Noorganik moddalar

Vodorod
H
2
0,00005
0,0000036
9.
Kscnon
Xe
0,000009
0,00004
10.
O zo n
o 3
0,000001
0,000001
A t m o s f e r a havosi t a r k i b i d a j u d a o z m i q d o r d a bu g a z l a r d a n t a s h ­
qari m e t a n , a z o t m o n o o k s i d i va b o s h q a g a z l a r h a m b o ' l i s h i m u m ­
kin. A m m o , t e x n i k h i s o b l a r d a q ur i ti lga n h a v o n i n g o ' r t a c h a t arki bi ni
( h) 79% a z o t va ( h ) 21% k i s l o r o d d a n i bo ra t d e b qa b u l qi linga n.
D e m a k , a m a l i y o t d a q u r u q h a v o ni azot va k i s l o ro dd an tashkil t o p ­
gan b i n a r g a z a r a l a s h m a s i d e b h i so bl a s h m u m k i n . B u n d a y shar tli 
h o l at h a v o n i uni tashkil e t u vc h i k o m p o n e n t l a r g a a j r a t i s hd ek m u r a k -
kab j a r a y o n n i a n c h a g i n a s o d d a l a s h t i r i s h g a o l ib keladi.
H a v o n i a jr a ti s hni asosiy mu ra k k ab l i g i s h u n d a n iborat ki , s u y u q
a z o t va k i s l or o d l ar n i a t m o s f e r a b o s i m i d a q a y n a s h t e m p e r a t u r a l a r i
74

---

m o s r a vi sh da 77 , 3 9 К va 9 0, 1 9 К ga t e n g b o ‘lib, u l a r o r a sida gi farq 
j u d a k i c h i k y a ’ni 12,8 К g ag i na t e n gd i r , xolos.
Y u q o r i d a g i l a r n i e ’t i b o r ga olib, h a v o n i a j r a t i s h n i ng q uy ida gi t ur
v a usu l l ar i n i t a k l i f et is h m u m k i n . Bu t u r l a r ikki xilga boMinadi: 
a) ki myoviy t ur ; b) fizik t ur. Ki myovi y t u r b o ' y i c h a h a v o n i ajratishda 
u n i n g k o m p o n e n t l a r i d a n b i ri ni b i r o n t a ( a b s o r b e n t yoki a d s o r b e n t )
m o d d a b i lan ki my ov iy reaksiyaga kiritish orqali o ' z i g a biriktirib olib, 
g a z f a za s i da esa h a v o n i n g i kk i nc h i k o m p o n e n t i q ol adi . Bu t urga 
mi sol t a r i q a s i d a h a v o da g i k is lo ro d ni qi zd i ri l ga n m i s b i l a n y u q o r i d a
b a y o n q i l i n g a n ki my ov iy reaksi yasi ni k o ' r sa t i s h m u m k i n :
4 C u + 0 2 = 2 C u , 0 + Q 
(3.1)
Bu r e aksi ya b o ' y i c h a ga z fazasi da deyarli t o z a a z o t q o la di . Yoki 
h a v o d a g i k i s l o ro d n i o r g a n i k b i r i k m a — pi ra g a l l ol ni i s hqor da gi e r i t ­
masi o r qa l i y ut t ir i b , ga z fa za s ida o z o d e l e m e n t a r a z o t n i q ol di ri sh 
va h o k a z o l a r . Bu t u r t e x n o l o g i k j i h a t d a n ni sb at an s o d d a b o ' l s a h a m ,
a m m o i qt is od i y s a m a r a d o r l i g i j i h a t d a n a n c h a g i n a past di r. S h u n i n g
u c h u n h a m , b u t u r a m a l i y o t d a ishl at il maydi .
H a vo n i a j ra t ishni ng fizik turiga quyidagi usullarni kiritish m u m k i n:
a) p a r a m a g n i t l i usul;
b) m a r k a z d a n q o c h m a k u c h usuli.
d) a d s o r b s i y a usuli;
e) d i ff uz iya usuli;
0 h a v o n i fraksiyaviy k o n d e n s a t s i y al a s h usuli;
g) s u y u q h a v o n i b u g ' l a t i s h usuli;
h) s u y u q h a v o n i rekt i fi ka tsi yal ash usuli.
P a r a m a g n i t l i u su l da az ot va ki sl or o d ni m a g n i t l a n i s h xususiyat lari 
h a r xilligi dan f o y da l a n i s h k o ' z d a t ut il ga n . M a r k a z d a n q o c h m a k u c h
usul ida a z ot va ki sl or odni zichliklari h a r xil, y a ’ni t e m p e r a t u r a 273 К 
va b o s i m 0,1 M P a ga t e n g b o ' l g a n s h a r o i t d a m o s r a vi s h d a 1,25 g / /
va 1,44 g / / b o ' l g a n l i g i d a n foyda la ni l a di . Bu usul ga k o ' r a g a z hol i-
dagi h a v o si l in dr i k i di shga k a t t a t ez l i kd a u r i n m a h o l i d a b e r i l g a n d a
k is l o r od i d i s h n i n g t as hqi devor i or q a li , n i s b a t a n y e n g i l r o q k o m p o ­
n e n t a z o t es a i d i s h ni ng o ' r t a s i d a n oli nishi m o ' j a l l a n g a n edi.
A d s o r b s i y a u s u l i d a s eolitlar, y a ’ni m o l e k u l a r e l a k l a r d a h a v o n i
ajratish rejalashtirilgan. Diff uzi ya usuli esa ya r im o ' t k a z g i c h l i t o ' s i q -
lar — m e m b r a n a l a r or qa li h a v o k o m p o n e n t l a r i n i h a r xil tezli kdagi
diffuziyasiga a s o sl a n ga n .
H a v o n i fraksiyaviy k o nd en sa t s i ya l a s h usul ida h a v o n i ast a- seki n 
sovitilishi natijasida birinchi bo'lib uning yuqori temper at urada qaynovchi 
k o m po n en t i , y a ’ni kislorod kondensatl anib, s o' ng esa nisbatan pastroq 
t e m p e r a t u r a d a q a y n o v c h i k o m p o n e n t i , y a ’ni a z o t k o n d e n s a t l a n i b ,
al ohi da- al ohida suyuqlikka o'tishlari va bu hosil bo' l gan suyuqliklami
75

---

al ohi da- al ohida bug'latib, toza kislorod va azot olish maqsadi q o ‘yilgan 
edi. Suyuq havoni fraksiyaviy bugMatish usulida suyuq havoni sekin-asta 
isitilsa, past t emper at ur ada qaynovchi k o m p on e n t i , y a ’ni azot birinchi 
b o ‘lib, keyin esa yuqori t e m pe r at u ra d a qaynovc hi k o m p o n e n t , y a ’ni 
kislorodni b u g 1 fazasiga o ‘tkazilishi ko‘z d a t utilgan edi.
S u y uq h av on i rektifikatsiyalash usuli t arelkali vertikal m i n o r a l a r -
d a a m a l g a oshirilib, s uyuq ha v o a s ta- seki n isi ti lganda u b u g ‘lanadi.
Bu j a r a y o n d a bi rinchi b o ‘lib, past t e m p e r a t u r a d a q a yn ov ch i k o m p o ­
nent , y a ’ni azot asosan, b u g ‘lanadi. Lekin, bu v a q t d a ni sb at an yuqori 
t e m p e r a t u r a d a q a y no vc hi kislorod h a m q i s m a n b u g ‘lanadi, c h u n k i
ul ar n i ng q a y n a s h t e m p e r a t u r a l a r i bir-biriga j u d a yaqin. Bu bug' a r a-
lashmasi m i n o r a n i n g pastki q i s m i d a n h i s o b l a n g a n d a b ir i nc h i t ar e l ka-
dagi s uyuq azot va s uyuq ki sl or o dd an iborat s u y u q ha v o bi lan u c h r a -
shadi. Bu v a q t da ni sbat an yuqor i t e m p e r a t u r a d a b o ' l g a n a z ot va kis­
lorod bug' lar i bilan u chr as ha di . B u n i n g nat ij asi da kislorod bug' lar i 
k o nd e n s a t l a n ib , m i n o r a n i n g pastiga oq i b t u s ha d i. Bu k o n d e n s a t l a -
nish issiqligi hisobiga t arelkadagi s uyuq az ot es a b u g' l a n i b , m i n o r a n i
pa s ti d a n kel ayot ga n azot bug' lar i bilan q o ' s h il i b , yuqor i tarelka, y a ’ni 
p a s t da n i kkinchi tarelkaga o ' t a d i . U yer da h a m va b o s h q a t ar elkalar- 
d a h a m b ir i nc h i tar e lk ad ag id ek j a r a y o n qayt ar ilaveradi.
Bu u s u l l a r n i ng m a z m u n i g a k o ' r a t ahlili s h u n i k o ' r s a t a d i k i , p a r a -
magnit li va m a r k a z d a n q o c h m a k uc h usullarini hozirgi v aqt da q o' l l a b
b o ' l m a y d i , c h u n k i b u u su ll a r da n i sb a t a n ka t t a e l ek t r energiyasi sarf- 
l anadi, adsor bsi ya va diffuziya usullari b o ' y i c h a ilmiy va a ma l i y ishlar 
uzil-kesi l t u g a l l a n g a n e m a s va u l a r d a i qt is od iy va t ex n o l o g i k qu la y
s h a r o it l ar n i t op i s h b o ' y i c h a ishlar d a v o m e t t i r i l m o q d a . H a v o n i f r a k ­
siyaviy kondens ats iyal as h va s u yu q havoni fraksiyaviy bu g' l at i sh us ul ­
larini h a m h a v o n i ajratish u c h u n q o ' l l a b b o ' l m a y d i , s aba bi — az ot
v a k i s l o r o d l a r n i q a y n a s h t e m p e r a t u r a l a r i b i r - b i r i g a j u d a y a q i n
b o' l g an l i gi u c h u n i kkala u su l da h a m t o z a az ot yoki ki sl or od o ' r n i g a
q is ma n kislorod bilan ar al ashgan azot va q i s m a n a z ot bilan aralashgan 
kislorod ol in ad i. S h u n d a y qilib, R e s p u b l i k a m i z d a g i k i m y o k o r x o n a -
l ar i da h a v o n i aj ratish u c h u n hozirgi v a q t d a y a g o n a usul — y a ’ni 
s u y u q h a v o n i rektifikatsiyalash usuli q o ' l l a n a d i . A m m o b u usulni 
ama l ga oshirish u c h u n havoni a vva la mbor s uyuql ikka o 't ka z is h lozim,
b u n i n g u c h u n esa c h u q u r sovuql ik i shl at is h t a l a b etiladi.