im y o z a v o d i tiz im i k a tta a h a m i y a t k asb etd i. Bu tizim
a m a lg a jo r iy q ilin d i va o ‘s h a d a v r u c h u n z a m o n a v i y ta k o m illa s h g a n
tiz im b o ‘lib h is o b la n a r d i. F o y d a la n ilg a n k a t a l i z a to r p la tin a la s h g a n
asbe st k o ‘r in is h id a b o ‘lib, b a r b o ta j tip id a g i a d s o r b e r l a r ishlatilgan. 
1 9 1 7 -y ild a 64 ta T e n t e le v tiz im la r i turli m a m l a k a t l a r d a ishlatilgan.
H o z ir g i k u n d a j a h o n d a k a t t a m iq d o r d a g i sulfat kislotasi k o n ta k t 
usuli b ila n ish la b c h iq a r ila d i. Sulfat k islotasini k o n t a k t usuli bilan
ishlab c h i q a r i s h n i n g o ‘sishi y u q o ri te x n ik d a r a ja d a jih o z la n g a n lig i, 
to z a va k o n s e n t r l a n g a n k islo ta g a b o ‘lgan ta l a b n i n g borligi, j a r a y o n -
ni a v to m a t l a s h t i r i s h m u m k in lig i, s h u n i n g d e k y o ‘l q o 'y ila d ig a n d a -
ra ja g a c h a a t m o s f e r a g a c h iq ib k e ta d ig a n g a z la r d a o ltin g u g u r t o k s i d ­
lari k o n s e n tra ts iy a s i m i q d o r i n in g kam lig i b ila n a n iq la n a d i.
K o n ta k li su lfa t k islo ta sin i ishlab c h iq a r is h k o rx o n a la r i a v t o m a t -
la s h tirilg a n te x n o lo g ik j a r a y o n n i b o s h q a r is h tiz im la ri b ila n q u r o l-
la n g a n .
S ulfat k islo ta s in i k o n t a k tli o lish j a h o n d a ikki usul b ila n a m a lg a
o s h ir ilm o q d a :
— b ir m a r t a k o n t a k t l a n a d i g a n u su ld a S 0 2va S 0 3g a c h a o k sid lash
9 7 , 5 —9 8% y e ta d i va a tm o s f e r a g a y o ‘l q o ‘yilishi m u m k i n b o ‘lgan 
c h e g a ra v iy m i q d o r d a n o r t i q S 0 2va S 0 3 c h iq in d i g a z la r b ila n c h iq ib
ketadi, bu esa b u n d a y tiz im la rd a tozalash b o ‘lim ini q urishga q o ‘s h im - 
c h a x a r a ja tla r ta la b qiladi.
— ikki m a r t a k o n ta k tla n a d ig a n u su ld a va ikki m arta li absorbsiyada 
S 0 2 ni S 0 3g a c h a o k s id la n is h d a ra ja si 9 9 , 7 — 19,8% ni ta sh k il qiladi, 
b u esa q o ‘yilishi m u m k in b o ‘lgan S 0 2va S 0 3 k o n s e n tra ts iy a sig a c h i -
q in d ila rn in g m iq d o ri m o s keladi. Ikki m a r ta k o n ta k tla n a d ig a n tiz im d a
k o n t a k t u s u lid a su lfat k islo ta sin i ishlab c h iq a r is h q u y id a g i b o s q ic h -
la r d a n ib o ra t b o 'la d i:
1) x o m a s h y o n i ta y y o rla s h ; 2) o l tin g u g u r t t o ‘rt o k sid in i olish ;
3) g a z n i to z a la s h ; 4) o ltin g u g u r t t o ‘rt o k sid in i o k sid la sh ; 5) S 0 3 a b - 
sorbsiyasi; c h i q i b k e tu v c h i g a z la rn i to z a la s h . Ikki m a r t a k o n t a k t ­
la n a d ig a n va ikki m a r t a a b s o r b siy a la n a d ig a n t iz im d a sulfat kislotasini 
o lis h d a o lt in c h i b o s q ic h m a v ju d e m a s .
S u lfat k islo ta s in i ishlab c h i q a r i s h n i n g k o n ta k t u suliga h o ‘l k a ta - 
liz d e b a ta la d ig a n usul kiradi. V o d o r o d sulfitni y o n d i r i s h d a n o lin g an
a n c h a m i q d o r d a n a m s a q la y d ig a n o ltin g u g u r t t o T t o k sidi u tiliz a to r -
q o z o n d a n o ‘t a d i , u y e r d a ~ 1 0 0 0 ° C g a c h a soviydi, y u v ilm a s d a n va 
q u r i t i lm a s d a n 4 4 0 —4 50°C k a ta liz a to r n in g b i r i n c h i q a tla m ig a keladi. 
O lin g a n k islo ta 76% g a ega b o ‘ladi.