O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s


M u stah k am lash uchun savollar



Yüklə 5,47 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə124/275
tarix16.12.2023
ölçüsü5,47 Mb.
#181108
1   ...   120   121   122   123   124   125   126   127   ...   275
N.A. Muslimov, Sh.S. Sharipov, mehnat talimi oqitish metodikasi kasb tanlashga yolash pdf

M u stah k am lash uchun savollar:
1. «Ta’lim met odlari» t u s h u n c h a s i n i i zohlab bering.
2. T a ’lim m e t o d l a r i n i n g q a nd a y g u r u h l a r i bor?
3. Dar slar da kasb t anl as hga yo'llash i sh l ari ni ng q a n d a y f orma
va met od l ar in i bilasiz?
4. Og'zaki bayon qilish met od l ar i q a nd a y turlarga ajratiladi?
5. Ko ' r ga zma li m e t o d l a r d a n foydal anishda q a n d a y shartlarga 
a ma l qilish m aq sa dg a muvofiq hi sobl anadi?
6. A m a l i y m e t o d l a r d a n foydal anishda q a n d a y us ul la r qo' lla- 
niladi?
7. A m a l i y m a sh g ' ul o t l a rd a bilish faoliyati n e c h ta bos qic hda
tashki l etiiadi?
4 . 3 . M e h n a t t a ’lim i, k a sb ta n la s h g a y o ‘lla s h o ‘quv
ja r a y o n id a t a ’lim v o s ita la r id a n fo y d a la n ish m e to d ik a s i
Reja:
1. Ko' r ga z ma l i qu r oll ar va ul ar ni t anl ash.
2. Hozirgi z a m o n o' quv vositalarining tavsifnomasi.
3. O'qitish vosit alarini ng rivojlanish istiqbol lari.
179


T ayanch iboralar: 
ko' rg az ma li qurol, n o m o d d i y ko' rgazmali
qurol, m o dd iy k o ‘r gazmali qurollar, doska, sxema, t arqa ti la di ga n 
materiallar, proyektor, d i a g r a m m a , grafik.
1. 
Ko‘rgazm ali qurollar va ularni tan lash. 
Da rs ni tashkil 
etishda k o‘r gazmali qur oll ar m u h i m o ‘rin tutadi. D i d a k t i k a n i n g
asosiy t am oy il l ar i da n biri d a r s n i n g ko ‘rgazmal ili gini t a ’m in l as h.
Ayniqsa, m e h n a t t a ’l i m i n i o ‘qitishda ko ‘rgazmali qu r ol la rd a n foy­
dalani sh o'quvchil arga iqtisodiy kategorivalarni, m u a m m o l a r n i
o ' r g a ni s h da katta y or dam beradi.
Ko ' r ga z ma l i qu r oll ar y o r d a m i d a o' q u vc hi la r bir v a qtni ng 
o'zida m u h o k o m a q i li nayot gan savolni, a xborot ni h a m esh it ish, 
h a m ko'rish orqali qabul qilishi shubhasi z ul ar ni p u xt a bilim 
olishlariga y or dam beradi.
Ko 'r g a z m a l i qur oll ar xilma-xil t ar aqqivot ini ng o'zi bir t o ­
m o n d a n , fanni c h u q u r o' zl as ht ir is hn i z a r u r qilib qo' ysa, ik­
ki nchi t o m o n d a n , dars b e r i s h n i n g t u r l i - t u m a n yangi uslublari 
k o' r gaz ma li li kn i oshiri sh, t exn i k vositalardan foydalanish, ul ar ni
qo' llas hni t ako mi ll as ht ir i sh orqali bilim olishni osonlasht ir ish, 
qiziqarli j ar ay o nga aylantirishga y or dam beradi. «Bilim olish ig- 
na da q u d u q qazish bilan ba robar» degan naql bejiz e ma s, c h u n k i
u n i hoy at da mas ha qqa tl i m e h n a t . Sa br -t oqatni talab qiladi. Ta- 
biivki yoshlarda energiya ko'p, sabr-toqat esa yetishmaydi.
En g yuqori mal ak a, tajribaga ega o' qi tuvchi lar h a m dars- 
d a n ko'z la nga n ma qs a dg a erishish, o ' q uv c h il a r n i n g m av z un i
p uxt a o'zlashtirishlari u c h u n d o i m o auditoriyaga qarab, dars 
m a s h g ' u l o t i n i m a ’l um bir t ar t ib d a avvaldan q a n da y t ar zda, qay­
si m e t o d l a r n i qo' llab o ' t k az i s hi n i o' ylab qo'yishi, rejalashtirishi 
kerak.
D a r s n i n g tuzi li shi psixologik va p e d a g o g i k t am ovi ll ar ga ko'ra 
t as h ki l etilishi va d a r s d a v a z i ya t ni n g o' zgari shi, o ' q u v c h i l a r n i n g
t ayyorgarligi va b o s h q a sababl arga ko' ra m o sl a sh is h i m k o n i -
yatini b e ra d i g a n t a r z d a bo' lishi kerak. D a r s n i q a n d a y t as hki l 
e ti s h n i rejalashtirish, yo'l ko' rsa tu vc hi y o ' l l a n m a t a r z i d a g i n a
b o' lis hi m u m k i n . U h a m m a e s h ik n i o c h a d i g a n kalit emas . Sa- 
babi: b i r i n c h i d a n , o ' q u v xonalar , o ' q u v c h i l a r n i n g da rs ga t ayvor- 
l an i b kelishi, darsga faol q a t n a s h i s h darajasi bilan s in f l a r farq 
qiladi. I k k i n c h i d a n , m a v z u l a r b i r - b i r i d a n farq qilib, m a s a l a n i n g
m a z m u n i n i o c h ib b e r i s h d a turli u s u ll a r q o ' l l a s h n i t a q a z o etadi.
180


U c h i n c h i d a n , o ‘q u v ch i l a r j o n l i m u s h o h a d a y u r i t u v c h i l a r e k an ,
a l b a t t a bi r da rs i k k i n c h i s i d a n farq qiladi. K u t i l m a g a n vaziyat 
s o d i r bo'l ishi m u m k i n k i , u h a m a lb a tt a dars o ‘tishga t a ’sir q i l a ­
di, d ar s t ar ki bini o' z g a rt i r i s h ga olib keladi, b u n d a o' qi tuvc hi
m o h i r di ri jor o rk es trn i b o s h q a r g a n d a y a u di to r iy a ni b o s h q a r i s h i
kerak. L e k i n k o ' r g a z m a l i l i k n i h a r q a n d a y s h a r o i t d a t a ’m i n l a s h
m u m k i n .
Da rs j ar a yo n id a so‘z bi lan 
0
‘qituvchi t o m o n i d a n yodga t u- 
shirish, 
0
‘q u v ch il a rn i ng xayolida gavdalantirish m u m k i n b o ‘lgan 
ichki, xayoliy ko 'r gaz ma li qurollar: adabivot, s a n ’at asarlari, badiiy 
f il m, badiiy asar q a h r a m o n l a r i hayotida yuz b e ra d i g a n turli vo- 
qea, vaziyatlardan o d a t d a keng foydalaniladi. H a r bir d a rs ni b os h-
l ag a n d a e ng avvalo 
0
‘qituvchi o ' til ga n m av z u n i
0
‘q u v c hi l a r ni n g
yodiga t ushi radi . Yangi m a v z u n i b o s h l a r ekan, o ‘quv c hil ar di qqa-
tini u n g a jalb qilish, fikrini yo‘naltirish u c h u n adabiyot, s a n ’at 
a sar lar ini yoki hayot da yuz b ergan biror voqeani gapirib berish 
m u m k i n . Bu yangi m a v z u n i o' rgani sh g a o ' quv c hi la r ruhi, kayfi- 
yatini tavyorlaydi.
M a sh g ' u l o t j a r a y on id a k o ‘rsatib i zohl ash m u m k i n b o i g a n
ko‘rgazmal i qurollar: jadval, sxema, plakat, c h i z m a , d i a g r a m m a
va b o s h q a l a r d a n foydalanish 
0
‘q uv c h i l a r n i n g bi li mi ni p u x t al a sh -
t ir is hda m u h i m rol o ‘ynaydi.
D a r sd a dos ka ni ishlatish k o ‘p vaqtni oladigan, b os hq a t exni k 
vosit alardan foydalanishga i m k o n i yo‘q a udit or iyalar da plakat, 
c h i z m a l a r d a n foydalanish m aqs ad ga muvofiq. Jadval, sxema, 
grafik, d i a g r a m m a l a r d a n foydalanish universal:
— avvaldan slayd pl yonkal arga chizib, t exni k vositalar yor- 
d a m i d a koi sa ti li shi ;
— v a t m a n q o g ‘ozga chizib, t exni k vositalardan f oydalanish 
u c h u n sharoiti yo‘q au d i to r iy a da foydalanish;
— ks erokopi yadan chiqarib, t a r q a t m a material sifatida foyda­
lanish;
— disketga kiritib, k o m p y u t e r orqali ko ‘rish, tahlil qilish m u m ­
kin.
Xullas, ko‘rgazmali q u r o ll a rd a n foydalanish darajasi keng
u l a r d a n qa n da y t ar zda, q a n da y m a q s a d d a f oydalanish o'qituvchiga 
bog'liq.
O'qi tuvchi ko'r gazmali qurol t a n l a r ekan, albatta, avvalo, 
m a ’r u z a m i yoki s e m i n a r d ars imi ekanli gini hisobga oladi. I k k in -
181


c hi da n , qaysi mavz u, bu m a v z u d a o'qituvchi o' quvchil ar oldiga 
n i m a vazifa q o ' y m o q c h i , ma qs a di n i m a , m u h o k a m a qilinayotgan 
m u a m m o n i yechishda ko' rgazmali qurol q a nd a y y or dam berishi 
m u m k i n l i g i n i hisobga olib t an l a sh i kerak.
Ma sa l an , jadval r a q a m l a r i d a n m a ’r u za d a biron gi potezani , il- 
gari surilavotgan fikrni tasdiqlash m aq s a d i d a foydalanilsa, s e m i ­
na r darsi da masal a yoki m a s h q bajar ganda foydalanish m u m ­
kin. B un da h a m ko' rg az ma li qu r ol la rd a n foydalanish darajasi 
o 'q i tu v ch i ni ng mohirligi, fantaziyasiga bog'Iiq.
Keyingi pa ytda da rs la rda t a r q a t m a mat e ri a ll a rda n foydalanish 
t ob ora keng q o ' l l a n i l m o q d a . Tarqat il adigan m at e r i a l n i n g m u h i m
ijobiy t o mo n i s hu nd ak i, u bevosita o ' qu v c h i n i n g qo' lida bo'lib, 
u z o q d a n ko' rsatiladigan ko' r gazmali qurollarga xos k a m c h i li k la r - 
d a n xoli.
Ko ' r ga z ma l i
q u r o l l a r n i n g
afzalligi 
s hu nd ak i,
uni 
dars 
o ' t i s h n i n g ba rc ha shakllari, me to dl ar id a qo' llash m u m k i n . Ayrim 
mavz ul ar ni esa u m u m a n n a mo y is h qi li nadi gan materiallarsiz. 
ko'r gazmali qurollarsiz o' tib bo' lmavdi.

Yüklə 5,47 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   120   121   122   123   124   125   126   127   ...   275




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin