Noorganik moddalar

2. H a v o n i su y u q la n tirish va s o ‘ngra u n i ajratish u ch u n ch u q u r sovu q lik o lis h -
n in g q a n d a y sikllari q o 'lla n a d i?
3. N im a u c h u n h a v o n i suv b u g‘i, u glerod d io k sid i, c h a n g va a setilen d a n to z a -
lash zarur? Y irik havo ajratish q urilm alarida h a v o n i bu aralashm alardan
qan d ay to za la n a d i?
4. A K T -1 5 h a v o ajratish qu rilm asi q an d ay ishlaydi.
5. R eg cn era to rla r, bu q u rilm adagi pastki va yuqorigi rcktifikatsiya m in oralari,
a so siy k o n d c n sa to r -b u g 'la tg ic h la r tu z ilish in i tu sh u n tirib bcring.
6
. A K T - 1 5 h a v o a jr a tish q u r ilm a s in i a v t o m a t ik b o s h q a r is h n in g a s o s iy
p rin sip larin i so 'z la b bcring.
7. G a z va su yu q lan tirilgan h old agi gazlar qanday sa q la n ish i va tash ilish i haqida
s o ‘zlab b cring.
127

---

4-BOB
VODOROD VA AZOT-VODOROD ARALASHMASINI
ISHLAB CHIQARISH
4 . 1 . E L E M E N T A R V O D O R O D N I N G F I Z I K - K I M Y O V I Y
X U S U S I Y A T L A R I , X A L Q X O U A L I G I D A G I
A H A M I Y A T I V A N A V L A R I
V o d o r o d n o r m a l s h a r o i t d a ( b o si m 0,1 M P a , t e m p e r a t u r a s i 273 K) 
r angsiz, h ids i z g a z holidagi m o d d a b o ‘lib, v o d o r o d n i n g ki myoviy 
bel gi si H ( g i d r o g e n i u m ) , u n i n g a t o m o g ‘irligi 1 , 0 07 9 4 u g l e r o d
birligiga t engdi r. V o d o r o d mo l ek ul as i n o r m a l s h a r o i t d a ikki a t o m d a n
i bor at b o ‘lib, ki my ov iy f or mu l as i H 2, m o l e k u l a r oghr l igi 2 , 0 1588
u.b. ga t engdi r.
V o d o r o d 1766-yi lda G . K a v e n d i s h t o m o n i d a n k a s h f etilgan. Rux,
t e m i r va qa l ayga os h tuzi kislotasi, y a ’ni x l o ri d kislotasi va sulfat 
kislotasi t a ’sir et t i r i l ga n da , G . K a v e n d i s h y o n u v c h i ga z ol ga n va u 
g a z n a s u v d a va n a i s h q o r l a r d a , n a a m m i a k d a e r i m a g a n h a m d a
h a v o d a n 11 m a r o t a b a , s u v d a n es a 9 00 0 m a r t a yengi l e k a n li g i n i
a ni ql aga n.
V o d o r o d quyi dagi asosiy xususi yat lar ga ega:
1. Ni sbi y m o l e k u l a r mas sas i 2, 0149.
2. M o l y a r h a j mi , litr ( 2 73 , 1 5 К t e m p e r a t u r a va 0 , 1 0 13 3 5 M P a b o ­
s i m d a 22, 41 2 ).
3. Q a t t i q h o l d a g i v o d o r o d n i n g e r i s h t e m p e r a t u r a s i , К ( b o s i m
0 , 1 0 1 3 25 M P a ga t e n g b o ‘l g an d a) 13,95.
4. S u y u q h ol d a g i v o d o r o d n i n g q a y n a s h t e m p e r a t u r a s i , К ( bos im 
0 , 1 0 1 3 25 M P a ga t e n g b o ‘l g an d a ) 20, 66.
5. Kritik o ‘l ch aml ar i:
t e m p e r a t u r a s i , К 33, 25 
bo si mi , M P a 1,297
s o l i s h t i r m a ha j mi , m 3/ k g 0, 032225.
V o d o r o d quyi dagi t e r m o d i n a m i k xususi yatlarga ega ( b o si m 2,533 
M P a va t e m p e r a t u r a 273, 15 К ga t e n g b o ‘l ganda) :
6. U c h u v c h a n l i k , M P a 2,673
7. N i s bi y h a j m , m 3/ k g 0, 4512
8. N i s bi y e n t r o p i y a , k J / ( k g • K) 13,25
128

---

9. Ni sbi y e n t a l p i y a , k J / k g
25, 34
10. Ni s bi y issiqlik sig‘i mi , k J / ( k g • K) 
14,29
11. Issiqlik o ‘t k a z u v c h a n l i g i ( b o s i m 0 , 1 0 0 M P a , t e m p e r a t u r a 298 К 
b o ‘l g a n d a ) , [ W / ( m • K)] • 10'4
12. Q o v u s h q o q l i g i ( b o s i m 0, 1 0 0 M P a , t e m p e r a t u r a 2 98, 15 К b o ‘l- 
g a n d a ) Pa • s • 10"8 886.
V o d o r o d k o ‘p g i n a k im y o v i y e l e m e n t l a r b il an b i r q a t o r b i r i k m a -
lar hosil qiladi: ki sl or od b il an suv, p o r t l o v c h i a r a l a s h m a ; b u ikkala 
m o d d a h a m q u y i d a g i reaksiya b o ' y i c h a ketishi m u m k i n :
2 H 2 + 0 2 = 2 H : 0 + 0 ,
(4.1)
Bu h o d i s a l a r d a n q a y biri q a n d a y s h a r o i t d a ketishi m u m k i n l i g i n i
a n i q l a s h m a q s a d i d a Parij F a n l a r A k a d em i y a s i a ’zosi, p ro f es so r N i ­
ko la y L a me r i t aj ri ba o ‘t ka z i sh u c h u n assistentiga q u y i d a g i l ar n i tay- 
y o r l a s h ni b u y u r d i : s h i s h a idish ( but il ka) , t e m i r qi ri ndi si va sulfat 
kislotasi e r it m a s i . S h u vaqt assist enti quyi dagi j a v o b n i qildi: « J a n o b
R o b e r t Boyl , t e m i r n i sul fat k i s l o t a s i d a e r i t g a n d a q a n d a y d i r g az
c h i q i s h i n i va bu g a z n i u y i g ‘a o l g a n i n i ayt di . R o b e r t B o y l n i n g
fi kri cha , bu g a z u h a m e m a s , bu h a m e m a s , f aqat h a v o d i r d ega n 
edi».
Pr o f e ss o r N i k o l a y L a m e r i b u g az h a q i q a t a n h a m h a v o d a n iborat 
e k a n l i g i ga i s h o n m a d i va b u g a z n i m a d a n i bo ra t l i g i n i a n i q l a s h g a
kirishdi.
B u n i n g u c h u n u o q s h i s h a d a n yasa lga n b u t i l ka g a t e m i r q i ri n d i -
sini solib, b u q i r in d i ustiga sulfat kislotasi e r i t m a s i n i quydi va bu 
j a r a y o n n i k u z a t i b turdi.
0 ‘s h a z a h o t i y o q q i r i n d i u s t i d a q a n d a y d i r g a z h o s i l b o ‘la b o s h -
ladi va u y u q o r i g a k o ‘t a r i l a b o s h l a d i . Bu g a z la r n i c h i q i s h i k o ‘payib 
b o r a v e r d i . « Ag a r b u g a z h a q i q a t a n h a m h a v o d a n i b o r a t b o ‘lsa, u 
h o l d a b u y o n i s h j a r a y o n i n i q o ‘l l a b - q u v v a t l a s h k e r a k » d e b o ‘yladi 
p r o f e s s o r L a m e r i , c h u n k i u d a v r d a h a v o t a r k i b i d a k i s l o r o d gazi 
borligi m a ’l u m edi. Bu h o l a t n i t ek sh i ri sh m a q s a d i d a u y o n i b t u rg an
g u g u r t n i s h i s h a b u t i l k a o g ‘z i g a y a q i n l a s h t i r g a n i z a h o t i y o q k u c h l i
p o r t l a s h r o ‘y b e r d i .
« T u s h u n a r s i z , — dedi La me ri : — a g a r d a s h i s h a b u t i l k a d a n havo 
hosil b o ‘lib c h i q q a n d a u portlamasli gi kerak e d i - k u ! ” . Professor tajri- 
bani d a v o m e t t i r i s hg a q a r o r qildi va y o n i b t u r g a n g ug ur t n i shi sha 
bu ti l k a o g ‘ziga y a n a yaq in l a s ht i rd i. A m m o bu gal p o r t l a s h r o ‘y ber - 
m a d i , c h i q a y o t g a n ga z t i n c h g i n a b i r d a n i g a y o n i b ketdi. « Y o ‘q, — 
bu g az o d d i y h avo e m a s , balki o ‘z g a c h a xus us i y a t ga ega b o ‘lgan 
gazdir. M e n uni « yo nu vc h i havo» d e b a t a y m a n » , — dedi Lame ri .
9 -
129

---

Bu « y o nu v c h i havo» — v o d o r o d gazi b o ‘l gan va u q u yi da gi r e ­
aksiya nat ij asi da ajralib c h i qi s h i m u m k i n :
F e + H 2S 0 4 = H 2 + F e S 0 4 + Q 2 
(4.2)
B ir i nchi h o l a t d a bu v o d o r o d gazi s h i s h a b u t i lk a i ch id ag i h a v o
bil an ar al ashi b, v o d o r o d , kislorod va a z o t d a n iborat b o ‘lgan a r a l a s h ­
m a — p o r t l o v c h i gaz ni hosil qil gan; s h u n i n g u c h u n h a m i s h a bu ti l k a
o g ‘ziga g u g u r t al angasi y a q i n l a s h t i r i l g a n d a b u t i l k a p o r t l a b ketgan.
Bu p o r t l a s h j a r a y o n i d a b o ‘la d i ga n r e aks iyani q u y i d a g i c h a ifodal ash 
m u m k i n :
2 , 5 H 2 + 1, 25- ( 0 2 + 4 N 2) = 2 , 5 H 20 ( + 5 N 2) + Q 3 
(4.3)
I k k i n c h i h o l a t d a s h i s h a b u t i l k a d a hosil b o ‘l a y o t ga n v o d o r o d ,
b u t i l k a d a q o l g an h a v o ni siqib c h i q a r g a n va b u t i l k a d a n faqat t o z a
v o d o r o d c h i q a b o s h la g a n ; s h u n i n g u c h u n h a m b u t i l k a o g ‘ziga y o n a -
y o t g a n gu gu r t yaqi nl as ht i ri l ga n d a, c h i q a y o t g a n gaz t i n c h g i n a , a l a n ga
hosil qilib, y o ng an va h e c h q a n d a y por t lash s o di r b o ‘l magan. Ikkinchi 
h o l a t d a j a r a y o n (4.1) reaksiya or qa li ket ishi m u m k i n :
2 H 2 + 0 2 = 2 H 20 + Q, 
(4.1)
E l e m e n t a r v o d o r o d n a f a q a t ki sl or od b i l a n , balki a z o t , u g le r od,
bir q at or metall va met al l ma s la r bilan b i r i k ma l a r hosil qiladi. V o d o r o d
b i r q a t o r kislorodli — sulfat kislotasi H , S 0 4, a z o t kislotasi H N 0 3, 
fosfor kislotasi H 3P 0 4, kislorodsiz ki slotalar HC1 — os h tuzi kislotasi, 
f t ori d kisl otasi H F , sulfid kislotasi H 2S va h o k a z o j u d a k o ‘pl ab 
ki my o vi y b i r i k m a l a r hosil qi lis hda j u d a k e n g k o ‘l a m d a qoMlanadi. 
B u l a r i c h i d a d u n y o m i q y o s i d a y i l i g a m i l l i o n l a b t o n n a i s h l a b
c h i q a r i l a d i g a n b i r i k m a — b u s i n t e t i k a m m i a k d i r va u q u y i d ag i
reaksiya b o ‘y i c ha s i n t e z qilinadi:
3 H 2 + N 2 = 2 N H 3 + Q 4 
(4.4)
c h u n k i a m m i a k s o n - s a n o q s i z k im yo v iy m a h s u l o t l a r ol ish j a r a y o n i
x o ma s h y os i d i r .
Hozirgi davr da ishlab chi qar i la yotga n t exni k v o d o r o d G O S T 3022- 
BO t a l a b l a r i g a t o ‘liq ( 4 . 1 - j a d v a l ) j a v o b b e r m o g ‘i k e r a k . T e x n i k
v o d o r o d u n i ishlab c h i q a r i s h g a b i n o a n si qi lga n va s i q i l m a g a n h o l da
u c h — A, В va V m a r k a l a r d a , s h u j u m l a d a n В m ar k a s i ikki xil — 
oliy va b i r i n c h i n av l ar d a , V m a r k a s i u c h xil — oliy, b i r i n c h i va 
i kki nchi n a v l a r d a ishlab c h iqar il a di .
130

---