O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

N a za riya va a m a liyo t birligi.
M e h n a t t a ’l i m i n i n g tarbiyaviy 
m o h iy a ti tarb iy av iy v a z ifa la rn i o 'q i ti s h n in g m a z m u n i , s h u n i n g ­
d ek o 'q u v i s h l a r i n i ta s h k i li y shakl va m e t o d la r i o rq a li a m a lg a
o s h i r i s h d a n ib o ra t. O 'q u v c h i l a r n i n g m e h n a t t a ’l im i d a r s l a r i n i
o 'z la s h t ir is h i m e h n a t g a oid tu rli te x n ik m a ’l u m o t l a r a s o s la rin i
33

---

o 'z la s h t i r i s h l a r i d a n b o s h la n a d i . Bu m a ’l u m o t la r o 'q u v c h ila rg a
m e h n a t t a ’lim i d a r s i n in g b o s h la n i s h id a g i k iris h y o 'r iq n o m a la r i -
da h a m d a jo riy y o 'r i q n o m a l a r v a q tid a t u s h u n t i r i la d i , o 'q u v c h il a r
o lgan b ili m l a r i aso sid a m e h n a t k o 'n i k m a l a r i , m a l a k a l a r i n i m u -
vaffaqiyat b ila n eg allay dilar, a m a liy t o p s h i r i q l a r n i b a ja ra d ila r. 
Bu b ila n bilish n a z a r iy a s i n in g m u h i m q o i d a l a r i d a n biri n a z a -
riya b ila n a m a l iy o t n in g aloq asi a m a lg a o s h ir ila d i. M a s a la n , 
d a s tu r d a g i «Tokarlik vint qirqish s ta n o g id a ishla sh» m a v z u s in i 
olaylik. O 'q u v c h i agar to k a r lik vint q irq ish s t a n o g i n i n g tu z ilis h i 
va ish la sh ta m o y il i n i bilsa, u ni vint q irq is h g a s o z la s h n i, ishlov 
b e rila y o tg a n m a t e r i a l n i n g va q irq is h a s b o b la ri y a s a lg a n m a t e ­
r ia l n in g y o 'n i s h i n i belgilaydi. O 'q i t u v c h i n i n g y u k s a k g'oyaviy- 
siyosiy sifatlari va shaxsiy o 'r n a g i ishlab c h iq a r is h t a ’lim j a r a ­
yoni t i z i m i n i ta r b iy a la sh va t a ’lim ish lari rejim ig a rioya qilishi 
lo zim .
M e h n a t d arslarida o 'q u v c h ila rg a tu sh u n tirila d ig a n te x n ik m a ’­
lum otlar, u l a r n in g muvaffaqiyati, ik k in c h i to m o n d a n esa e gallan- 
gan a m a liy tajriba d a stu rla ri navbatdagi tex n ik a m a ’lu m o tla rin i 
yaxshi o 'z la sh tirib olishlariga y o rd a m beradi.
H a r bir taraqqiyot bosqichiga o 't is h n i n g sharti faqat m e h n a t 
u n u m d o rlig in i m u n ta z a m o s h irish va m o ddiy n e ’m a t la r m o 'l- 
ko'lligini yara tish d a n iborat bo 'lib q o lm a s d a n , balki yosh avlodda 
yu k sa k axloqiy sifatlarni tarbiy alash d an h a m iborat, bu eng av- 
valo ja m iy a t m an fa atlari vo'lida q ilin a d ig a n m e h n a t ja r a y o n id a
sha k lla n ad i.
M e h n a t t a ’lim i darslari o 'q u v e h ila rn i m e h n a t vositasida a x lo ­
qiy tarbiy alash u c h u n eng m u n o sib obyekt h iso bla na di. C h u n o n ­
chi otaliq ta s h k ilo tin in g ishlab c h iq a rish b u y u r tm a la r i n i o'quv 
u s ta x o n a la rid a o 'q u v c h ila r k uchi bilan bajarish u la rd a to p sh iril- 
gan ish u c h u n m a s ’uliyat va iftixor hissini tarbiyalashg a y ordam
beradi. B u n d a y b u y u r tm a la r n i bajarish natijasida o 'q u v c h ila rd a
bir-birlariga o 'z a ro o 'rto q lik , y o rd am ko'rsatish, u m u m iy m eh n a t 
natijalari u c h u n j a m o a va shaxsiy m a ’lu m o t, to p sh iriq n i b a ja rish ­
ga ta s h a b b u s va ijodkorlik bilan y o n d a s h is h kabi m u h i m axloqiy 
fazilatlar shak llan adi.
M e h n a t t a ’limi ja r a y o n id a o 'q u v c h ila rd a a s b o b -u s k u n a la r, 
m ateriallar, u sta x o n a b inolariga, o 'q u v vaqtiga teja m k o rlik bilan 
m u n o s a b a td a bo'lish hissi tarbiy alanad i. O 'q u v u s taxonalaridag i 
m e h n a t m ad a n iy a ti — ish o 'r n in i ta s h k il etish va o 'quv m e h n a t
34

---

m a s h g 'u lo tla rin i to 'g 'ri rejalashtirish, m e h n a t t a ’lim d a rs la rin i 
q o ‘l asboblari bilan bir q a to rd a turli m o s la m a la r bilan t a ’m in l a s h
h a m katta a h a m iy a tg a ega, c h u n k i u lar faqat 
0
‘q u v c h ila rn in g ish 
sifatini yaxshilab q o l m a s d a n , ayni vaqtda m e h n a t u n u m d o rlig in i 
h a m o s h ira d i. 0 ‘q itu v c h in in g m e h n a t u s u lla rn i ko‘rsatish vaqti- 
dagi shaxsiy n a m u n a s i, u n in g u m u m i y m a d a n iy a ti o 'q u v c h ila r 
u c h u n kuchli tarbiyaviy vosita b o i i b hiso blan adi.
M e h n a t t a ’lim in i n g tarbiyaviy xususiyati s h u n d a k i, m e h n a t 
tarbiyaviy vazifalarin i o ‘q itis h n in g m a z m u n i, sh u n in g d e k , o 'q u v
ish la rin i a m a lg a o s h ir i s h d a n iborat. H a r bir taraqqiyot b osq ic h ig a
o 't i s h n i n g sharti faqat m e h n a t u n u m d o rlig in i m u n ta z a m o s h irish
va m o d d iy n e ’m a tla r m o 'l-k o 'llig in i y a ra tis h d a n iborat b o 'lib q o l­
m a s d a n , balki yosh av lo dda y u k s a k axloqiy sifatlarni ta rb iy ala sh - 
d a n iborat. Bu eng avvalo ja m iy a t m a n fa a tla ri yo'lida q ilin a d ig a n
m e h n a t ja ra y o n id a s h a k lla n a d i. M e h n a t t a ’lim i darslari o 'q u v c h i ­
larn i m e h n a t vositasida axloqiy tarbiyalash u c h u n eng m u n o sib
obyekt h isoblanadi.
D e m a k , o 'quvchi n a z a riy b ilim ga ega b o 'lg a n d a n so 'n g , b i­
lim la r n i m u s t a h k a m l a s h u c h u n a m a liy m a s h g 'u lo tla r o 'tk a z is h
d a v o m ettiriladi. N a z a riy a n i a m a liyo t bilan b o g 'la s h n in g h a r xil 
s h a k lla rid a n fo ydalanish orqali biz o 'q u v c h ila rd a g i bilim sifatini 
o s h irish g a e rish a m iz.